El conseller delegat i fundador de Nvidia, Jensen Huang, ha estat proclamat Personalitat de l'Any 2024 pel Financial Times. Aquest reconeixement, que anualment distingeix la figura que més ha influït en el panorama econòmic mundial, li és atorgat per la seva condició de "motor" indiscutible de l'explosió massiva de la intel·ligència artificial (IA), una tecnologia que el mitjà qualifica com a la més transformadora per a l'economia global des de la generalització d'Internet. El rotatiu argumenta que Huang s'ha situat en l'epicentre d'un dels majors programes d'inversió de capital privat de la història moderna.

La demanda insaciable dels xips i sistemes de Nvidia, especialitzats en còmput d'alta potència i arquitectura d'unitats de processament gràfic (GPU), ha desencadenat una onada inversora estimada en centenars de milers de milions de dòlars. Aquesta frenètica activitat, segons l'anàlisi del FT, ha tingut un efecte multiplicador tangible més enllà del sector tecnològic: ha injectat vigor a l'economia nord-americana, estimulant sectors auxiliars, infraestructures i el mercat laboral especialitzat, alhora que ha sostingut una part significativa del mercat borsari nord-americà en un context econòmic global marcat per la inflació i els alts tipus d'interès.

L'arquitecte de la nova era

No obstant això, més enllà de l'impacte financer immediat, el veritable abast del seu lideratge, assenyala la publicació, rau en haver materialitzat la transició de la IA des d'un concepte acadèmic i experimental cap a una eina industrial omnipresent. Des del disseny assistit per ordinador i la investigació científica (incloent-hi el descobriment de fàrmacs i la modelització climàtica) fins al sector audiovisual, l'automoció autònoma i els serveis en el núvol de tots els gegants del sector (Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud), l'arquitectura tecnològica de Nvidia s'ha erigit com la plataforma estàndard. El seu programari CUDA, l'estàndard per a la computació paral·lela, actua com un element que lliga el maquinari amb les aplicacions d'IA més avançades.

Aquesta posició de domini absolut en un mercat en creixement exponencial ha catapultat la valoració de mercat de Nvidia a nivells històrics. L'empresa, fundada per Huang, Chris Malachowsky i Curtis Priem el 1993 a Santa Clara (Califòrnia), ha completat una evolució extraordinària. Des de la seva especialització original en gràfics per a videojocs i l'entreteniment, ha pivotat amb èxit cap a convertir-se en la companyia tecnològica més valuosa del món, superant la fita dels cinc bilions de dòlars en capitalització borsària i deixant enrere gegants consolidats com Apple i Microsoft. Aquesta ascensió reflecteix no només uns resultats financers rècord, sinó la percepció dels mercats que Nvidia controla la infraestructura crítica per a la propera dècada tecnològica.

La fortuna personal

L'ascens corporatiu ha anat directament lligat a l'augment exponencial del patrimoni personal del seu carismàtic conseller delegat, reconegut per la seva imatge distintiva amb jaqueta de pell. El Financial Times estima que Jensen Huang podria tancar l'any 2025 amb un patrimoni net que superaria amb escreix els 160.000 milions de dòlars, una xifra que el col·locaria de manera estable entre les deu persones més riques del planeta, segons l'índex de multimilionaris de Bloomberg. Aquesta acumulació de riquesa, gairebé sense precedents per la seva velocitat, és vista com un símptoma directe de la disruptiva revalorització que la intel·ligència artificial ha portat als mercats.

En definitiva, la decisió del Financial Times reflecteix un any 2025 definitori, on la intel·ligència artificial ha transcendit definitivament l'àmbit dels laboratoris i els titulars especulatius per esdevenir el nucli d'una nova revolució industrial. En aquest context, Jensen Huang és reconegut no només com el líder d'una gran empresa, sinó com l'arquitecte visionari que ha proveït les eines fonamentals i ha generat la confiança inversora necessària perquè aquesta transformació, amb totes les seves implicacions econòmiques, socials i geopolítiques, esdevingui una realitat tangible a escala global.