La irrupció de la intel·ligència artificial generativa al mercat laboral no tindrà un “impacte neutre” entre homes i dones, sinó que les desigualtats existents es podrien veure amplificades en el futur. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estudi assenyala que l'efecte d'aquesta tecnologia serà més elevat entre les treballadores (30%) que entre els treballadors (23%) i que, de mitjana, afectarà una de cada quatre ocupacions.

Durant la presentació de l'estudi, la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra i directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, Carme Poveda, ha alertat que cal “evitar” que les treballadores d’entre 35 i 54 anys “surtin del mercat laboral perquè els queda molta trajectòria” per endavant. Poveda ha reclamat treballar per la qualificació de competències en habilitats digitals, analítiques i relacionals, així com incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques d'ocupació. També ha subratllat la importància de “trencar amb la segregació de gènere des de la formació” i d’adaptar les polítiques actives “a la nova realitat”.

Les ocupacions més exposades: administratives, comptables i telemàrqueting

L’informe identifica les ocupacions administratives, comptables i de telemàrqueting com les més exposades a la transformació o a l’automatització derivada de la intel·ligència artificial. Segons l’anàlisi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, els homes representen un 34% de l’ocupació que està menys impactada per aquesta transformació, amb més presència en llocs de treball manuals i tècnics, mentre que les dones només representen un 23% d’aquestes ocupacions menys exposades, atès que ocupen més feines administratives i de gestió. Entre les 25 ocupacions més afectades per la IA, les dones ocupen més del 50% dels llocs de treball en 17 d’aquestes categories. Poveda ha advertit que “les dones estan més presents a les ocupacions més exposades a la IA i a més tenen més bretxa en competències digitals, i això limita la capacitat d’adaptar-se a la nova realitat del mercat”.

Un altre factor rellevant és el pes d’aquestes feines en el conjunt de l’ocupació femenina. Les quatre ocupacions altament exposades –llocs administratius sense atenció al públic (73,9% de dones), llocs administratius amb atenció al client (72,3%), assistents administratius (68,3%) i empleats de comptabilitat (60,6%)– donen feina a un 16,3% de les dones. En canvi, en el cas dels homes, les ocupacions altament exposades són de caràcter tècnic i tecnològic –programadors informàtics, analistes de programari, agents comercials o especialistes en bases de dades– i només concentren el 7,2% de l’ocupació masculina total. A més, segons Poveda, aquests perfils masculins “tenen més fàcil la readaptació en un entorn d’IA” per la naturalesa tècnica de la feina.

La Cambra ha precisat que l’exposició elevada no mesura directament el risc de substitució de llocs de treball, sinó el potencial d’automatització de tasques, d’una banda, i de complementarietat amb el treball humà, de l’altra. És a dir, no tots els llocs altament exposats desapareixeran, sinó que molts transformaran les seves funcions i requeriran noves habilitats per part dels treballadors. L’estudi descarta que aquesta transformació tecnològica tingui “un impacte en la contractació global” a Catalunya en aquests moments.

Tot i això, sí que hi ha “indici d’afectació” en alguns grups concrets d’exposició alta, en els quals s’han reduït les contractacions un 7,7% entre el 2023 i el 2025. En aquesta categoria es compten teleoperadors, empleats administratius, operadors de telemàrqueting, analistes, programadors i dissenyadors web i multimèdia, assistents de direcció, telefonistes, recepcionistes, empleats d’agències de viatges i de comptabilitat. “La IA està transformant llocs de treball, però no està destruint ocupació avui dia”, ha resumit Poveda, que ha explicat que, tot i que s’han incrementat els acomiadaments en sectors com les activitats administratives (+513,5%), la informació i les comunicacions (+327,5%) i els serveis professionals (+139,9%), l’economia, amb màxims històrics d’ocupació, ha pogut absorbir aquests treballadors en altres empreses.

L’informe posa el focus en el sector financer, que s’està “reconfigurant internament” amb una redistribució de tasques: es redueixen les d’oficina i comptabilitat i s’incrementen les de mediació financera i assegurances. En el sector tecnològic, l’estudi detecta una “tendència negativa en la contractació”, que atribueix a un “reajustament” a les necessitats actuals després del boom posterior a la pandèmia.

“Ara les necessitats de les empreses són altres, perquè es veu el potencial de la IA i s’està reajustant, però, tot i això, no s’està reduint ocupació”, ha matisat Poveda. Finalment, la Cambra considera “important” que les empreses formin els seus treballadors en l’ús de les eines d’intel·ligència artificial, en lloc de “buscar a fora” perfils externs amb aquests coneixements. La formació interna, segons l’ens cameral, és clau per a evitar que els col·lectius més vulnerables quedin despenjats d’un mercat laboral que ja ha començat a transformar-se.