En els últims mesos, la intel·ligència artificial sembla haver-se colat en totes les converses. És a les aules, als despatxos o a les notícies. Però hi ha un lloc on podríem dir que la seva presència encara és tímida: el món de les ONG. Això succeeix no perquè no hi hagi interès, sinó perquè, com sol ocórrer, la innovació arriba més tard, on hi ha menys recursos, temps i marge per experimentar.

El que constatem diàriament des de Worldcoo és com algunes ONG ja han començat a automatitzar tasques senzilles, com, per exemple, traduccions, classificació de correus, o redacció d'informes. Altres organitzacions proven eines generatives per elaborar continguts de sensibilització o materials educatius. Són petits passos, gairebé invisibles, però que alleugeren càrregues administratives.  

És precisament aquesta “IA sense brillantor” —que no apareix en titulars— la que pot canviar el dia a dia dels qui treballen sobre el terreny. Es tracta d'una IA que ajuda a escriure més de pressa, a organitzar millor les dades o a entendre millor les necessitats de les comunitats. 

Perquè es dimensioni aquest desafiament i l'oportunitat, és important concretar. Així, actualment hi ha 35 entitats que formen part de la Plataforma d'ONG d'Acció Social, que realitzen més de 13,4 milions d'atencions a persones vulnerables a l'any a Espanya, amb unes despeses que ronden els 4.708 milions d'euros.

Imaginem ara que aquestes organitzacions aconseguissin augmentar la seva eficiència a penes un 10 % gràcies a la IA: aquest petit salt podria significar augmentar en centenars de milers d'atencions addicionals, així com més temps per destinar-lo al treball de camp i, potser, desenes de milions d'euros més d'impacte amb els mateixos recursos.

El desafiament, és clar, és enorme. Moltes organitzacions manquen dels recursos tècnics o econòmics per implementar solucions d'IA, o simplement no saben per on començar. En un sector que sobreviu a base de projectes i subvencions temporals, invertir en tecnologia sembla un luxe. Però no hauria de ser-ho.

Democratitzar les eines

Potser el repte no és tant desenvolupar noves eines, sinó democratitzar les existents. Probablement, la revolució de la IA en el sector social no serà espectacular ni viral (almenys a mitjà termini), sinó silenciosa, quotidiana i gairebé invisible. Ocorrerà quan una petita fundació aconsegueixi automatitzar la gestió de voluntaris, quan una associació tradueixi la seva web en minuts o quan una ONG pugui mesurar el seu impacte en temps real sense gastar setmanes en fulls de càlcul

En aquest context, la col·laboració entre el sector tecnològic i el tercer sector esdevé fonamental. Les empreses poden oferir mentories, llicències solidàries o formació adaptada perquè les ONG incorporin la IA sense que això impliqui un cost inassumible. Ja existeixen exemples d'aliances que mostren que la transferència de coneixement pot ser tan valuosa com la donació econòmica.

Un altre aspecte clau serà l'ètica. Les organitzacions socials, per la seva pròpia naturalesa, estan obligades a reflexionar sobre l'ús responsable de la tecnologia: com es protegeixen les dades de les persones ateses, com s'eviten biaixos o discriminacions automatitzades, i com es garanteix que la IA serveixi realment per reforçar la dignitat humana. Aquest enfocament ètic podria convertir-se, a més, en un exemple per a altres sectors.

Per això, la veritable revolució tecnològica en les ONG vindrà quan la intel·ligència artificial no es vegi com una fi, sinó com un mitjà. Un recurs per alliberar temps, millorar decisions i multiplicar l'impacte social. Una eina discreta però poderosa, que permeti a les ONG centrar-se en el que millor saben fer: acompanyar, cuidar i transformar realitats.

Potser el futur de la IA no estigui als laboratoris ni als grans servidors, sinó en aquelles oficines petites, plenes de cartells i cafè, on cada minut compta i cada gest importa.