L’Escola Horitzó, situada al passeig de la Bonanova de la ciutat de Barcelona, fa sis anys que imparteix la matèria d’IA des d’un enfocament que integra l’ètica, la filosofia, i altres disciplines per estimular la reflexió crítica sobre les qüestions que planteja aquesta nova era. L’ensenyament de la intel·ligència artificial (IA) a l’Escola Horitzó no es limita a l’aprenentatge de tecnologies. El seu enfocament integra l’ètica, la filosofia, i altres disciplines per estimular la reflexió crítica sobre les qüestions que planteja aquesta nova era. Per exemple, els alumnes exploren qüestions profundes com: Quins reptes morals planteja la IA? Quina és la responsabilitat social en el desenvolupament d’intel·ligència artificial?
En un context en què la tecnologia avança a gran velocitat i la IA ja es presenta com una de les forces més transformadores del segle XXI, el professorat té una clara responsabilitat: dotar els alumnes de les eines necessàries per comprendre i dominar aquesta nova realitat. No es tracta només de saber com funciona la IA, sinó també de conèixer els seus impactes ètics i socials. Per això, des de l’escola, ja fa 6 anys que imparteixen aquesta matèria. “Ens preocupem per la consciència ètica, perquè els nostres alumnes entenguin els biaixos que pot generar la IA i ajudar-los a evitar que s'utilitzi per manipular. El repte és formar-los perquè siguin capaços de crear i utilitzar la IA de manera responsable i conscient, amb l'objectiu de millorar la societat en què viuen”, explica l’Anna Valero, Directora de l’Escola Horitzó.
En aquesta nova entrevista ON-IA ens qüestionem a partir de quin moment és útil aprendre i encetar el meló de la IA als més menuts: "Per la nostra banda, veient el món com avança, vam pensar que els nostres alumnes havien de començar a entendre què significava la intel·ligència artificial. I vam decidir formar-nos primer per poder traslladar als alumnes les eines, les competències i les habilitats que els caldria i ens hi vam posar. Per tot plegat, hem introduït a l'escola el pensament computacional des dels petitons i fins al Club d'intel·ligència artificial pels més grans". Si baixem a la pràctica, Valero ens dona exemples concrets: "Cal començar des dels petits i el que es trobarien les famílies si venen a l'escola és aquestes ganes que els alumnes desenvolupin aquestes habilitats. Els petitons, amb alguns recursos que ja tenim a l'escola perquè comencin a fer aquest tipus de pensament i de raonament i siguin creatius i sàpiguen resoldre reptes que se'ls plantegin, van lligant aquests conceptes amb la base de tot que són les matemàtiques. Ho poden aplicar a diferents activitats: des de saber com funciona l'ordinador, què suposa tenir un correu electrònic, una contrasenya, entre altres elements més tecnològics. Però també hi ha d'altres com saber crear un hort intel·ligent i calcular l'aigua necessària per dur a terme aquesta activitat".
Pantalles, sí o no?
L'Escola Horitzó fa una nova mirada a l’educació i tracta les temàtiques des d’un enfocament profundament personalitzat, tenint en compte els talents, interessos i ritmes d'aprenentatge de cada alumne. L’aprenentatge es desenvolupa a través de projectes reals i rellevants, que integren l’art, la tecnologia i el pensament computacional. Els alumnes no només aprenen a programar o a utilitzar eines com Python i Power Business Intelligence, sinó que treballen de manera activa per comprendre la importància de les dades, les xarxes neuronals artificials, el machine learning i la Big Data.
I la gran pregunta final que traslladem a Valero en aquesta entrevista: pantalles sí o no? "Va haver-hi una època en què semblava que a totes les classes havíem de tenir pantalles i que si no tenies pantalles estaves anant enrere i és evident que això no és així. Cada vegada se sap més i la ciència ens demostra quins efectes tenen les pantalles És el seu pensament el que hem de treballar i de manera que realment siguin responsables crítics i reflexionin. I, en aquest aspecte, no sempre cal tenir un ordinador al davant".