Aquesta setmana, l’encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica Humanitas, ha acaparat bona part de l’atenció. Com passa sovint en els grans debats públics, el text ha semblat donar la raó a tothom, o gairebé a tothom. Però, en el fons, és sobretot una crida als governs i a la societat civil perquè s’impliquin més en la disrupció de la intel·ligència artificial, de manera que el seu desenvolupament no quedi exclusivament en mans de les empreses.

Una d’aquestes empreses, Anthropic, va estar representada a la presentació pel seu cofundador Chris Olah. Anthropic ha estat probablement el laboratori més implicat en el discurs ètic al voltant de la IA: ha treballat intensament en àmbits com l’explicabilitat, la seguretat i la regulació, fins al punt que els seus models es basen en una “constitució”. També ha aconseguit reduir a zero, en determinades avaluacions, els incidents d’agentic misalignment: situacions en què un model, actuant com a agent, pren decisions no ètiques, com ara ocultar informació, enganyar o prioritzar els seus propis objectius per damunt de normes bàsiques.

Els missatges de Lleó XIV i de Chris Olah són diferents, però tots dos són valuosos. Tant l’encíclica com el discurs d’Olah mereixen ser llegits amb atenció, perquè apunten a una mateixa qüestió de fons: la IA no és només una tecnologia, sinó una transformació social, política i moral.

Mentrestant, el món continua avançant. I aquests dies sembla que l’empresa que guanya posicions en la cursa de la IA no és OpenAI, sinó Anthropic. Encara han de passar moltes coses, però el moment és significatiu.

El papa Lleó XIV alerta dels riscos socials de la IA

El debat sobre la intel·ligència artificial ha arribat aquesta setmana al Vaticà. El papa Lleó XIV ha publicat un extens text, Magnifica Humanitas, en què alerta que el desenvolupament de la IA pot concentrar massa poder en mans de grans empreses privades i transnacionals, sovint amb més recursos i capacitat d’influència que molts governs.

El document defensa que la IA ha d’estar subordinada al bé comú i a la dignitat humana. El papa posa el focus en alguns dels costos ocults d’aquesta tecnologia: des dels treballadors que etiqueten dades o revisen continguts traumàtics en condicions precàries, fins a les persones que extreuen minerals crítics per fabricar xips i dispositius.

Un dels punts centrals és l’impacte laboral. El text admet que la tecnologia pot alliberar les persones de feines repetitives, perilloses o esgotadores, però adverteix que la recerca de més beneficis no pot justificar una destrucció sistemàtica de llocs de treball. En aquesta línia, Chris Olah, cofundador d’Anthropic i convidat a Roma, va advertir que el desplaçament massiu de treballadors per la IA és una possibilitat real i que, si es produeix, ajudar les persones afectades serà un imperatiu moral d’una magnitud històrica.

El text també expressa preocupació per l’ús de la IA en armes autònomes. Segons el Vaticà, aquests sistemes poden fer que la guerra sigui més fàcil d’iniciar i menys sotmesa al control humà, cosa que entra en conflicte amb el principi que la força armada només s’hauria d’utilitzar com a últim recurs en legítima defensa.

En conjunt, la intervenció del papa reforça la idea que la IA ja no és només una qüestió tecnològica o empresarial, sinó també política, social i moral. El missatge és clar: la innovació no pot avançar al marge de la protecció del treball, la dignitat humana i el control democràtic del poder tecnològic.

Anthropic llança Claude Opus 4.8 amb més honestedat i millors capacitats d’agent

Anthropic ha presentat Claude Opus 4.8, una nova versió del seu model més avançat, disponible pel mateix preu que l’anterior. La companyia el descriu com una millora moderada però tangible respecte d’Opus 4.7, especialment en tasques de programació, raonament, treball agentiu i col·laboració professional.

Una de les novetats més destacades és la millora en honestedat. Segons Anthropic, els models sovint tendeixen a afirmar que han avançat en una tasca encara que les proves siguin febles. Amb Opus 4.8, els primers usuaris han observat que el model és més propens a reconèixer incerteses i menys inclinat a fer afirmacions no justificades. En les seves avaluacions, Anthropic assegura que Opus 4.8 és unes quatre vegades menys propens que el seu predecessor a deixar passar errors en codi sense advertir-los.

La companyia també destaca millores d’alineament. Segons l’avaluació interna, Opus 4.8 obté resultats especialment alts en trets prosocials, com donar suport a l’autonomia de l’usuari i actuar en el seu millor interès. A més, presenta taxes de comportament desalineat —com engany o cooperació amb usos indeguts— substancialment inferiors a Opus 4.7 i semblants a les del seu model més ben alineat, Claude Mythos Preview.

El llançament arriba amb noves funcions per a productivitat. Claude Code incorpora “dynamic workflows”, una capacitat que permet al model planificar grans tasques i desplegar centenars de subagents en paral·lel per abordar problemes de gran escala, com migracions de codi en bases molt extenses. A més, els usuaris de claude.ai poden controlar el nivell d’esforç que Claude dedica a una resposta: més qualitat i profunditat amb més consum de tokens, o més velocitat i menor ús dels límits.

Anthropic també anticipa que treballa en models de nova generació, de nivell superior a Opus, dins del projecte Glasswing. La companyia afirma que aquests models requeriran més salvaguardes de ciberseguretat abans d’un llançament general. El missatge de fons és clar: la competició entre models no només avança en capacitats, sinó també en confiança, control i seguretat.

 

Anthropic s’acosta a les agències d’intel·ligència dels EUA

La Casa Blanca estaria a punt de tancar un acord amb Anthropic perquè la NSA i altres agències d’intel·ligència dels Estats Units puguin utilitzar els seus models avançats en treballs classificats. La notícia arriba després de tensions entre Anthropic i el Departament de Defensa sobre els possibles usos de la seva tecnologia en vigilància massiva o armes autònomes.

El cas mostra fins a quin punt la IA generativa s’està convertint en una infraestructura estratègica per a la seguretat nacional. Alhora, reobre el debat sobre els límits ètics i polítics d’aquests models quan entren en àmbits tan sensibles com l’espionatge, la ciberseguretat o la defensa.

La Casa Blanca també hauria aprovat una petició de 9.000 milions de dòlars per comprar xips Nvidia Blackwell per a aquestes agències. La dada reforça una idea clau: la cursa per la IA és també una cursa per la capacitat computacional.

Huawei accelera en la cursa dels xips malgrat les sancions

Huawei ha presentat un nou full de ruta per reduir la distància amb els principals fabricants mundials de semiconductors, tot i les restriccions dels Estats Units. La companyia assegura que el 2031 podrà fabricar xips amb una densitat equivalent al node d’1,4 nanòmetres, només tres anys després de la previsió de TSMC.

Si Huawei aconsegueix produir aquests xips a escala, seria una validació de l’aposta xinesa per desenvolupar tecnologia pròpia i reduir la dependència d’Occident. També posaria en qüestió l’eficàcia dels controls d’exportació nord-americans per mantenir l’avantatge tecnològic.

El moviment confirma que la batalla pels xips continua sent una de les claus de la competició global per la intel·ligència artificial. Sense capacitat de fabricació avançada, la carrera pels models d’IA queda limitada per la potència de càlcul disponible.

Anthropic avança OpenAI en ingressos i reordena la cursa de la IA

La competició entre OpenAI i Anthropic ha fet un gir inesperat. Segons The Information, els ingressos mensuals d’OpenAI haurien crescut més d’un 50% durant els cinc primers mesos del 2026, una evolució que en qualsevol altre context seria molt positiva. Però el contrast amb Anthropic és molt més cridaner: en el mateix període, els ingressos d’Anthropic s’haurien multiplicat per cinc.

Anthropic estaria generant ja ingressos anualitzats propers als 45.000 milions de dòlars, mentre que OpenAI hauria superat recentment els 30.000 milions i podria situar-se al voltant dels 33.000 milions. Això significaria que Anthropic ja estaria facturant aproximadament un 35% més que OpenAI, un canvi notable si es té en compte que a finals de l’any passat Anthropic encara generava menys de la meitat dels ingressos d’OpenAI.

La diferència reflecteix també dos models de negoci diferents. OpenAI continua obtenint una part important dels ingressos de les subscripcions a ChatGPT, mentre que Anthropic creix sobretot venent accés als seus models per a tasques de programació i treball intel·lectual en empreses. Aquest segment corporatiu sembla estar creixent molt ràpidament i pot explicar bona part de l’acceleració d’Anthropic.

El canvi pot tenir conseqüències importants per a una futura sortida a borsa. Si OpenAI vol debutar als mercats, els inversors la compararan inevitablement amb Anthropic, no només en ingressos sinó també en eficiència operativa. I aquí la diferència podria ser encara més gran: Anthropic projectaria beneficis operatius positius, mentre que OpenAI encara registraria pèrdues molt elevades.

El cas mostra que la batalla de la IA no es juga només en qui té el model més popular, sinó en qui aconsegueix convertir la tecnologia en un negoci escalable, rendible i atractiu per als clients empresarials.

Uber encén el debat sobre la despessa en tokens

Uber ha posat sobre la taula una pregunta cada vegada més incòmoda per a moltes empreses: la inversió en IA generativa està generant realment resultats mesurables? Segons el seu COO, Andrew Macdonald, la companyia ja ha consumit en només quatre mesos tot el pressupost previst per al 2026 en eines de programació amb IA com Claude Code i Cursor.

L’adopció interna és gairebé total. El 95% dels enginyers d’Uber utilitzen IA cada mes i prop del 70% del codi ja es genera amb aquestes eines. Tot i això, Macdonald reconeix que encara no poden vincular aquest ús massiu de tokens amb noves funcionalitats visibles per als usuaris. Ho descriu com una dinàmica de tokenmaxxing: el consum d’IA creix més ràpid que els resultats concrets.

El cas és rellevant perquè Uber no és una empresa qualsevol, sinó un gran comprador de tecnologia i una organització molt orientada a dades i eficiència operativa. Si fins i tot en aquest context costa demostrar el retorn de la IA, és probable que moltes altres empreses es trobin amb el mateix problema.

La conseqüència pot ser un canvi en la manera de comprar IA corporativa. Els directors financers començaran a demanar menys mètriques d’ús i més proves d’impacte: funcionalitats llançades, estalvis reals, reducció de temps o millores de productivitat verificables. Per als proveïdors d’IA, això pot significar contractes més vinculats a resultats i renovacions menys automàtiques basades només en el nombre d’usuaris o tokens consumits.

La fase d’entusiasme per l’adopció massiva dona pas, així, a una etapa més exigent: demostrar que la IA no només s’utilitza molt, sinó que crea valor.

La Xina blinda el seu talent en intel·ligència artificial

La competició global per la IA ja no gira només al voltant dels xips, els centres de dades o la capacitat computacional. Cada vegada més, el recurs estratègic és el talent. Segons The Information, les autoritats xineses han començat a restringir els viatges a l’estranger d’investigadors, fundadors i enginyers destacats en empreses com Alibaba i DeepSeek.

Aquests perfils haurien de rebre ara autorització de l’Estat abans de sortir del país, una mesura que fins ara s’associava sobretot a sectors vinculats directament amb la seguretat nacional. El fet que s’apliqui també a directius i investigadors del sector privat mostra fins a quin punt Pequín considera la IA una tecnologia crítica.

La decisió arriba en un moment en què el mercat global pel talent en IA és extremadament competitiu. Amb investigadors xinesos tornant al país en nombres elevats i empreses com Meta oferint compensacions milionàries per captar experts, els governs comencen a veure aquests professionals com actius estratègics.

El moviment de Pequín envia un missatge clar: en la cursa per la IA, retenir el coneixement pot ser tan important com controlar els xips. La geopolítica de la intel·ligència artificial entra així en una nova fase, on les persones que construeixen els models esdevenen part central de la competició tecnològica.

OpenAI destina 250 milions de dòlars a esmorteir l’impacte econòmic de la IA

OpenAI ha anunciat que la seva fundació destinarà inicialment 250 milions de dòlars a iniciatives per preparar l’economia davant l’impacte de la intel·ligència artificial sobre el treball, els salaris i la distribució de la riquesa. El programa vol promoure el que la companyia anomena futurs econòmics “segurs i abundants”.

La primera part de la inversió es dedicarà a mesurar millor com la IA està transformant l’ocupació: quins llocs de treball desapareixen, quins es transformen i com evolucionen els salaris. També es preveu finançar programes de suport a treballadors desplaçats per l’automatització.

Però la iniciativa va més enllà de l’ajuda directa. OpenAI també vol explorar idees de política econòmica que fins fa poc semblaven marginals, com reduir la pressió fiscal sobre el treball i augmentar-la sobre el capital, crear mecanismes per capturar beneficis extraordinaris vinculats a la IA o impulsar fons sobirans que donin als ciutadans una participació directa en el creixement generat per aquesta tecnologia.

El moviment és significatiu perquè OpenAI no és un actor neutral en aquesta transformació: és una de les empreses que està accelerant el canvi tecnològic que pot afectar milions de llocs de treball. En finançar alhora la mesura del problema i les possibles respostes polítiques, la companyia també guanya influència sobre quines solucions es posaran a prova.

La pregunta de fons és si les empreses que lideren la IA poden contribuir realment a repartir-ne els beneficis, o si aquestes iniciatives arribaran massa tard respecte a la velocitat de la disrupció.

Meta comença a monetitzar la seva IA amb subscripcions de pagament

Meta ha anunciat el llançament de subscripcions de pagament per al seu xatbot d’intel·ligència artificial a Facebook, Instagram i WhatsApp. La companyia provarà els nous plans sota les marques Facebook Plus, Instagram Plus i WhatsApp Plus, amb límits d’ús més alts que els de la versió gratuïta.

Els usuaris de pagament podran generar més imatges i vídeos i utilitzar el xatbot amb més freqüència. Els plans tindran dos nivells: Meta One Plus, per 7,99 dòlars al mes, i Meta One Premium, per 19,99 dòlars. El desplegament començarà a Singapur, Guatemala i Bolívia, abans d’arribar a més mercats.

La companyia també està provant subscripcions per a empreses i creadors, amb eines per gestionar marques i analítiques sobre interacció i activitat dels clients. Aquest moviment mostra que Meta busca convertir la seva enorme base d’usuaris en una font directa d’ingressos per IA, més enllà de la publicitat.

El context és important: Meta està invertint quantitats molt elevades en infraestructura d’IA i ha elevat la seva previsió de despesa de capital fins als 125.000-145.000 milions de dòlars. Les subscripcions són, per tant, un primer pas per recuperar part d’aquesta inversió i demostrar que la IA pot generar ingressos recurrents dins de les seves plataformes socials.

La pregunta és si els usuaris estaran disposats a pagar per funcions d’IA integrades en serveis que tradicionalment han percebut com a gratuïts. Per a Meta, el repte serà convertir l’ús massiu en valor econòmic sense erosionar l’experiència ni dependre només de la publicitat.

Com la IA ens canviarà la vida

Motos autoconduïdes a la Xina


Camions autoconduïts a la Xina ... amb mooolta pressa !

La recerca IA

HRM-Text: Efficient Pretraining Beyond Scaling
AI Lab: Sapient Intelligence, MIT

Un nou treball presenta HRM-Text, una arquitectura alternativa als Transformers que vol reduir dràsticament el cost d’entrenar models de llenguatge. Inspirat en els sistemes biològics, el model separa el processament en dues capes: una de més lenta i estratègica, i una altra de més ràpida i executiva.

El resultat més destacat és que un model d’1.000 milions de paràmetres, entrenat des de zero amb només 40.000 milions de tokens i un pressupost d’uns 1.500 dòlars, aconsegueix resultats competitius en proves com MMLU, GSM8K o MATH. Segons els autors, això implica fer servir entre 100 i 900 vegades menys dades d’entrenament que els enfocaments habituals.

Si aquests resultats es confirmen, HRM-Text podria obrir la porta a una recerca en IA menys dependent de pressupostos gegantins i grans infraestructures. El missatge de fons és clar: el futur de la IA no passa només per escalar més xips i dades, sinó també per dissenyar arquitectures més eficients.

On the limits and opportunities of AI reviewers: Reviewing the reviews of Nature-family papers with 45 expert scientists
AI Lab: Carnegie Melon, EPFL & molts alters

Un nou estudi analitza fins a quin punt els models d’IA poden actuar com a revisors científics en processos de peer review. La pregunta és important perquè aquests sistemes ja comencen a utilitzar-se en l’avaluació d’articles, però molts investigadors encara dubten de la seva credibilitat i capacitat real per jutjar recerca especialitzada.

A diferència d’estudis anteriors, que només miraven si les decisions de la IA coincidien amb les dels revisors humans, aquest treball avalua la qualitat concreta de les crítiques. Per fer-ho, 45 científics de les ciències físiques, biològiques i de la salut van dedicar 469 hores a valorar gairebé 3.000 comentaris procedents de revisions humanes i generades per IA sobre 82 articles de revistes de la família Nature.

Els resultats són sorprenents. Un agent basat en GPT-5.2 va obtenir una puntuació agregada superior a la del millor revisor humà de cada article, i els revisors d’IA també van superar els revisors humans pitjor valorats en totes les dimensions analitzades. A més, les crítiques correctes de la IA tendien a ser significatives i ben justificades, i van identificar un 26% de problemes que cap revisor humà havia detectat.

Tot i això, l’estudi també mostra límits importants. Els revisors d’IA tendeixen a coincidir molt més entre ells que els humans, cosa que redueix la diversitat de perspectives. També presenten febleses recurrents, com menys coneixement de subcamps molt específics, dificultats per gestionar contextos llargs amb múltiples documents i una tendència a ser massa crítics amb qüestions menors.

La conclusió és matisada: la IA pot ser un complement molt útil en la revisió científica, capaç de detectar problemes que els humans passen per alt, però encara no està preparada per substituir el judici expert dels investigadors.

 

Altres notícies

  • Starlink es farà servir a la meitat de la flota d’American Airlines. Probablement ben aviat ho tindrem a la majoria d’avions comercials.
  • El CEO i fundador de Dropbox – Drew Houston – deixa l’empresa després de 20 anys.
  • El valor de Micron Technology ha depassat el $1T per primera vegada. Les accions dels fabricants de xips estan pels núvols.
  • ByteDance preveu duplicar la seva inversió fins als 70.000 milions de dòlars per reforçar la seva infraestructura d’IA davant el fort augment dels costos de computació.
  • Qualcomm subministrarà milions de xips ASIC a ByteDance per impulsar els seus centres de dades d’IA i accelerar la seva entrada en la infraestructura de computació avançada.
  • Meta crea una unitat d’“Enterprise Solutions” per integrar les seves eines d’IA directament en grans empreses mitjançant equips tècnics desplegats als clients.
  • DeepMind avança la possibilitat d’assolir l’AGI al 2029, mentre Hassabis reclama accelerar la seguretat i la preparació institucional davant sistemes cada cop més autònoms.
  • Tesla inicia la construcció d’una gran fàbrica d’Optimus a Giga Texas per escalar la producció de robots humanoides a partir d’aquest any.
  • Apple prepara una funció antirobatori que bloquejaria automàticament l’iPhone si detecta que ha estat arrabassat de la mà de l’usuari.
  • Amazon llança AWS Agentic Shopping Assistant perquè altres retailers integrin assistents de compra amb IA a les seves pròpies webs.
  • Un empleat de Google ha estat acusat d’utilitzar informació confidencial per guanyar 1,2 milions de dòlars apostant a Polymarket.
  • Cognition ha aixecat més de 1.000 milions de dòlars i ja val 26.000 milions, impulsada pel fort creixement de la demanda d’eines d’IA per programar.