El creixement accelerat de la intel·ligència artificial està posant sobre la taula un debat que fins fa poc passava desapercebut: l'impacte ambiental de les infraestructures que fan possible el seu funcionament. Darrere de cada consulta a un xatbot, de cada model generatiu o de cada aplicació d'IA hi ha milers de servidors que consumeixen electricitat de manera constant i requereixen sistemes de refrigeració avançats per evitar el sobreescalfament. Segons les dades recopilades per Euronews, els Estats Units concentren actualment més de 5.400 centres de dades, la xifra més alta del món, mentre que la Unió Europea supera els 2.200. Aquestes instal·lacions, que allotgen els servidors que processen les dades i executen els algoritmes d'IA, són les grans consumidores d'energia del sector digital.
L'Agència Internacional de l'Energia (IEA) ha alertat que el consum elèctric dels centres de dades podria duplicar-se en els pròxims anys. El 2024, aquestes instal·lacions van consumir 415 TWh, l'equivalent a l'1,5% de la demanda elèctrica mundial. La previsió per al 2030 és que aquesta xifra arribi als 945 TWh, impulsada principalment pel desplegament de la intel·ligència artificial i l'augment de la demanda de serveis al núvol.
Aquest increment coincideix amb un context de temperatures rècord i una pressió creixent sobre els recursos energètics. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia, el juliol del 2026 ha estat el mes més calorós registrat a Espanya, dins d'una tendència sostinguda de fenòmens meteorològics extrems que afecten la disponibilitat d'aigua i energia. L'augment de la demanda energètica dels centres de dades s'afegeix a les tensions existents en un context de canvi climàtic accelerat.
La sostenibilitat, un repte pendent
Més enllà del consum elèctric, diversos estudis internacionals han alertat sobre l'ús intensiu d'aigua necessari per refrigerar els servidors i els equips d'alt rendiment. Els centres de dades utilitzen grans quantitats d'aigua per mantenir la temperatura adequada dels components electrònics, especialment en climes càlids. Un centre de dades pot consumir milions de litres d'aigua anualment, fet que genera una competència per recursos hídrics en regions on l'aigua és escassa.
Aquesta problemàtica ha situat la sostenibilitat dels centres de dades entre els principals reptes associats al creixement de l'economia digital. La localització d'aquestes instal·lacions en zones amb recursos hídrics limitats o amb temperatures extremes pot agreujar l'impacte ambiental. Algunes empreses tecnològiques ja han començat a adoptar mesures per reduir la seva petjada hídrica, com ara la reutilització d'aigua o la ubicació de centres en regions amb clima més fred, però l'expansió de la IA podria dificultar la consecució d'aquests objectius.
La IA no és l'única responsable de l'augment de la demanda energètica. La indústria tecnològica en conjunt, amb l'expansió del comerç electrònic, l'streaming de vídeo, les xarxes socials i els serveis al núvol, és una de les principals consumidores d'energia a escala mundial. La demanda de centres de dades s'ha accelerat en els darrers anys i es preveu que continuï creixent a mesura que la IA s'incorpori a més sectors. El repte per a la indústria tecnològica és, per tant, doble: garantir el subministrament energètic per a la seva expansió i reduir l'impacte ambiental de la seva activitat. Per a això, les empreses del sector estan invertint en energies renovables, en l'eficiència energètica dels seus centres de dades i en tecnologies de refrigeració més sostenibles.
Malgrat aquests esforços, la magnitud del creixement previst fa que la sostenibilitat continuï sent un repte pendent. El debat sobre l'impacte ambiental de la IA és encara incipient, però les dades disponibles indiquen que la seva expansió tindrà un cost energètic i hídric considerable. La planificació de les infraestructures i la regulació del sector seran claus per minimitzar l'impacte ambiental i garantir que la transició digital sigui sostenible a llarg termini. La combinació de l'augment de la demanda energètica i les tensions en els recursos hídrics fa que aquest sigui un dels reptes principals per als pròxims anys. Les administracions públiques i les empreses tecnològiques hauran de treballar conjuntament per garantir que el desenvolupament de la IA no es faci a costa de la sostenibilitat del planeta.