Les últimes dades la III Enquesta Funcas sobre Intel·ligència Artificial, realitzada el desembre de 2025, dibuixen un escenari de consolidació explosiva i adopció ciutadana massiva d'aquesta tecnologia. El percentatge de ciutadans que declaren utilitzar el ChatGPT sovint ha passat del 14% el 2024 al 28% el 2025, una xifra que implica una duplicació en només dotze mesos. Aquest salt no és més que la continuació d'una corba de difusió vertiginosa, ja que l'any anterior l'ús freqüent ja s'havia triplicat (passant del 4% al 14% entre 2023 i 2024).
La trajectòria és clara: el que va començar com una eina experimental s'ha convertit en una utilitat accessible per a gairebé un terç de la població adulta. Un dels descobriments més significatius de l'enquesta és la desaparició de la bretxa de gènere que s'havia observat en les dues edicions precedents. El 2024, mentre un 16% dels homes utilitzava ChatGPT amb freqüència, només ho feia un 11% de les dones. Avui, aquest desequilibri s'ha esfumat: el 27% dels homes i el 28% de les dones el fan servir regularment.
El creixement, encara que generalitzat a tots els grups d'edat i en ambdós sexes, ha estat especialment notable entre les dones de més edat, un col·lectiu que tradicionalment podria haver mostrat més reticències amb les tecnologies de ruptura. La imatge d'usuari de la IA ja no és exclusivament masculina ni jove, sinó que reflecteix la societat en la seva diversitat. Entre els menors de 45 anys, la penetració és encara més espectacular: quatre de cada deu (40%) utilitzen alguna eina d'IA cada dia, integrant-la en els seus fluxos de treball, estudis o activitats de lleure.
Un ecosistema emergent
Tot i que ChatGPT continua sent el líder indiscutible a l'ecosistema de la IA, altres eines comencen a trobar el seu espai, encara que amb una adopció molt inferior. En ús freqüent, Gemini arriba a l'11% dels enquestats, i Copilot al 6%. Altres alternatives com Perplexity, Grok o Claude romanen, de moment, en un terreny de prova per a usuaris més especialitzats, amb percentatges inferiors al 2%. Aquesta diversificació indica que el mercat comença a segmentar-se, amb els usuaris buscant l'eina més adequada per a tasques específiques. No obstant això, el panorama no és completament homogeni.
Com assenyala María Miyar, directora d'Estudis Socials de Funcas, "una part rellevant de la població roman a la vora d'aquestes tecnologies". Les xifres ho confirmen: un 21% dels entrevistats declara no haver utilitzat mai cap de les eines d'IA sobre les quals se'ls preguntava. Així mateix, gairebé un terç (31%) només n'ha provat una, mentre que l'altra meitat de l'espectre ja ha experimentat amb diverses: un 23% n'ha fet servir dues, un 15% tres i un 9% quatre o més.
Un altre front d'expansió pendent és el del model de negoci. Només un 12% dels usuaris d'IA actualment té una subscripció de pagament (un 3% addicional la va tenir i la va cancel·lar). Aquí sí que persisteix una lleugera diferència de gènere: el 14% dels homes usuaris paga per aquests serveis, davant d'un 9% de les dones. Preguntats sobre les possibles conseqüències de la IA en la seva pròpia vida en un horitzó de cinc anys, els espanyols mantenen una actitud consistent i cautelosament optimista. El grup majoritari (45%) creu que l'impacte serà molt o bastant positiu, una xifra idèntica a la de l'any anterior. Aquesta visió supera amb claredat tant la dels que anticipen un canvi negatiu de la mateixa magnitud (25%) com la dels que preveuen pocs efectes o cap (31%).
Aquesta esperança en el futur tecnològic no es tradueix, però, en un desig de desregular per guanyar competitivitat. Malgrat que persisteix la percepció que Europa va endarrerida en la carrera global de la IA (encapçalada per la Xina i seguida pels Estats Units), no augmenta el suport a relaxar l'estricta regulació europea (el Reglament d'IA) per afavorir la innovació. Una majoria robusta del 60% es mostra poc o gens d'acord amb aquesta possibilitat, mentre que un 40% hi estaria molt o bastant d'acord.
La IA com a eina imprescindible dins l'aula
Potser la conclusió social més potent de l'enquesta és el consens gairebé unànime sobre la necessitat d'integrar la IA en el sistema educatiu. Un 80% dels enquestats es mostra favorable a dedicar més temps en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a impartir formació sobre intel·ligència artificial. Només un 20% creu que l'ensenyament actual n'és suficient.
El debat es trasllada després a quin espai curricular hauria de cedir lloc. Entre els partidaris d'augmentar la formació, un 39% s'inclina per ampliar l'horari lectiu global, evitant que una matèria perdi pes. Entre els que optarien per restar temps d'altres assignatures, les més assenyalades són les relacionades amb les arts (música, 17%; formació artística, 12%), l'educació física (7%) o la religió (7%).
"La ciutadania sembla convençuda de la importància d'aquestes eines per al futur dels joves, com es dedueix de l'àmplia demanda social de més formació a aquest respecte en l'educació obligatòria. És a dir, la IA comença a percebre's com una dimensió necessària de l'alfabetització actual i futura", apunta Miyar. En definitiva, la intel·ligència artificial a Espanya ha superat el punt d'inflexió.
Ja no és una promesa futurista ni una curiositat de laboratori, sinó una realitat quotidiana en expansió que ha aconseguit un ús equitatiu entre gèneres i ha generat una demanda social clara: educar a les noves generacions no només per a utilitzar-la, sinó per a comprendre-la, criticar-la i integrar-la de manera ètica i productiva en la construcció del seu propi futur.