S'acaba l'estiu i torna l'agitació econòmica. Després d'un agost de caigudes en els principals selectius mundials, el setembre inicia amb incertesa per la inflació, la política monetària dels bancs centrals per fer front als elevats preus i temors de recessió. Mentrestant, els mercats es posen a cobert per les dades dels indicadors econòmics que arriben des de la Xina, així com la crisi d'alguns dels seus gegants immobiliaris.

Amb aquest escenari, el seguiment als barems de creixement i consum a Europa i la Xina seran clau. "L'estancament d'Alemanya, la locomotora d'Europa, es dona gairebé per segura. A més, amb l'actualització de la inflació a Alemanya es va poder comprovar com continua instal·lada per sobre del 6% i per sobre de les previsions. El BCE no està aconseguint reconduir la situació a Europa al ritme que buscava", explica Adrián Hostaled, analista del broker XTB, a ON ECONOMIA.

Aquests factors, sumats a la temporada de resultats empresarials del tercer trimestre que engega a l'octubre, marcaran el rumb de les borses fins a final d'any. "Aquest pot ser el reactiu més gran que generi noves tendències de final d'any dins de les empreses de l'IBEX 35 en funció de si les expectatives dels inversors es veuen satisfetes o no i de quin percentatge de les nostres empreses hagin aconseguit batre pronòstics de beneficis".

"Una continuació d'aquestes xifres el setembre i l'octubre podria suposar un impàs en les expectatives dels compradors. De la mateixa manera, estem veient com les notícies negatives que venen de la Xina també tenen el seu impacte en els selectius europeus, amb més repercussió fins i tot que als EUA. Per tant, aquest també és un driver clau que ens pot donar sorpreses a la tornada de l'estiu", afegeix l'analista.

El mercat descompta les pujades de tipus

Quant als bancs centrals, tot apunta que al setembre els organismes liderats per Jerome Powell i Christine Lagarde tornaran a pujar els tipus d'interès i encarir els diners de nou. "La inflació es manté com el desafiament principal a què ens enfrontem, i el cicle de pujades de tipus d'interès encara no ha acabat", expliquen des del banc d'inversió Tressis. No obstant això, és una cosa que els mercats ja donen per fet en gran part.

"No hauria de sorprendre els inversors una pujada addicional en els tipus, encara que aquesta podria frenar l'avenç de les borses i portar-nos a un període de consolidació als índexs en els propers mesos. Des de la nostra perspectiva, les correccions als mercats conviden a buscar oportunitats per construir carteres a llarg termini", asseguren des de l'entitat. Per a això, caldrà esperar a les reunions del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal, que es produiran el 14 i el 20 de setembre, respectivament.

Encara que els presidents de les entitats centrals solen ser críptics en els seus discursos i no donar gaires pistes sobre els seus següents passos, el que s'extregui de les minutes posteriors a ambdues reunions podria donar llum sobre la continuïtat en la seva política d'estabilització de preus, una pausa o una aproximació més precisa al final de les pujades dels interessos. "L'IBEX 35 podria voler atacar noves resistències a la recerca dels 10.000 punts només en cas que tinguéssim més certesa en aquelles setmanes", destaca Hostaled.

Valors refugi davant de la incertesa

Però fins que no s'aclareixin les incògnites que encara estan per resoldre's, on es troben els refugis borsaris? Tressis manté una visió positiva sobre els EUA i posa el focus en sectors específics que han demostrat resistència i fort creixement. "Les nostres preferències sectorials continuen inclinant-se cap a la tecnologia amb beneficis que ofereix valor i creixement, especialment en àrees com semiconductors i ciberseguretat, així com en tecnologia i serveis sanitaris, consum, luxe i transició energètica", expliquen.

No obstant això, consideren essencial explorar diverses àrees geogràfiques i sectors a la recerca d'oportunitats, ja que aquestes no estan limitades a una sola regió o indústria i la diversificació continua sent essencial en la recerca de rendiments sostenibles a llarg termini. Per la seva part, des de XTB assenyalen tres companyies espanyoles que podrien tenir aquesta funció davant de la inestabilitat econòmica:

"Repsol: per l'alça en el preu dels combustibles i l'adequat pla de reducció de deute que està duent a terme.

Rovi: el sector farma sempre augmenta en el tercer trimestre de l'any la fabricació de vacunes per proximitat a l'hivern i, per tant, els resultats esperables d'aquest període podrien ser positius. A més, Rovi ha anunciat una recompra d'accions pròpies per valor de 130 milions d'euros per als propers 12 mesos i aquest factor està aconseguint encoratjar els inversors.

Cellnex: pel seu posicionament irreproduïble com a líder europeu en les infraestructures de telecomunicacions, ja que les torres són limitades. A més, s'està produint d'una manera positiva el traspàs de poder (Marco Patuano com a nou conseller delegat al comandament) i la marxa de José Manuel Aisa com a director financer".

Continuen sent els bons una opció atractiva?

Més enllà de la renda variable, el mercat de deute ha agafat especial rellevància al llarg d'aquest any arran de les alces de tipus i de la negativa de la banca espanyola a remunerar els dipòsits. És per això que la renda fixa continua tenint interès inversor i es pot considerar una bona opció de cara als següents mesos. "Amb els bons americans a 10 anys oferint una rendibilitat del 3,85% i el bo espanyol donant un 3,53%, creiem que es continuen erigint com una sòlida alternativa d'inversió", indica Hostaled.

"Els Estats Units es mantenen com a primera potència al món i, encara que recentment rebaixessin lleugerament el seu ràting creditici, continuen sent una opció de refugi per a inversors. En el cas d'Espanya, han guanyat molts punts de popularitat les lletres del tresor en els últims mesos i els inversors els tenen en compte", apunta l'analista de XTB. Tanmateix, des de la plataforma d'inversió consideren que la remuneració oferta per la renda fixa a 10 anys "hauria de pujar per sobre del 4,5% perquè es pogués apreciar un flux real de capital de la renda variable a la renda fixa".

En la mateixa línia es posicionen des de Tressis respecte a la renda fixa, considerant que els bons "ofereixen una rendibilitat atractiva en comparació amb els dividends proporcionats per la renda variable i en relació amb la seva mitjana històrica". D'aquesta forma, si bé creuen que els bons a curt termini presenten "taxes de rendiment interessants", continuen apostant per la incorporació de bons amb venciments d'al voltant de 4 anys, "la qual cosa ens permet adaptar-nos al proper final del cicle alcista de tipus d'interès. A més, donada l'actual incertesa en l'entorn macroeconòmic, que suggereix un risc més gran de desacceleració, que no de crisi, preferim bons corporatius d'alta qualificació creditícia."