El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió ha analitzat per primera vegada l'ús que els catalans fan de les aplicacions d'intel·ligència artificial generativa, com ara ChatGPT, Gemini o Copilot. Les dades revelen que un 26% de la població utilitza aquestes eines diàriament, i que prop de la meitat ho fa setmanalment. L'estudi, que es va realitzar entre el gener i el febrer del 2026, posa de manifest que els homes fan servir la IA més sovint que les dones, i que el nivell educatiu és un factor determinant: mentre que el 64% de les persones amb estudis superiors fan servir la IA, aquesta proporció baixa al 10% entre aquelles que només tenen educació primària. La diferència més gran, però, es troba entre les franges d'edat: els joves de 18 a 24 anys són els més assidus, mentre que els majors de 64 anys són els que menys la utilitzen.

Pel que fa a la freqüència d'ús, el 17% dels enquestats declara fer servir la IA diverses vegades al dia, un 9% un cop al dia, un 14% diverses vegades a la setmana i un 7% un cop a la setmana. Un 9% ho fa algun cop al mes, i el 44% admet no haver-la utilitzat mai. Aquestes xifres reflecteixen que, tot i l'auge de la IA, una part important de la població encara no ha incorporat aquesta tecnologia a la seva quotidianitat, especialment els col·lectius de més edat i amb menys estudis. Entre els usuaris de la IA, les aplicacions més habituals són les consultes sobre dubtes o gestions quotidianes de temes jurídics o econòmics, que un 16% fa servir sovint i un 32% de vegades.

Les consultes sobre salut física també són freqüents: un 17% les fa sovint i un 35% de vegades. En canvi, els àmbits menys utilitzats són els relacionats amb contingut afectiu, eròtic o sexual (només un 6% ho fa sovint), la consulta sobre orientació de vot o dubtes polítics (5%) i les qüestions religioses o espirituals (5%). Aquest patró suggereix que la IA s'està consolidant com una eina pràctica per a la resolució de dubtes quotidians més que com un espai per a qüestions personals o ideològiques. L'anàlisi per sexe i edat mostra diferències en l'ús de la IA per a consultes de salut: entre els homes joves de 18 a 24 anys, un 21% la fa servir sovint, mentre que entre els majors de 64 anys aquesta xifra es redueix al 13%. En el cas de les dones, un 25% de les joves ho fa sovint, enfront del 18% de les majors de 64 anys. Pel que fa a les consultes sobre temes jurídics o econòmics, un 30% dels joves homes ho fa sovint, mentre que entre les dones joves la proporció és del 20%.

La confiança en la IA 

La confiança que els usuaris dipositen en la IA com a font experta és moderada: un 8% declara tenir molta confiança, un 40% bastant, un 40% poca i un 12% gens. Aquesta percepció, que situa la confiança en un nivell intermedi, reflecteix que els usuaris valoren la tecnologia com una eina útil, però no la consideren infal·lible. La confiança varia segons l'edat: els majors de 65 anys, tant homes com dones, són els que mostren una confiança més baixa, amb un 45% que declara tenir-ne poca o gens. En canvi, els joves de 18 a 24 anys tenen una confiança més alta.

La verificació de la informació obtinguda amb IA és una pràctica habitual: un 65% dels enquestats assegura que sempre o sovint contrasta les respostes amb altres fonts. Aquesta dada indica que, tot i la confiança en la tecnologia, la majoria dels usuaris no dona per bona la informació sense comprovar-la, especialment en qüestions que afecten la seva salut o economia. El baròmetre confirma que l'ús de la IA a Catalunya és freqüent, però també mostra una bretxa generacional i educativa en l'adopció d'aquesta tecnologia. La confiança en la IA, tot i ser moderada, s'acompanya d'un hàbit de verificació de la informació que redueix el risc d'errors.