Els consells d'administració de les principals empreses espanyoles naveguen en aigües desconegudes. Davant la disrupció tecnològica que representa la intel·ligència artificial, es troben mal equipats per a supervisar els complexos riscos ètics i legals que aquesta comporta. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi Governança, ètica i IA: Reptes per als Consells d'Administració, impulsat pel despatx d'advocats Roca Junyent. 

L'informe, elaborat en col·laboració amb Ethosfera i ACC Europe, desgrana una paradoxa preocupant: mentre les empreses es qualifiquen amb un notable alt en matèria d'ètica i governança, la realitat estructural dels seus òrgans de govern mostra una incapacitat flagrant per traduir aquests principis en accions efectives. La falta de perfils tecnològics en el si dels consells n'és el símptoma més evident: només un 46% compta amb consellers amb formació o experiència sòlida en tecnologia, un buit que els deixa cecs davant les decisions més tècniques.

La investigació posa nom a un fenomen creixent: el techwashing. Es tracta de la pràctica de projectar una imatge de modernitat tecnològica i compromís ètic molt superior a l'efectivament existent. Un 44% de les organitzacions enquestades reconeixen que és una "preocupació real" dins de la seva companyia, i admeten haver implementat mesures per combatre'l.

No obstant això, les accions es mostren insuficients. La majoria d'empreses es limiten a programes de formació genèrics i auditories internes bàsiques. Només una de cada tres utilitza eines d'escolta activa per mesurar la percepció externa o mecanismes de participació ciutadana que permetin una rendició de comptes veritable. Aquesta divergència entre la retòrica i la realitat opera com un terreny fèrtil per als riscos reputacionals i legals.

Marlen Estévez, experta en resolució de conflictes, consellera i presidenta de la comissió d'innovació de Roca Junyent, i directora de l'estudi, ho ha expressat així: "La intel·ligència artificial està transformant la responsabilitat corporativa i els models de supervisió. El risc més gran per als consells d'administració no és només el techwashing, sinó la bretxa entre la maduresa declarativa i la capacitat operativa per supervisar eficaçment els riscos tecnològics i ètics".

Estévez insisteix que "només amb formació especialitzada, supervisió activa i comitès multidisciplinaris es podrà exercir un lideratge informat i ètic en un entorn on la innovació avança més de pressa que la regulació. Estem davant d'un canvi de paradigma que exigeix consellers que no només entenguin de negocis, sinó també d'algorismes".

L'ascens del conseller jurídic com l'arquitecte de la governança

L'informe situa el director jurídic en el cor de la solució. La seva funció ja no es limita a l'assessorament reactiu, sinó que està cridada a liderar una transformació proactiva. Beatriz Rodríguez, sòcia de Tecnologia, Cyber, IA i Protecció de Dades de Roca Junyent i coautora de l'informe, subratlla aquest punt: "La direcció jurídica té l'oportunitat de transformar-se en arquitecta d'una governança tecnològica responsable, contribuint al fet que les decisions s'adoptin dins del marc legal i ètic corporatiu".

Rodríguez argumenta que "les organitzacions que aconsegueixin tancar la bretxa entre marcs aprovats i capacitats desenvolupades construiran avantatges competitius sostenibles basats en la confiança i el lideratge ètic en l'era de la intel·ligència artificial. El compliment normatiu ha d'integrar-se des del disseny mateix dels sistemes i productes".

Les recomanacions de l'estudi són contundents i constitueixen un full de ruta ineludible per als Consells:

  • Evidències, no paraules: Exigir proves tangibles de la implementació ètica de la IA, anant més enllà dels meres declaracions de principis.
  • Infiltració tecnològica: Incorporar de manera urgent perfils tecnològics als Consells i als comitès de riscos i auditoria.
  • Formació pràctica i continuada: Implementar programes de formació per als consellers que vagin més enllà de la teoria i els capacitin per a fer preguntes crítiques sobre els models algorísmics.
  • Auditoria externa i participació: Establir processos d'auditoria externa independent per als sistemes d'IA d'alt risc i crear mecanismes de participació ciutadana.
  • Retribució lligada a l'ètica: Vincular una part de la compensació variable de l'alta direcció a l'assoliment de mètriques ètiques reals, i no només financeres.

Joan Roca, president executiu de Roca Junyent, ha llançat un missatge contundent als líders corporatius: "El futur de la governança corporativa es construeix avui. Qui liderin aquesta transformació definiran l'estàndard ètic i competitiu de la propera dècada. Convidem els consells d'administració a assumir el lideratge que demanda el moment històric que vivim". La conclusió és inapel·lable: les empreses espanyoles es troben en una cruïlla crítica. Han desenvolupat marcs ètics als seus papers, però manquen de les capacitats tècniques per fer-los efectius. En l'era de la IA, aquesta bretxa no és només un problema de governança; és un risc existencial per al negoci.