Des de finals de 2022, la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut un element quotidià en el sentit més ampli del terme. Bona part d’aquesta normalització pública s’explica per la successió de notícies provinents de les grans empreses tecnològiques, especialment nord-americanes, que anuncien inversions multimilionàries per mantenir-se en la cursa de la IA o bé el llançament de nous productes basats en diferents modalitats d’aquesta tecnologia.

És important analitzar críticament els missatges i objectius que hi ha darrere d’aquests moviments perquè en el món de la tecnologia alimentar expectatives pensant en oportunitats de negoci a gran escala és una pràctica freqüent. La IA tampoc s’escapa d’aquesta dinàmica, però la seva transversalitat i capacitat d’aplicació li confereixen, sobre el paper, un potencial d’impacte enorme.

En aquest sentit, un dels aspectes on la IA pot ser transformadora és en l’automatització de tasques i processos empresarials. Aquesta característica s’encarna en el que es coneix com a IA agentiva, denominació de recent encunyació i que és una traducció més o menys acceptada de l’original anglès agentic AI. La IA agentiva s’enfoca a la producció de sistemes capaços d’actuar de manera autònoma i, per tant, planificar, prendre decisions i executar tasques per assolir uns objectius prefixats.

Aquests sistemes, construïts a partir de components de programari coneguts com a agents, tenen la peculiaritat de percebre el context en què operen i d’aprendre del seu propi comportament, és a dir, de validar si les decisions i els resultats obtinguts s’ajusten al que era esperat.

Per il·lustrar el potencial de la IA agentiva, podem imaginar un sistema autònom destinat a supervisar la qualitat de les peces en una línia de producció industrial. Davant, posem per cas, d’un augment sobtat d’errors detectats pels equips de visió artificial, aquest sistema seria capaç de traçar un pla d’acció per esmenar aquesta situació: identificar el punt de la cadena on s’origina el defecte, programar una acció correctiva, ordenar el rebuig de les peces defectuoses i coordinar-ne la substitució. Totes les accions quedarien registrades a efectes històrics, cosa que permetria al sistema agentiu aprendre de l’experiència. Alhora, la seqüència podria comptar amb supervisió humana per garantir-ne la viabilitat.

Sens dubte, la implementació operativa de la IA agentiva requereix coneixements tècnics importants així com el domini d’eines de programari especialitzades (ja siguin de codi obert o propietàries), que ajuden a orquestrar agents, crear i controlar els fluxos operacionals, comunicar-los amb aplicacions externes i altres funcionalitats. La IA agentiva està íntimament connectada amb la IA generativa, en particular amb l’ús dels models de llenguatge (LLMs).

Aquests models són el motor cognitiu del sistema d’agents perquè faciliten la comprensió del context i objectius, la descripció de les accions en llenguatge natural i, si és necessari, poden incorporar multimodalitat (per exemple interpretació d’imatges). La connexió amb la IA generativa i la capacitat de memorització i aprenentatge continu són els trets que diferencien els agents autònoms desenvolupats sota el paradigma d’IA agentiva dels agents més simples que existeixen des de fa dècades.

Pel que fa a l’estat actual de la IA agentiva, com és d’esperar, les grans empreses tecnològiques com Microsoft, Google, Amazon, Salesforce i altres estan desenvolupant solucions basades en aquest concepte, tant com a productes per a tercers com per a millorar els seus propis processos interns. Per maximitzar l’operativa d’aquests agents cal habilitar la seva interconnexió amb la gran quantitat de recursos disponibles en l’esfera digital.

Això està donant lloc a l’aparició de l’anomenada Agentic Web, una xarxa en la qual aquests nous agents d’IA autònoms podran navegar, interaccionar, transaccionar i col·laborar de manera similar a com els humans interaccionem amb internet. Aquesta web agentiva funcionarà sobre l’actual xarxa d’internet, però requerirà nous protocols i serveis de coordinació, actualment en desenvolupament, per permetre la interconnexió dels agents de forma autònoma i interoperable. 

Un informe publicat recentment pel MIT posava de manifest l’existència d’una divisòria al voltant de l’adopció empresarial de la IA generativa. Basant-se en la revisió de dades de més de 300 iniciatives d’inclusió de la IA d’organitzacions pertanyents a nou sectors econòmics diferents, arribaven a la conclusió que la majoria dels casos analitzats (95%) pràcticament no van tenir un retorn econòmic significatiu a causa de l’aplicació de la IA generativa malgrat haver efectuat importants inversions. Només una minoria (5%) va experimentar un impacte substancial en els seus comptes de resultats gràcies a la introducció d’aquesta tecnologia.

Segons l’informe, la causa principal d’aquesta divisòria és que els sistemes d’IA generativa implantats no mostraven prou capacitat d’adaptació al context o de millorar amb l’experiència i, per tant, no podien executar fluxos de treball complexos i s’aturaven al nivell de prova de concepte. Aquesta casuística s’observava en tots els sectors estudiats amb dues excepcions, les empreses tecnològiques (on l’ús d’eines que generen codi s’està expandint entre els equips de desenvolupadors) i el sector media (amb un impacte directe de les eines IA generativa en la creació de nous continguts). 

En aquest context, les dades de l’estudi apunten que la IA agentiva podria esdevenir una via factible per maximitzar l’impacte de la inversió tecnològica en les organitzacions que busquen innovació. Caldrà veure com les grans empreses tecnològiques acaben configurant els seus productes, com les start-ups aprofiten les oportunitats que ofereix aquesta modalitat d’IA i si la idea emergent de la web agentiva arriba a materialitzar-se com una realitat operativa on els agents puguin cooperar i negociar de manera autònoma en representació dels seus homòlegs humans, sense oblidar la necessitat d’incorporar salvaguardes i mesures de seguretat imprescindibles en aquests sistemes d’agents autònoms. Per aquest motiu la IA agentiva ocuparà un espai rellevant en l’onzena edició de l’AI Congress Barcelona, que se celebrarà els pròxims dies 22 i 23 d’octubre.