Una vintena d'usuaris del programa ATDOM del Departament de Salut són els primers a provar una eina que pot revolucionar l'atenció als col·lectius més vulnerables a les seves pròpies llars. Es tracta d'Atenea AtDom, una solució d'intel·ligència artificial generativa allunyada dels freds algoritmes per integrar-se, mitjançant un senzill rellotge intel·ligent, en la vida quotidiana de persones amb dificultats de mobilitat. La prova pilot, presentada aquest dimecres a l'Smart City Expo, s'allargarà fins a finals de febrer i representa l'avenç de la "segona fase" del projecte Atenea, que va rebre 2,6 milions d'euros dels fons europeus Next Generation.
El funcionament d'Atenea AtDom va més enllà del monitoratge. Els sensors del rellotge són capaços de detectar esdeveniments potencialment perillosos, com una caiguda sobtada o una baixada brusca dels nivells de sucre. En aquest moment, el sistema no es limita a activar una alarma; inicia una conversa de veu en català amb l'usuari o usuària.
"El sistema està dissenyat per a tranquil·litzar i actuar de manera immediata", explica Albert Isern, fundador d'aquesta eina. "Si detecta una possible hipoglucèmia, per exemple, la IA no només identifica el problema, sinó que proporciona instruccions clares i calmants: "Tranquil·litzi's. Sembla que pot tenir una baixada de sucre. Si us plau, begui un suc o mengi unes galetes i respiri profundament".
Simultàniament, i de forma completament autònoma, Atenea AtDom informa tant els professionals sanitaris de referència com als familiars designats. En cas que la situació es categoritzi com una urgència vital, el sistema és capaç de trucar directament al 112, transmetent les dades rellevants, com la localització, per agilitzar la resposta dels serveis d'emergència.
Tecnologia amb accent propi
Un dels aspectes més innovadors d'aquesta eina és la seva naturalitat en la llengua. Atenea AtDom parla i entén el català gràcies a la seva integració amb el projecte Aina, la iniciativa impulsada per la Generalitat per garantir que la intel·ligència artificial pugui processar i generar la llengua pròpia amb eficàcia. Aquest no és un detall menor, sinó un factor clau per a l'èxit de la implementació.
"Per a una persona gran, sovint amb dificultats per a les noves tecnologies i en un moment d'estrès, rebre instruccions en la seva llengua materna és fonamental per a la comprensió i la calma", assenyala un portaveu del Consorci Sanitari Alt Penedès – Garraf, l'entitat on es fa la prova pilot. "La barrera lingüística no existeix, la qual cosa humanitza profundament la interacció".
El projecte, liderat per Momentum Analytics i amb la col·laboració crucial de l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), busca anar més enllà de la seguretat física. L'objectiu és millorar la qualitat de vida global dels usuaris. "Imaginem una persona que viu sola i que, per la seva condició, té por que passarà si cau a la nit. Aquesta ansietat constant és una càrrega psicològica enorme. Atenea AtDom permetrà tenir-los monitoritzats les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, oferint pau mental tant a ells com a les seves famílies", ha ressaltat Isern durant la presentació.
Aquesta monitorització constant actua també com un acompanyament actiu contra la soledat. La IA està dissenyada per a poder mantenir converses senzilles, recordar la presa de medicaments o proposar activitats mentals, convertint-se en un punt de contacte vocal i accessible sense la necessitat de pantalles tàctils o botons complexos. A la presentació, celebrada a l'estand de la Generalitat a la fira, va participar la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, qui va fer valdre la capacitat d'aquestes tecnologies per "millorar la nostra qualitat de vida".
"Hem d'aprofitar les eines digitals per afrontar els majors reptes que se'ns plantegen com a societat, i l'envelliment saludable i l'atenció a la dependència són sens dubte un d'ells", va afirmar. Si els resultats d'aquesta prova pilot, que s'estendrà durant quatre mesos, són positius, s'obrirà la porta a la implementació massiva d'Atenea AtDom en el sistema públic de salut, traçant un camí cap a un model d'atenció domiciliària més humà, eficient i tecnològicament avançat, amb l'objectiu últim de permetre que les persones puguin viure amb seguretat i dignitat a les seves pròpies cases durant molt més temps.