L'Ibex-35 ha acabat la setmana en els 17.059,30 punts, fet que suposa un retrocés del 0,05% i una caiguda del 0,47% aquest divendres a conseqüència de l'agreujament del conflicte entre els Estats Units i Israel a l'Iran, que ha esperonat el preu del petroli a l'alça.

Aquest selectiu registra una alça del 32,07% en els últims dotze mesos, però acumula un retrocés de l'1,44% aquest 2026 a conseqüència del conflicte a l'Orient Mitjà.

Al tancament de la Borsa, el preu del barril de Brent, de referència a Europa, puja fins als 101,22 dòlars; mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, se situa en els 96,67 dòlars.

El Departament del Tresor dels Estats Units ha emès una polèmica autorització que no ha agradat gens a Europa per permetre la compra de petroli rus que ja hagi estat carregat en vaixells. Argumenten que és un intent d'"incrementar l'abast global del subministrament existent", malgrat les sancions imposades a Moscou a causa de la guerra d'Ucraïna i davant l'augment dels preus del cru per la interrupció del trànsit a l'estret d'Ormuz. Per aquest pas circula el 20% del petroli i el gas mundial.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha assegurat que "aquesta mesura, d'abast limitat i a curt termini, s'aplica únicament al petroli que ja està en trànsit i no aportarà beneficis financers significatius al govern rus", al·legant que Moscou "obté la major part dels seus ingressos energètics dels impostos aplicats en el punt d'extracció".

Aquesta decisió dels EUA se suma a la ja adoptada per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) per alliberar 400 milions de barrils de reserves estratègiques, la més gran de la seva història, i en la qual els Estats Units participarà amb l'alliberament de 172 milions de barrils.

Els preus del cru, que tenen un comportament molt volàtil (dilluns passat, el Brent va arribar a tocar els 118 dòlars), s'estan veient afectats per l'expectativa que la guerra s'allargui més del que s'esperava i pels problemes a l'estret d'Ormuz, on ja han estat atacats diversos vaixells petroliers.

El bloqueig del trànsit marítim a Ormuz ha obligat els productors del golf Pèrsic a reduir la producció, contribuint, al mateix temps, a l'escalada del preu del cru i del gas natural.

En aquest context, el Consell de l'Organització Marítima Internacional (OMI) durà a terme el 18 i 19 de març una sessió "extraordinària" per abordar les repercussions que té per al transport marítim el bloqueig a l'estret d'Ormuz i la inestabilitat a la regió pels atacs de l'Iran contra els països del Golf en resposta a l'ofensiva dels Estats Units i Israel en territori iranià.

L'analista de XTB, Manuel Pinto, assenyala que els inversors "comencen a descomptar la possibilitat d'un xoc energètic global": "La durada del conflicte serà el factor que determini les conseqüències que pugui tenir per a l'economia real", ha precisat.

En aquest context, els valors que més han pujat a l'Ibex-35 són Repsol (+3,28%), Cellnex (+2,15%), Solaria (+1,61%), Endesa (+1,55%), Enagás (+1,55%) i Redeia (+1,48%). Pel costat contrari, hi ha ArcelorMittal (-4,28%), IAG (-2,22%), Fluidra (-1,95%), ACS (-1,90%), Inditex (-1,83%) i Acerinox (-1,82%).

La resta de les principals borses europees també han tancat la sessió en vermell: Londres es deixa un 0,43%; París, un 0,91%; Frankfurt, un 0,60%; Milà, un 0,31%, i l'Euro Stoxx 50 un 0,56%.

A l'altra banda de l'Atlàntic, Wall Street cotitza aquest divendres al tancament dels parquets europeus en vermell: el Dow Jones es deixa un 0,01%, l'S%P 500 retrocedeix un 0,36% i el Nasdaq, compost majoritàriament per valors tecnològics, perd un 0,65%.

Al mercat de renda fixa, el rendiment del bo sobirà espanyol amb venciment a 10 anys arriba al 3,490%, respecte al 3,460% del tancament de dijous. D'aquesta manera, la prima de risc enfront del bo alemany escalava menys d'un punt, fins als 51,2 punts bàsics.

Respecte a les divises, l'euro ha tornat a depreciar-se un 0,61% enfront del dòlar, fins a creuar-se a un tipus de canvi d'1,1441 dòlars per cada euro.

En relació amb els valors refugi, el preu de l'unça d'or ha baixat un 1,41% fins a situar-se en els 5.053 dòlars, mentre que el bitcoin s'ha anotat una pujada del 2%, fins als 71.804 dòlars.

De cara a la setmana vinent, els analistes de Bankinter han recordat les reunions de tipus de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed, per les seves sigles en anglès) i el Banc Central Europeu (BCE), que també actualitzen les seves estimacions macro. Això "podria aportar alguna informació sobre el seu grau de preocupació", han apuntat els experts del banc. Precisen que "el més determinant seran els missatges que transmetin i la seva interpretació respecte a la probable evolució futura dels tipus d'interès".