L’Institut Guttmann, centre de referència en la rehabilitació de persones amb lesions medul·lars i danys cerebrals, ha fet un pas endavant en l’àmbit tecnològic amb una renovada concepció de l’àrea de rehabilitació funcional, estrenada el mes de juny. A més de disposar d’un espai més ampli i obert i d’integrar-hi robòtica d’última generació, la unitat queda ara vinculada a la realitat virtual i a la intel·ligència artificial, amb la gestió de dades com a pilar fonamental. A la informació clínica habitual s’hi sumen també els registres de tota la maquinària del gimnàs. “És el primer pas per crear un model predictiu”, subratlla en declaracions a l’ACN la responsable de Rehabilitació Funcional, Narda Murillo.

Amb la recopilació d’informació de pacients amb diagnòstics semblants, l’Institut Guttmann vol impulsar teràpies i itineraris de rehabilitació més eficients, basats en la intel·ligència artificial i en l’anàlisi detallada de l’evolució de cada persona davant els diferents estímuls al llarg del temps. Pel que fa als canvis visibles per als usuaris actuals, el gimnàs compta ara amb nous dispositius robòtics i una zona específica de realitat virtual, que té un impacte directe en la “neuroplasticitat” cerebral. En aquesta primera etapa s’hi duen a terme exercicis molt bàsics, però la voluntat és que la plataforma vagi guanyant complexitat i funcionalitats.

La doctora Murillo il·lustra els beneficis amb un cas pràctic: “Si el pacient no pot moure una mà, mou l’altra per agafar un objecte, però el sistema li fa aparèixer una ‘mà mirall’. En veure el moviment de totes dues mans de manera virtual, s’activen àrees cerebrals que permeten recuperar mobilitat”. L’eina ofereix entorns immersius i adaptables que reprodueixen activitats quotidianes que els pacients necessiten reaprendre, en un context segur i supervisat. A més d’incrementar la motivació, l’estimulació multisensorial facilita la reorganització del cervell i accelera la recuperació funcional.

La remodelació de l’àrea de rehabilitació funcional ha durat tres anys i es preveu que hi passin anualment prop de 5.000 pacients. Es tracta de l’espai central de l’Institut Guttmann, on tots els usuaris desenvolupen el seu procés rehabilitador i es preparen per reprendre la seva vida. Un exemple és el de la Diandra Bone, en tractament des de fa més de mig any. El 5 de desembre de 2024 va patir un hematoma espontani que li causava un fort dolor d’esquena. Al servei d’urgències li van diagnosticar un coàgul de sang que comprimia la medul·la i li va deixar les cames adormides. Fins i tot li van arribar a dir que no tornaria a caminar.

Catalunya s’ha convertit en un dels territoris capdavanters en la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) dins el sistema sanitari. La combinació d’un ecosistema d’innovació potent, una xarxa hospitalària de referència i l’impuls de la recerca biomèdica han facilitat el desenvolupament d’aplicacions que milloren tant el diagnòstic com el tractament i la gestió dels recursos sanitaris. En l’àmbit clínic, la IA també s’està utilitzant per a l’anàlisi d’imatges mèdiques, permetent detectar de manera precoç patologies com el càncer o malalties cardiovasculars.

També s’aplica en la medicina personalitzada, ajudant a predir la resposta dels pacients als tractaments i oferint recomanacions adaptades a cada cas. A més, els sistemes d’anàlisi de dades massives contribueixen a identificar patrons de risc i millorar la prevenció. Pel que fa a la gestió sanitària, la IA s’ha incorporat a projectes de planificació hospitalària i optimització de recursos, cosa que facilita una millor assignació de llits, una reducció de les llistes d’espera i una gestió més eficient de les urgències. També s’estan desenvolupant assistents virtuals i xatbots mèdics que milloren la comunicació amb els pacients i ofereixen suport en el seguiment de malalties cròniques.