L'or, considerat històricament com un actiu refugi per als inversors en temps d'incertesa, voreja per primera vegada a la seva història els 4.000 dòlars per unça, impulsat per les compres massives dels bancs centrals, la debilitat del dòlar i el context geopolític. Fins a principis d'octubre, l'or es revalora més del 46%, en el que previsiblement serà el seu millor any des del 1979, i dijous passat va polvoritzar el seu últim rècord, prop de 3.900 dòlars (3.896,85 dòlars). Només al setembre, el seu preu es va incrementar un 11,92%.
És justament aquesta incertesa política la que situa aquest metall preciós com una opció per a la inversió perquè "tendeix a mantenir el seu valor durant les recessions econòmiques i alguns el consideren un actiu refugi i una cobertura contra la inflació", destaquen els experts de la gestora d'inversions DWS.
Afegeixen que "en els últims tres anys, l'or ha experimentat una demanda sense precedents per part dels bancs centrals, en particular de països com la Xina i l'Índia, que busquen alternatives a les possessions del Tresor dels EUA i la desdolarització".
Gairebé el doble en tres anys
El preu de l'unça d'or ha pujat més d'un 90% en tres anys. Segons els experts de la gestora internacional, "la percepció que l'or és un refugi segur ha portat els inversors a acudir en massa a aquest metall, especialment davant la preocupació que el dòlar estatunidenc ja no ofereixi els mateixos avantatges de diversificació que abans".
Una evolució generalitzada a l'alça de la inflació també ha estat un motiu a tenir en compte, ja que "tot i que la inflació ha remès des de la pandèmia, continua sent elevada als Estats Units, cosa que reforça encara més l'atractiu de l'or com a possible cobertura", afegeixen.
A l'escalf de la pujada de l'or, altres materials han augmentat el seu preu amb força durant l'any. La plata puja més del 60% i s'aproxima al seu millor exercici des del 2010.
El preu del petroli, a la baixa
Contràriament, el preu del petroli reflecteix l'equilibri entre l'oferta i la demanda i els riscos per al subministrament: el preu del barril de referència, el Brent, ha caigut a 66 dòlars per barril des de principis del 2025, després de mantenir-se prop dels 80 dòlars després de la pandèmia, i ha estat víctima de l'economia bàsica, és a dir, d'una menor demanda i més oferta, afegeixen des de DWS. Els mercats
ja han descomptat en gran manera els augments de producció previstos per l'OPEP+, i els recents acords aranzelaris han reduït una mica l'amenaça que suposen per al creixement.
“Tot i que continua havent-hi volatilitat a curt termini, creiem que les raons estructurals que impulsen l’or i el petroli es normalitzaran a poc a poc, i això reduirà l’extrem actual en la ràtio”, diu Darwei Kung, Head of Commodities and Natural Resources de DWS.
Or versus dòlar
Respecte a la pujada de l'or, el director d'Anàlisi de Renda Variable de Singular Bank, Nicolás López, ha explicat a Efe que l'or és un dels actius amb més revaloració en els últims mesos impulsat pels bancs centrals de tot el món, en particular els de mercats emergents, que han volgut disminuir el pes de les seves reserves en dòlars.
Per al director d'inversions a Mutualidad de la Abogacía, Pedro del Pozo, l'or, i en general els metalls preciosos, "tenen un autèntic boom". Segons la seva opinió, l'alça de l'or està reflectint la por a la guerra aranzelària, a la guerra d'Ucraïna o al conflicte de Gaza. A més, creu que, en el seu rol d'actiu refugi, probablement continuarà en zona de màxims "durant un cert temps".
En la mateixa línia, els analistes de Bank of America han elevat el preu objectiu de l'or fins als 4.000 dòlars per la pressió inflacionària pels aranzels, les tensions geopolítiques globals, el dèficit estructural dels Estats Units.
Des de Deutsche Bank, els seus analistes també veuen probable que l'or es mantingui a l'alça per la fortalesa de la demanda oficial i la caiguda del dòlar, que "perd el seu estatus com a divisa d'alt rendiment" i reflecteix la inclinació dels inversors estrangers a invertir en actius estatunidencs amb cobertura canviària.
Per la seva banda, els experts de Bankinter argumenten que l'or, que manté una correlació històricament inversa a la del dòlar, podria situar-se més enllà dels 4.000 dòlars, encoratjat per una debilitat del bitllet verd que, tal com estimen, es mantindrà.
Els analistes de Julius Baer han analitzat si l'or té sostre en la seva valoració i, a preguntes de l'agència Efe, conclouen que tant el metall groc com la plata han accelerat el seu ritme després d'una reacció inicialment moderada a la retallada de tipus de la Reserva Federal dels Estats Units. "Semblen estar totalment centrats en les perspectives de creixement i la política monetària dels EUA. Les expectatives de noves retallades de tipus s'han convertit en un factor clau del rendiment dels preus, impulsant la demanda d'or i plata", diuen els mateixos analistes, que afegeixen que els bancs centrals també han tornat a aquest mercat, cosa que reforça les expectatives de compres contínues.
En aquest context, des de Julius Baer mantenen una visió "constructiva tant per a l'or com per a la plata", i auguren que en el cas d'una reculada "és probable que sigui lleu". "Mentrestant, els inversors no semblen estar del tot farts de l'or i la plata, ja que continuen les entrades de capital en productes amb suport físic. En el cas de l'or, les entrades ascendeixen a unes 400 tones des de començament d'any, cosa que situa el 2025 en camí de ser el millor des del 2020", indiquen les citades fonts consultades per Efe.