María Jesús Puerta és enginyera especialitzada en recursos energètics i minerals que en els darrers anys ha utilitzat la intel·ligència artificial per impulsar grans avenços en àmbits com el càncer de mama o el reciclatge residus lunars.
Durant la conversa amb ON-IA, Puerta defineix la IA com una eina aliada i un soci de les persones, capaç de potenciar el somni i l’eficiència, sempre que s’usi amb formació, sentit crític i supervisió. També relata la seva experiència guanyadora d’un premi de la NASA gràcies a un bessó digital per simular l’economia circular a la Lluna, i l’emotiu desenvolupament d’un model diagnòstic de càncer.
Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Jo tinc la idea que és com una eina, no com una amenaça, és un soci de la persona. Ho vull veure així, no ho vull veure com una amenaça, perquè ara es parla molt que si vindrà a treure'ns els treballs i substituirà les persones, jo crec que no, és un potencial. Ens permet somiar en gran.
Quin ús quotidià en fa?
Cada dia i moltes hores. No només utilitzo una eina d’intel·ligència artificial, ja sigui al treball i al temps lliure.
D’aquestes tasques quotidianes, en quines ha observat un impacte més directe l’aparició de la IA?
Amb els agents. Ara, per exemple, tothom sembla que ja porta un agent incorporat al telèfon. Eines que ja comencen a fer coses per si soles. Sempre s'ha d’estar alerta, perquè la intel·ligència artificial té la particularitat que fa i diu el que un vol escoltar.
Mai dirà que no, perquè li planteges una idea i t’acaba comentant que aquest plantejament és bo i t’ho executa. Hem de ser especialment curosos amb el fet que la persona no ha de desaparèixer. Sense pressa i controlant el desenvolupament, la intel·ligència artificial és una aliada magnífica.
La gent ha de saber el que toca abans de començar a utilitzar la IA
Si la IA diu el que un vol escoltar, com creu que se la pot contradir o reconduir?
Amb treball i qüestionant tot el que diu. O sigui, hem de pensar que és un aliat i una eina que podem anar consultant o demanant coses. Sempre tenint en compte que està entrenada amb dades bones i també dolentes. Aleshores, si no treballes això arriba el fracàs. És evident que amb la IA també hi ha interessos de les empreses per pagar subscripcions i serveis d’aquestes característiques. Per això necessitem formació. La gent ha de saber el que toca abans de començar a utilitzar la IA en àmbits com la feina. Si es compleix, el futur és apassionant.
Vostè fa un temps va guanyar un premi de la NASA per fomentar el reciclatge de residus lunars amb un protagonisme destacat per la IA. Què ens pot explicar d’aquest projecte?
És un projecte que la NASA va treure per un tema dels residus a la Lluna, per la darrera missió Artemis. Estaven preocupats amb els residus i amb el concurs buscaven idees innovadores. Vaig crear un bessó digital per dur a terme una simulació sense anar a cap laboratori.
El següent pas va ser la creació de models de decisió amb dades d’altres missions i aplicant processos d’economia circular que tenim a la Terra. Com a enginyera de mines que soc, la meva professió sempre em porta a pensar en les propietats dels minerals i la gestió dels residus. Aquesta idea, desenvolupada des de casa meva a Tarragona, va ser el projecte guanyador.
Quina conclusió extreu d’aquesta aventura?
Moltes. Primer de tot, que l’ésser humà té un potencial infinit i moltes vegades els obstacles en els posem nosaltres mateixos. La meva pròpia família em preguntava que feia amb una cosa de la NASA, però jo em vaig animar per un repte personal que s’engega a partir d’una malaltia.
A partir d’un màster vaig veure la llum en clau d’aplicar la intel·ligència artificial en l’àmbit de l’enginyeria i volia demostrar, sobretot als meus fills, que amb esforç es poden fer les coses. Aquest esperit ha tingut continuïtat, perquè ara mateix estic participant en un projecte per Mart.
De cara al futur, quin pes pot tenir la IA a les missions espacials?
No treballo directament per la NASA, però estic convençuda que l'utilitzen, sigui amb programació o fent prova-error de models. Abans, un projecte com el que he descrit hauria de passar per un laboratori i fer un prototip. Ara, de la mà de la intel·ligència artificial, pots prendre decisions més eficients. També hem de mirar que la IA consumeix energia i encara desconeixem el cost d’entrenar un model. Això encara és una capsa tancada.
Parlant del consum energètic, quina opinió li mereix aquest debat existent al voltant de com es poden garantir les necessitats associades a processos relacionats amb la IA?
Totes aquestes infraestructures estan situades en llocs estratègics, amb temperatures molt baixes per estalviar en refrigeració i consum d’aigua. Aquest és el gran problema. Ja s’està pensant si tots aquests entrenaments es poden fer fora de la Terra.
Elon Musk sembla que diu que es podrien fer a l’òrbita. Quan això arribi, serà un repte superat. Però ara mateix no es parla prou del cost real d’entrenar un model. Quan jo faig una consulta a ChatGPT i començo a interactuar, quin és el cost energètic de tot això? No ho sabem. No ho hem mesurat. Crec que falta transparència.
Jo mateixa, ara que estic entrenant un model relacionat amb Mart, estic intentant optimitzar també el prompting i veure quines capes addicionals hi puc posar per estalviar entrenament i consum. Això acabarà sent una cosa diferenciadora: igual que posem una capa de seguretat, posarem una capa d’estalvi energètic perquè el model no entreni innecessàriament ni consumeixi recursos sense sentit. No deixem de parlar d’intel·ligència artificial, però si passem a un àmbit més personal.
Vostè també va utilitzar la intel·ligència artificial en un moment complicat com és la detecció d’un càncer. En quin punt, després d’un cop tan dur, el cap li fa aquest clic i creu que pot fer servir la tecnologia per canviar les coses?
Em van diagnosticar un càncer una setmana abans de fer cinquanta anys, en una revisió rutinària aquí a Barcelona. A la família ja sabíem que era això. Jo sabia que no podia fer res més que confiar en la ciència. Soc enginyera i crec en la ciència. Vaig tenir molta sort perquè es va detectar en una revisió rutinària; potser un any després hauria estat diferent. Quan ja havia passat la tempesta inicial, en què gairebé no tens temps ni de pensar, va arribar la intel·ligència artificial.
Vaig començar un curs, després un màster, i allà vaig veure el potencial. Vaig pensar que aquí sí que puc ajudar. El primer que vaig fer va ser intentar crear un model per detectar el càncer de manera precoç, com un ajudant del metge. La idea era que, mentre el metge feia el diagnòstic, la IA també analitzés la imatge. Si tots dos coincidien, perfecte. Si no, es podrien repetir proves o revisar millor el cas.
No hem d’oblidar que aquestes proves també són invasives i tenen un cost econòmic. No es poden repetir constantment. Per entrenar el model necessitava dades. A Europa és complicat per temes de privacitat mèdica, però als Estats Units em van donar accés a un conjunt d’imatges etiquetades com a càncer i d’altres sense la malaltia. La sorpresa va ser que vam arribar gairebé al 90% de fiabilitat. És a dir, que en la majoria dels casos el model encertava si hi havia càncer o no. A aquest model li vaig posar el nom d’Esperança.
I per acabar, com veu el futur de la intel·ligència artificial?
Amb la velocitat que porta tot això, és molt difícil saber-ho. El que avui funciona, demà ja és obsolet. Però si miro només tres anys enrere, veig que el creixement és exponencial i que encara som al començament. Tindrem agents intel·ligents. Potser també robots a casa, perquè els preus ja estan baixant i cada vegada seran més accessibles. Igual que avui tenim un aspirador automàtic, potser tindrem robots fent altres tasques.
Ja es fan olimpíades de robots, i això acabarà normalitzant-se. Si fa uns anys ens haguessin dit que parlaríem amb un telèfon i que aquest faria coses per nosaltres, hauríem pensat que aquella persona estava boja. Ara bé, hi ha una cosa que no m’agradaria. Jo crec en les persones i en els valors. No m’agradaria que les màquines vinguessin a substituir les persones. La tecnologia hauria de servir per ajudar-nos a ser millors i més eficients, no per apartar-nos.
Entrevista completa