Catalunya se situa dins la tendència general d’encariment de l’habitatge a l’Estat, amb un increment de preus d'un 12% que s’ha intensificat durant el primer trimestre de l’any. L’estadística trimestral IMIE Mercados Locales reflecteix que el preu de l’habitatge nou i usat ha iniciat l’any amb un increment generalitzat a tot el territori. Segons les dades de Tinsa, el valor mitjà ha crescut un 3,2 % en taxa trimestral i un 14,3 % en comparació amb el mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en 1.987 euros per metre quadrat. Aquest increment, que en termes reals se situa en l’11,8 % un cop descomptat l’efecte de la inflació, s’ha concentrat especialment en àrees amb elevada activitat econòmica i turística. Entre aquestes zones destaquen Madrid, les capitals de l’interior peninsular i el Mediterrani. En el cas de Barcelona, el districte de Sarrià-Sant Gervasi apareix entre els més cars.

La variació interanual registrada supera en tres dècimes la del trimestre anterior i manté una tendència a l’alça sostinguda des del quart trimestre de 2024, quan l’increment anual era del 4,2 %. Des del mínim posterior a la crisi immobiliària, situat a l’estiu de 2015, el preu de l’habitatge ha augmentat un 68 % en termes nominals, tot i que es manté un 4,5 % per sota dels màxims assolits el 2007. La demanda d’habitatge es manté en nivells elevats, malgrat la reducció interanual de les compravendes registrada en les dades del mes de gener publicades per l’INE i pels notaris. Segons explica Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de Tinsa, l’impacte de les baixades de tipus d’interès produïdes en períodes anteriors ha estat progressivament absorbit pel mercat, fet que apunta cap a una estabilització de les transaccions.

En paral·lel, el context internacional introdueix elements d’incertesa. El conflicte a l’Orient Mitjà es planteja com un factor que pot tenir repercussions sobre la inflació i els tipus d’interès de referència, amb possibles efectes sobre la demanda residencial. Aquest escenari combina factors que podrien frenar el mercat, com la pèrdua de poder adquisitiu o l’augment del cost hipotecari, amb altres que podrien mantenir l’atractiu de l’habitatge com a actiu d’inversió. L’encariment dels preus per sobre de la inflació, juntament amb l’estabilització dels tipus, ha incrementat la pressió sobre l’accessibilitat a l’habitatge. Tot i això, la taxa d’esforç mitjana a escala estatal se situa en el 33,9 %, lleugerament per sobre del trimestre anterior.

Les diferències territorials

A escala autonòmica, 14 de les 19 comunitats i ciutats autònomes registren increments interanuals superiors al 10%, per sobre de les 11 del trimestre precedent. Els creixements més elevats es concentren a la Comunitat de Madrid, el País Valencià, Castella-la Manxa, Canàries, Cantàbria, la Regió de Múrcia i les Balears. En canvi, territoris com Extremadura, Ceuta, La Rioja i Melilla presenten increments inferiors al 8 %. En termes provincials, es detecta una intensificació dels increments en 40 de les 52 províncies analitzades. En 34 d’aquestes, les variacions interanuals superen el 10 %, amb especial incidència a Madrid i el seu entorn, les illes, la costa mediterrània i la cornisa cantàbrica. Entre els increments més destacats hi ha els de Toledo, Albacete, Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Alacant i Castelló, mentre que Zamora és l’única província amb una reducció interanual del preu.

Les capitals de província continuen concentrant les principals tensions de preus, tot i que el dinamisme s’estén també a les àrees perifèriques. Un total de 30 capitals superen el llindar del 10 % d’increment interanual, davant les 20 del trimestre anterior. Entre les ciutats amb increments més elevats hi ha Santander, Albacete, Pontevedra i Sevilla. Madrid registra un augment interanual del 17,9 %, mentre que Barcelona intensifica la seva tendència a l’alça amb un increment de l'11,5%, superior al del trimestre precedent.

Pel que fa als nivells de preu, ciutats com San Sebastián, Madrid i Barcelona superen els 4.000 euros per metre quadrat, amb valors destacats també a Palma i Bilbao. En l’extrem oposat, Palència, Zamora i Lugo presenten els valors més baixos. Diverses capitals han superat els màxims de la bombolla immobiliària de 2007 en termes nominals. A les ciutats que ja es trobaven en aquesta situació s’hi han afegit Barcelona i Sevilla durant aquest trimestre. Tot i això, si es descompta l’efecte de la inflació, cap capital supera aquests nivells. A escala territorial, només les Illes Balears es troben a prop de recuperar els màxims en termes reals, mentre que la resta de regions es mantenen per sota d’aquest llindar.

L’estudi inclou també municipis rellevants que no són capitals de província, però que presenten un volum significatiu d’activitat immobiliària. En aquests casos, els increments més elevats es registren en municipis de l’àrea metropolitana de Madrid, com Torrejón de Ardoz, Parla, Coslada i Fuenlabrada, així com en localitats amb fort component turístic com Marbella, Benidorm o Sagunt. Aquest comportament reflecteix una extensió del dinamisme del mercat cap a zones perifèriques i municipis costaners, en paral·lel a la pressió detectada en les grans capitals.