Interpol prepara una estratègia per fer servir la intel·ligència artificial en la lluita contra un terrorisme cada cop més difús i ràpid. Així ho ha explicat la comissària principal i directora de Contraterrorisme de l'organització, l'espanyola Carmen Muñoz González. "No tenim opció d'utilitzar-la o no, sinó que l'haurem de fer servir", afirma Muñoz, coincidint amb l'anunci d'una operació que va permetre identificar 126 combatents terroristes estrangers després d'utilitzar eines d'intel·ligència artificial per analitzar més de 108.000 imatges de propaganda gihadista. La responsable espanyola ha advertit, però, que l'organització avança amb cautela en l'ús d'aquesta tecnologia, que encara planteja interrogants legals. "Som molt curosos.

No volem llançar-nos al buit sense tenir un marc legal i sense tenir molt clar què es pot fer i què no", ha assenyalat. L'estratègia que prepara Interpol haurà d'establir precisament aquest marc i, sobretot, garantir que hi hagi una validació humana de les decisions. Preguntada a EFE sobre l'anunci de la tecnològica Anthropic que ha impedit diversos intents de fabricar armes biològiques amb la seva intel·ligència artificial, Muñoz ha respost: "Intentem que les empreses col·laborin". L'organització ofereix especialistes en intel·ligència artificial al seu centre d'innovació de Singapur i amb unitats dedicades, entre altres àmbits, a combatre el terrorisme cibernètic i la proliferació d'armes biològiques.

La primera dona al capdavant de la divisió de Contraterrorisme

Muñoz va assumir el febrer passat la Direcció de Contraterrorisme d'Interpol, després d'una carrera que va començar l'any 1996 i que la va portar per unitats antiterroristes en diferents punts d'Espanya. També va dirigir durant sis anys l'Oficina Central Nacional d'Interpol a Madrid. És la primera dona que ocupa aquest càrrec, el de més rang exercit per un espanyol a l'organització. "Per a mi és una satisfacció, perquè suposa el cim de la meva carrera", reconeix. La seva experiència és una de les eines que vol posar al servei d'Interpol. Espanya, recorda, va aprendre durant dècades que el terrorisme era un fenomen que "s'havia d'atacar des de diferents angles". A més dels comandos, calia combatre el finançament, la logística i la propaganda, reforçar la cooperació internacional i treballar amb jutges i fiscals.

Avui, "la lluita és la mateixa", però el fenomen és molt diferent. "Ara mateix el terrorisme és molt més difús", ha explicat Muñoz. La radicalització és "moltíssim més ràpida", les xarxes socials faciliten la captació de joves i, tot i que percep una menor ideologització, observa "més violència en els atacs terroristes". A més, tot està molt globalitzat. "Pots tenir la persona que està fent la propaganda terrorista en un país, la persona que està proporcionant explosius o documents falsos en un altre i la persona que farà l'atac en un altre", ha explicat. En aquest context, la cooperació internacional resulta indispensable, precisament quan aquesta és més complicada.

"El moment geopolític no és el millor per a la cooperació multilateral", admet. "Hi ha molta polarització" i els països són "més reticents a proporcionar dades", alguns prefereixen les vies bilaterals i es genera una pèrdua de confiança. La principal limitació d'Interpol és que depèn de la bona voluntat dels països, que són els qui decideixen quina informació comparteixen i amb qui. "Però la fortalesa d'Interpol és que som una organització neutral", subratlla. "Continuem tenint el canal obert als 196 països membres" i estem aquí per posar a la seva disposició "totes les eines", entre les quals s'inclouen bases de dades amb informació d'intel·ligència, notificacions i canals de cooperació.