El desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial (IA) planteja desafiaments que van molt més enllà del terreny tecnològic. Aquesta eina, que ja influeix en múltiples aspectes de la vida quotidiana —des dels sistemes de recomanació en xarxes socials fins als processos de presa de decisions públiques i privades—, avança amb una velocitat que supera la capacitat de reacció dels marcs institucionals. En aquest context, l'absència de regles clares o incipients (com el cas de la UE) no és neutral: representa un risc real per als drets, l'equitat social, la sostenibilitat i l'estabilitat democràtica.

Algunes problemàtiques on posar focus

Un dels principals problemes és que moltes decisions que afecten milions de persones són delegades a sistemes automatitzats la lògica dels quals és, en la majoria dels casos, opaca. Aquests algoritmes operen amb criteris que els mateixos usuaris desconeixen i que fins i tot escapen a la comprensió plena dels seus desenvolupadors. Aquesta falta de transparència no només dificulta la fiscalització, sinó que debilita la confiança social en la tecnologia.

La IA aprèn de dades històriques, i amb ells també hereta prejudicis, errors i desigualtats. Sistemes suposadament "objectius" poden, en realitat, reproduir patrons de discriminació. Això no és una falla tècnica aïllada, sinó una conseqüència del seu disseny. Regular implica, llavors, garantir que els algoritmes no es converteixin en instruments que perpetuïn exclusió o desigualtat sota l'empara de l'eficiència.

L'ús massiu de dades personals per entrenar models també tensos els límits del dret a la privacitat. Sense polítiques clares de protecció de dades, els ciutadans queden exposats a un sistema de vigilància estesa que transcendeix governs i fronteres. A més, l'ús polític d'algoritmes capaços d'amplificar certs discursos, manipular informació o intervenir en processos electorals ja no és una amenaça teòrica, sinó una pràctica documentada a diversos països.

El medi ambient i la sostenibilitat: els oblidats de sempre

Però a més dels impactes socials, ètics i polítics, hi ha una dimensió que comença a guanyar visibilitat: l'energètica. El funcionament de la IA, especialment de models de gran escala, requereix una infraestructura intensiva en recursos. Cada model implica processos d'entrenament i operació que demanden quantitats considerables d'electricitat, tant per al processament com per a la refrigeració dels equips. Aquesta necessitat creixent ha posat pressió sobre els sistemes elèctrics als principals pols tecnològics del món, generant colls d'ampolla i forçant noves estratègies de proveïment.

No es tracta només d'IA...

L'expansió de la IA, combinada amb el creixement de la internet de les coses i l'emmagatzemament al núvol, anticipa una triplicació de la capacitat global necessària per als centres de dades en menys d'una dècada. Això obliga a repensar el lloc que ocupa l'energia en la conversa sobre IA. No es tracta només de qui controla els algoritmes, sinó també de qui pot alimentar aquesta infraestructura.

Oportunitats regionals per a un futur incert

En aquest escenari, Amèrica Llatina té una oportunitat única. Els seus recursos naturals, especialment en energia solar, eòlica i hidràulica, la posicionen com una regió capaç de proveir solucions sostenibles a la creixent demanda energètica de la IA. Països com l'Argentina, Mèxic, el Brasil, Xile, l'Uruguai i Colòmbia ja són observats per gegants tecnològics que busquen espais amb disponibilitat energètica, espai físic i baixa latència de connexió.

L'arribada d'aquests actors pot generar beneficis importants, com a inversió estrangera, ocupació especialitzada i impuls a la infraestructura digital; però també porten grans desafiaments. La regió s'haurà d'assegurar que aquestes inversions no només responguin a interessos externs, sinó que contribueixin a un desenvolupament equilibrat i sostenible. Això implica regles clares sobre ús del terra, impacte ambiental, accés a l'energia i distribució de beneficis.

Qui regula la IA?

La regulació de la intel·ligència artificial no pot quedar a mans exclusives del mercat. Tampoc no pot fragmentar-se en iniciatives nacionals inconnexes. Es requereix una coordinació internacional que fixi principis comuns: rendició de comptes, equitat, sostenibilitat, privacitat i accés obert.

La ciutadania també s'ha d'involucrar en aquest debat. La intel·ligència artificial no és un assumpte tècnic reservat a experts. És una tecnologia amb impacte directe en l'ocupació, la salut, l'educació, la justícia i la vida quotidiana. Per això, democratitzar la seva governança i promoure una cultura de vigilància activa sobre els seus usos és part essencial del procés regulador.

Amb aquest horitzó en la mira, els organismes multilaterals i les aliances regionals tenen un rol central. Com és el cas de la cimera EU-CELAC o l'àrea d'Ètica de la intel·ligència artificial de la UNESCO, creat per Gabriela Ramos, candidata a la Direcció General de l'esmentat organisme. La governança ètica de la IA s'ha de construir amb visió global, diversitat i fructífers espais de diàleg.