La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) ha adoptat una decisió sense precedents en l'àmbit judicial espanyol: obrir una investigació disciplinària contra un advocat per una presumpta falta greu a la bona fe processal. El fonament rau en la sospita que el lletrat va utilitzar eines d'intel·ligència artificial, com per exemple ChatGPT, per a redactar un recurs sense verificar la veracitat dels continguts, incloent-hi cites jurisprudencials i informes oficials que resulten ser inexistents.
L'episodi ve a la llum després que el Tribunal notifiqués aquest dilluns una sentència que confirma l'absolució d'un veí de Tenerife, acusat d'agressió sexual, en un judici celebrat el juliol passat davant la Secció Segona de l'Audiència Provincial. La resolució, de la qual n'és ponent el president del TSJC, no només desestima el recurs d'apel·lació presentat per l'acusació particular sinó que, en la seva motivació, desvetlla i censura amb duresa la conducta de l'advocat de la part acusadora.
La sentència descriu que en el recurs es van incloure, almenys, set suposades sentències del Tribunal Suprem que són "alienes a quant aquesta Sala ha aconseguit verificar en les bases de dades disponibles". Més enllà d'aquestes, el text judicial assenyala que es van trobar "moltes altres de factura similar" que "constitueixen així mateix exercici de llibertat creativitat jurídica". El Tribunal subratlla que l'advocat les "desgrana" al llarg del seu escrit "amb soltesa i desimboltura".
El problema, però, no es limita a la jurisprudència. El recurs també citava i extractava un passatge d'un suposat "Informe del Consell General del Poder Judicial sobre la credibilitat del testimoni infantil de 2019". Davant això, el TSJC afirma de manera categòrica que "tampoc té constància que existeixi" tal document. La precisió de la cita fa sospitar als magistrats que es va fer "amb la precisió de qui copia d'un original que reposa sobre el seu escriptori o l'extreu d'un arxiu informàtic", apuntant novament a una generació automatitzada.
Una conducta de "palmaria negligència"
El veredicte del Tribunal és contundent. Considera que tot aquest conjunt de fets "sembla evidenciar una conducta reveladora de la palmària negligència" de qui, com a advocat, està "tingut per expert en normes processals i respectuós amb els principis deontològics de la seva professió". La resolució especula que el professional va poder confiar el seu treball "sense més revisió, al que l'algoritme li va proposar, ometent la diligència de verificar l'existència del que citava".
El TSJC sosté la sospita que el lletrat va pensar que "l'abundància de referències no sols passaria inadvertida a aquest Tribunal, sinó que infondria autoritat als seus plantejaments probablement d'idèntica factura que les cites". En altres paraules, es tractaria d'una estratègia destinada a impressionar i donar un embolcall de rigor acadèmic a arguments que mancaven de fonament real.
En conseqüència, i qualificant la presumpta falta com a greu, "lluny de consistir en una mera esllavissada o error venial, per la seva reiteració, mereix ser depurada", la Sala ha ordenat la formació d'una peça separada d'inspecció "a fi de depurar les responsabilitats en què hagi pogut incórrer el lletrat". Aquesta via processal es refereix a un possible il·lícit per vulneració de les regles de la bona fe processal, infracció que pot derivar en una multa econòmica. La determinació final es prendrà després d'escoltar a l'advocat implicat.
Paral·lelament, i de manera independent, el TSJC es veu obligat a donar trasllat dels fets al Col·legi d'Advocats corresponent. Aquesta comunicació obriria la porta a un possible expedient disciplinari de caràcter professional, que podria concloure amb una altra mena de sancions, incloent-hi l'advertència, la censura o, en casos molt greus, la suspensió temporal de l'exercici. Aquest cas estableix un precedent rellevant en l'era digital i posa el focus en els reptes ètics i professionals que plantegen les eines d'IA generativa per als juristes.
La sentència del TSJC envia un missatge clar: la tecnologia no eximeix els professionals del dret del deure inexcusable de contrastar les fonts, verificar les dades i actuar amb la diligència i la bona fe que són pedres angulars de l'administració de justícia. L'ús acrític d'aquestes eines, fins i tot per desconeixement o excessiva confiança, pot constituir no només un error professional sinó una infracció sancionable, tant davant els tribunals com davant la mateixa corporació.