Segons un estudi de Randstad es constata que un 10,2% dels professionals actius a Espanya declara posseir habilitats específiques en intel·ligència artificial, una xifra notablement superior a la registrada en economies tecnològicament molt avançades com ara els Estats Units (3,6%) o el Regne Unit (3,8%). L'informe revela que, paradoxalment, Espanya es troba entre els països on les organitzacions troben dificultats més grans per cobrir les vacants lligades específicament a rols d’intel·ligència artificial, amb una taxa del 5,5%. Aquesta xifra duplica la dificultat registrada al Regne Unit (2,2%), triplica la dels Estats Units i situa el mercat espanyol al mateix nivell de tensions que Singapur, només per darrere de casos més extrems com Noruega o Romania. Aquesta divergència entre l'oferta aparent de talent i la demanda efectiva de les empreses constitueix el nucli de la paradoxa espanyola en l'àmbit de la IA.
Els analistes de Randstad atribueixen aquesta dificultat a una confluència de factors dinàmics. D’una banda, es produeix un creixement exponencial i global de la demanda, amb un increment del 39,6% en les ofertes de treball vinculades a la IA durant l'últim any. D’altra banda, aquest sector pateix una rotació laboral qualificada d’“altíssima”, fruit de la forta competència i l'escalat salarial. A escala global, el 19% dels experts en IA va canviar d'empresa en els últims dotze mesos, la taxa de mobilitat voluntària més elevada de totes les categories professionals analitzades. A Espanya, aquesta dinàmica és encara més accentuada, amb una taxa del 20,8%, la qual cosa indica un mercat intern extremadament calent i on la retenció del talent es converteix en un repte crític per als departaments de Recursos Humans.
En l'extrem oposat de l'espectre de competències, l'estudi aporta un indicador molt favorable per al teixit empresarial espanyol en l'àrea de màrqueting, contingut i publicitat. Mentre en altres països europeus, com Portugal (19,8%) o Suècia (20,4%), trobar professionals qualificats en aquests camps és un procés crític i complex, a Espanya la taxa de vacant per a aquests perfils és només del 3,2%. Aquesta diferència abismal converteix el país, segons destaca Randstad, en “el mercat més accessible i eficient per trobar talent creatiu i de comunicació de tota Europa occidental”. Aquesta disponibilitat relativa pot constituir un avantatge competitiu significatiu per a les indústries creatives i les campanyes de transformació digital de les marques amb presència a l'Estat.
L'emergència de les noves habilitats
Més enllà de la tecnologia, el treball de Randstad alerta sobre un dèficit creixent i preocupant a escala global: la manca d'habilitats. Aquest conjunt de competències interpersonals, socials i emocionals que defineixen com un professional es desenrotlla, col·labora i lidera dins del seu entorn laboral està en declivi quant a la seva declaració en els perfils professionals. Específicament, l'oferta de candidats que explícitament mencionen habilitats de comunicació en els seus currículums o perfils en xarxa ha caigut un 33% a escala mundial, amb la capacitat empàtica també mostrant una tendència a la baixa. Aquest buit coincideix amb un canvi d'orientació estratègica per part de les empreses.
En un context d'avanç imparable de l'automatització intel·ligent, les organitzacions estan prioritzant de forma conscient les competències inherentment humanes, aquelles que la IA, de moment, no pot replicar ni substituir. En aquest sentit, la resiliència s'erigeix avui en la competència més difícil de contractar a escala global, amb una taxa de vacant del 12%, seguida de la creativitat (8,7%). Com assenyala Oriol Mas, director general de Randstad a Espanya, “els empresaris han de prioritzar el desenvolupament d'habilitats inherents, com el lideratge, l'atenció al detall, la resolució de problemes i el pensament crític, ja que són cada vegada més importants en el món de la IA”. Es tracta, en essència, de complementar la potència de la tecnologia amb les capacitats singulars de la intel·ligència humana.
L'informe també posa de manifest una tendència estructural fonamental: la revalorització del talent experimentat. Mentre la demanda de perfils júnior o d'inici ha caigut de manera significativa, la recerca de professionals amb més de deu anys d'experiència es torna crítica i complexa en múltiples mercats. Països com Malàisia (16,9%) i Alemanya (16,2%) lideren la llista de dificultats per contractar a aquest nivell d’alta especialització.
A l'Estat, la taxa de vacant per a talent sènior se situa en el 8,16%, indicant també una pressió significativa. El cas més il·lustratiu és el de l'Índia. Tot i ser un mercat amb una baixa complexitat global de contractació, la seva taxa de vacant per a talent amb experiència avançada és un 230% superior a la mitjana mundial. Aquesta dada evidencia que, en l'economia del coneixement actual, l'expertesa profundament contextual, el judici acumulat i la capacitat estratègica que atorga l'experiència es converteixen en actius escassos i extremadament valorats, sobretot en camps tècnics en ràpida evolució com la intel·ligència artificial.