La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una peça més de l'engranatge empresarial. Ho han escenificat quatre directores d'Innovació i Transformació Digital que han participat en una jornada organitzada per Acció, al World Trade Center de Barcelona. L'objectiu de la trobada ha estat radiografiar l'estat real de la implantació de la IA a les organitzacions, allunyant-se dels grans discursos teòrics per endinsar-se en els dubtes, les resistències internes i les estratègies que ja comencen a donar solucions tangibles. Segons les últimes xifres recollides per Acció, el 30% de les empreses catalanes amb més de nou treballadors van destinar recursos a tecnologies vinculades amb la intel·ligència artificial durant l'any 2025, fet que suposa un increment d'un 6% respecte de les estadístiques del 2024.
Aquesta evolució ascendent reflecteix que la IA ha passat de ser una inversió experimental a una prioritat estratègica per a un nombre creixent de companyies. Jaume Baró, conseller delegat d'Acció i secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, ha posat l'accent en la dimensió transformadora d'aquest fenomen. "Les disrupcions generen oportunitats perquè canviaran alguns models de negoci. Les empreses no només hauran de saber incorporar la IA, sinó que hauran de repensar els seus processos. Al final la IA és una nova normalitat amb la qual hem de saber conviure", ha sentenciat l'alt càrrec de l'administració catalana.
Del pilot al desplegament
L'experiència d'Hinojosa Packaging Group, companyia dedicada a la fabricació d'embalatges, il·lustra el pas de la prova inicial a l'escalat industrial. Mireia Garcia, directora d'Innovació de l'empresa, explica que des del 2024 fins a l'actualitat han identificat 200 possibles casos d'ús d'intel·ligència artificial en els diferents processos productius i administratius, dels quals ja n'han activat vuitanta.
Aquest desplegament no és fruit de l'atzar, sinó d'una metodologia dissenyada per implicar les plantes i els equips sobre el terreny. "Primer hem construït equips a cada planta per detectar casos d'ús on la intel·ligència artificial pot aparèixer", detalla Garcia. La directora d'innovació afegeix que, un cop superada la fase de prova i amb els processos ja consolidats, l'empresa ha fet un pas més enllà. "Des del 2026 ja treballem amb agents en processos de negoci que ja tenim més desenvolupats", afirma, referint-se als sistemes autònoms capaços de prendre decisions i executar tasques amb una supervisió mínima.
Damm i la IA postpandèmia
Per la seva banda, Laura Gil, directora de Transformació Digital de Damm, situa l'inici del seu recorregut en la intel·ligència artificial en el període posterior a la crisi de la COVID-19. Des d'aleshores, la companyia cervesera ha centrat els esforços en l'àmbit comercial, amb aplicacions concretes en la gestió de preus i l'eficiència operativa. Gil explica que "estem desenvolupant agents transversals que connecten amb moltes aplicacions". En aquest sentit, la directiva subratlla la importància que aquests sistemes no treballin de manera aïllada sinó que s'integrin en el conjunt dels processos corporatius per multiplicar el seu impacte.
Anna Casals, directora d'Innovació de Celsa, apunta que l'aplicació de la intel·ligència artificial a la siderúrgica s'articula al voltant de tres eixos fonamentals: l'alineació amb l'estratègia global del grup, la viabilitat tècnica de cada projecte i l'impacte en la competitivitat. "Amb la IA hem fet que els treballadors guanyin en desenvolupament i eficiència dels processos", afirma Casals, que destaca que la tecnologia no només optimitza els fluxos de treball sinó que també contribueix a la qualificació de la plantilla.
La directora d'innovació revela que els projectes pilot han tingut un efecte col·lateral inesperat però benvingut. "Els pilots ens han servit per posar en ordre l'empresa", reconeix, suggerint que el procés d'implementació de la IA obliga a revisar procediments interns que sovint havien quedat obsolets o mal definits.
El sector editorial i la resistència a la IA generativa
En un àmbit radicalment diferent, Planeta aborda la irrupció de la intel·ligència artificial generativa amb una mirada prudent però decidida. Aina-Lluna Taylor Barceló, responsable d'IA Generativa del grup editorial, explica que "el sector, com a generador de continguts, normalment ha estat reticent a la IA generativa". Un dels temes que genera més consens entre les quatre ponents és la necessitat de comptar amb el suport incondicional de l'alta direcció per tirar endavant qualsevol estratègia d'IA.
Laura Gil (Damm) ho expressa amb contundència: "Ha d'haver-hi algú a l'empresa amb poder que s'ho cregui i aposti per activar una estratègia d'IA". Sense aquest paraigua, adverteix, qualsevol iniciativa està condemnada a quedar-se en un intent aïllat. Mireia Garcia (Hinojosa), comparteix una anècdota que il·lustra els reptes de la persuasió interna. "El CEO s'ho creia, però el comitè de direcció no.
Aleshores l'estratègia va ser fer una primera aproximació amb ChatGPT per captar l'atenció", recorda. Aquesta demostració pràctica, accessible i sense grans inversions prèvies, va servir per desbloquejar el projecte i convèncer els membres reticents de l'equip directiu. Garcia afegeix, a més, una observació sobre la naturalesa de la indústria: "És veritat que en empreses industrials i de fabricació és més fàcil veure els efectes positius de la intel·ligència artificial".