Imagina un arxipèlag d'illes muntanyoses que emergeix en aigües fredes davant Sibèria, es corba cap al sud i acaba gairebé fregant Taiwan. Allà, entre temples de fusta centenària i trens bala que travessen valls a 300 quilòmetres per hora, viu una societat que fa dècades que perfecciona l'art de fer molt amb poc. El Japó va inventar la manufactura "just-in-estafi", va omplir les seves fàbriques de braços robòtics i va convertir les videoconsoles en un fenomen global. Avui aquest instint d'eficiència es trasllada a un escenari invisible per al turista: les oficines de l'Estat, on la paperassa s'explica per milions de pàgines i els pressupostos per bilions de iens.
Cada exercici fiscal, el govern central japonès gestiona més de cinc mil projectes i subsidis: carreteres a Kyūshū, dics a la costa del Pacífic, beques per conrear algues a Okinawa o ajuts a pimes tecnològiques d'Osaka. Per a cada iniciativa existeix una fitxa obligatòria —coneguda com a review sheet"— que descriu l'obra, detalla els diners assignats, enumera els resultats esperats i marca un indicador numèric per mesurar el progrés. Sobre el paper, el sistema hauria de garantir transparència; a la pràctica, els funcionaris solen veure's desbordats. Un sol ministeri pot manejar centenars d'expedients alhora, i llegir-los amb lupa consumeix dies sencers que no deixen marge per contrastar dades ni detectar incoherències.
Fases d'implementació
El 2025 la Secretaria del Gabinet, a través de la seva Oficina per a la Reforma Administrativa, va trencar aquest coll d'ampolla. El pla oficialitza que, a partir de l'any fiscal que comença l'abril de 2028, un sistema d'intel·ligència artificial (IA) llegeixi, compari i suggereixi millores en absolutament tots els projectes finançats per l'Estat. La implantació es farà en dues fases. Primer, durant un any complet, els algoritmes s'entrenaran amb historials reals: pressupostos, calendaris, mètriques i resultats de projectes finalitzats. Aquest treball d'entrenament ja s'externalitza una consultora privada. Després, quan el model assoleixi un nivell de confiança acceptable, generarà recomanacions automàtiques que arribaran als despatxos de ministres i directors d'agència.
La lògica és senzilla: un programa informàtic no es cansa ni es distreu. Pot llegir en segons el que un equip humà tardaria setmanes i assenyala patrons que escapen a l'ull expert. Si detecta que la pavimentació d'una carretera costa un 30% més que la mitjana|mitjana històrica, exigeix una justificació. Si troba dues iniciatives diferents comprant el mateix sensor de trànsit, suggereix unificar la compra i estalviar diners. Quan un objectiu apareix descrit de manera ambigua —per exemple, "millorar la competitivitat regional"— el sistema proposa reformular-lo en termes verificables, com "reduir els temps de transport de mercaderies en un 15%".
Les "review sheets" també es redissenyaran perquè la informació crítica aparegui en caselles que la màquina pugui interpretar sense ambigüitat: sumes exactes, dates, valors de referència i unitat de mesura. Amb el format vell, bona part del text estava en paràgrafs lliures; ara les xifres quedaran ancorades a camps estructurats. Això significa que la IA no haurà d'"endevinar" si un nombre és diners o percentatge: ho sabrà per endavant. A més, cada nova iniciativa podrà redactar la seva descripció inicial amb l'ajuda del model, que generarà un resum en l'argot administratiu correcte i proposarà indicadors alineats amb experiències passades.
El Japó el té tot digitalitzat
Aquest salt no sorgeix del no-res. Des de fa més d'una dècada, el Japó digitalitza els seus tràmits: va implantar la targeta d'identificació amb xip "My Number", va unificar bases de dades tributàries i, el 2021, va crear l'Agència Digital per coordinar sistemes de tot el govern. Faltava un motor analític que transformés aquests milions de registres en consells tàctics. L'abaratiment dels grans models de llenguatge i l'experiència local en robòtica fan possible que aquest motor arribi ara amb data i pressupost.
L'impacte humà serà notable, però no en forma d'acomiadaments massius. El treball monòton de llegir informes i sumar columnes l'assumirà la màquina; el personal es concentrarà a revisar dades d'entrada, interpretar alertes, negociar canvis amb contractistes i explicar a la ciutadania per què un projecte s'ajusta o es cancel·la. En automatitzar la lectura, també s'anticipa la detecció primerenca d'irregularitats: sobrecostos, cronogrames incomplets o indicadors maquillats. Una IA no accepta regals ni convida a sopar; i cada decisió que prengui deixarà un rastre electrònic que els auditors podran seguir sense esforç. Per entendre com es veurà a la pràctica, pensem en la reconstrucció d'un moll pesquer en la prefectura de Miyagi, una zona colpejada pel tsunami de 2011. Abans, els enginyers locals definien longitud, dragat, escullera i enviaven un formulari al Ministeri de Territori. Ara, després d'introduir aquestes dades bàsiques, rebran en segons una llista de ports comparables, rangs de preu per metre lineal, un calendari de manteniment i un càlcul de l'impacte econòmic esperat en la flota. Si el pressupost proposat es desvia massa de l'estadística històrica, el sistema obligarà a justificar cada ien abans d'alliberar fons.
Més enllà de l'obra pública, l'objectiu és que la IA intervingui des de la gestació de les polítiques. Quan una àrea de govern plantegi, per exemple, un pla nacional d'energies renovables, el model podrà preveure el creixement de demanda elèctrica, estimar la repercussió en diferents regions i suggerir indicadors d'èxit que siguin mesurables. Els qui dissenyen la reforma imaginen simulacions a gran escala que contemplin empremta de carboni, rendibilitat d'inversió i efectes demogràfics, tot abans de destinar el primer ien. Altres països observen amb atenció. La Unió Europea discuteix la seva pròpia regulació de sistemes intel·ligents; els Estats Units experimenten amb assistents de llenguatge per redactar normatives; fa anys que Singapur utilitza algoritmes per assignar habitatges públics. Però cap membre del G7 no va anunciar fins ara un pla tan ampli —tots els projectes federals sense excepció— i amb una meta tan propera. Si l'experiència japonesa demostra que cada ien rendeix més i que els escàndols es tornen rars, és probable que altres administracions intentin replicar la fórmula.
L'experiment, en última instància, enfronta dues forces: la tradició de segells de goma i muntanyes d'arxivadors contra línies de codi que operen en temps real. El Japó, la cultura del qual combina ritual antic i futurisme tecnològic, va decidir que el futur arribi primer a les seves finances públiques. Si d'aquí a uns anys la IA es converteix en aliada indispensable de cada decisió pressupostària, molts recordaran el 2025 com el moment en què la burocràcia es va transformar en un flux continu de dades i algoritmes. Perquè una màquina no es pot subornar, no oblida i no descansa; però, sobretot, perquè la seva utilitat depèn de la transparència i la disciplina amb què els humans l'alimentin. I el Japó sembla disposat a alimentar a la seva nova assistent amb cada full, cada xifra i cada experiència de les últimes dècades, confiat que l'esforç tornarà multiplicat en serveis més eficients per als seus ciutadans. Les coses com són