Alimentar-nos a dia d'avui representa un 15,4% més car que fa just un any, quan va esclatar la guerra d'Ucraïna el febrer de l'any 2022. Malgrat que els preus segueixen pujant, percentualment ho fan de forma més lleu i el darrer mes de gener es va tancar amb un increment del 0,4% en el conjunt d'Espanya, pel que fa a aliments i begudes no alcohòliques. A Catalunya la tendència és similar, però més moderada, amb un creixement anual del gener del 2022 al del 2023, del 13,2%.

Malgrat tot, cal tenir en compte que aquesta és una mitjana i que els percentatges es disparen o disminueixen, depenent del producte i la influència de les polítiques marcades des de La Moncloa. Així doncs, hem de distingir entre els que tanquen un any de guerra, des de la invasió russa de Vladimir Putin, entre els que van a l'alça o en sentit contrari:

Pugen

Baixen

Què ens espera a partir d'ara?

A partir d'aquí, quina tendència ens espera en l'anomenada cistella de la compra. Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, subratlla que hi ha molts factors en paral·lel que també s'han de tenir en compte a l'hora d'aventurar-nos en fer pronòstics sobre el futur d'aquesta. "Portem dos anys de sequera molt greus que ens marquen tant o més que la guerra, però a grans trets, no podem oblidar que una guerra sempre és incerta fins que no s'acaba. Per tant, podem fer previsions, però sempre van lligades als esdeveniments".

Fertilitzants i cereals

En aquest sentit, hi ha dos punts d'inflexió que, després d'un any, la guerra ha anat modificant. D'una banda els fertilitzants i de l'altra els cereals. Tradicionalment, Rússia era un dels països més grans en l'exportació de fertilitzants, també de cereals i energies com el petroli o el gas. Aquests, els països europeus han sabut substituir-los per altres com els fertilitzants orgànics. I pel que fa als cereals, els seus preus han baixat i la corba s'ha normalitzat, en paral·lel a la del petroli. Reguant conclou que "s'ha normalitzat, ens hem sabut adaptar a la guerra".

Aquest gener s'ha tancat amb una altra pujada del 0,4%

Malgrat tot, és una evidència que els preus s'han incrementat i ho segueixen fent en el darrer mes de gener, amb el 0,4% anteriorment citat. Aquells productes amb l'IVA reduït o sense IVA que el govern de Pedro Sánchez va decidir aplicar han tingut una microbaixada. En aquest gener del 2023, la fruita fresca ha passat del 4,2% al 4%, però altres com el peix, fins i tot, han seguit pujant, amb un 4%. "Cal tenir en compte que poden ser mesures que funcionin, però també marca el comportament de cada mercat. La fruita està en zona de regadiu i no percep les conseqüències, com altres productes que sí pateixen la crisi de la sequera", argumenta Reguant. Però hi ha altres factors com l'escassetat en l'oferta i una alta demanda en altres països que paguen millor, com el cas del Regne Unit: si necessiten verdures o ous busquen mercats com l'espanyol.

Funciona reduir l'IVA?

I en darrer terme, les polítiques econòmiques aplicades són quirúrgiques (no afecten a la totalitat dels aliments), i tampoc són de resultats immediats. El govern espanyol va aprovar el 27 de desembre passat reduir baixar del 4 al 0 % l'IVA d'aquells aliments de consum diari i que suposen en volum la meitat de la cistella de la compra com el pa, els ous, la llet, els llegums, els cereals o les fruites i hortalisses; així com baixar del 10 al 5% alguns dels que s'havien encarit més: oli d'oliva i pastes. Es van aplicar amb l'arribada del nou any i s'han de veure encara les seves repercussions. L'economista Reguant s'aventura a preveure que el mes de febrer, "els percentatges aniran a la baixa, en comptes de pujar", però s'haurà de veure com es resol la incertesa de tot el context.

Si ens centrem en la nostra cistella, primer s'ha de valorar el grau de dependència amb Rússia. Un informe del Real Instituto Elcano subratlla que Espanya no té un alt grau d'exposició a Rússia pel que fa a la dependència energètica. El 2019 menys de l'11% de les importacions de petroli d'Espanya provenien de Rússia, molt per sota del 37% d'Alemanya i del 22% d'Itàlia. Pel que fa al gas, amb prou feines el 6% de les compres d'Espanya provenen de Rússia, molt per sota del 40% de mitjana de la UE. Això inclou el 37% de dependència d'Itàlia, el 58% d'Hongria i el 84% de la República Txeca (Alemanya no distingeix les fonts de les seves importacions de gas, però s'estima aproximadament entre un terç i el 40%).

I la tendència mundial?

Si ampliem la mirada, a nivell internacional, la tendència ha estat similar a l'espanyola. A mesura que la guerra continua i l'aposta augmenta, Rússia ha fet servir cada cop més les pors de l'escassetat d'aliments com una nova arma en la seva guerra híbrida, i la seguretat alimentària ha estat al capdavant de l'agenda política internacional des del febrer de 2022. La resposta de la comunitat internacional, inclòs un acord negociat per les Nacions Unides i Turquia per desbloquejar les exportacions dels ports del Mar Negre, ha calmat els temors d'una imminent crisi alimentària generalitzada. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) informa que l'índex mundial de preus dels aliments (FPI) va ser de mitjana 159,3 punts el març de 2022, és a dir, 17,9 punts més (12,6%) respecte el febrer del 2022. Aquest és el nivell més alt des del seu inici l'any 1990. L'últim augment reflecteix nous màxims històrics d'olis vegetals (248,6 punts) i cereals (170,1 punts), posant de manifest l'efecte negatiu directe del conflicte.

L'ONU percep baixades aquest 2023

Ara bé, després d'un any amb una guerra encara vigent sí hi ha canvis que comencen a ser positius. L'índex de preus dels aliments de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura va baixar al gener un 0,8% respecte al desembre i gairebé un 18% en relació amb el màxim assolit el març del 2022. El descens es va deure a la disminució dels preus dels olis vegetals, els productes lactis i el sucre , mentre que els dels cereals i la carn es van mantenir pràcticament estables. Malgrat tot, els més perjudicats són els que tenen una alta dependència de la importació i tots aquells països en vies de desenvolupament.

Cal esperar els propers mesos

Tornant a casa nostra, aquesta setmana, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha assenyalat que hi ha raons objectives per esperar una disminució gradual del preu dels aliments en els propers mesos, ja que els principals costos de producció com energia, pinsos o fertilitzants que van ser els principals causants de l'augment progressiu de la inflació han començat a baixar. 

Els indicadors apunten que “els preus dels aliments poden haver tocat sostre”, segons Planas, que ha apel·lat en nom del govern a la col·laboració, la responsabilitat i el treball comú de totes les baules de la cadena perquè puguin ajustar els preus a la nova situació que s'entreveu i la traslladin als consumidors. Els costos de producció van invertir la tendència alcista a partir de l'estiu del 2022 i han començat a baixar, a causa d'iniciatives com la del cereal del mar Negre, que ha afavorit una reducció del preu dels aliments bàsics.