Una alternativa a la inversió en lletres del Tresor és la compra de participacions d'un fons d'inversió monetària (FIAMM), la cartera del qual està formada per aquestes mateixes lletres o per deute a curt termini de les empreses, com poden ser els pagarés. En teoria i amb els tipus actuals, aquests FIAMM tenen un risc similar al del deute públic i és impossible perdre diners. Però són les seves comissions (gestió i dipositaria) juntament amb la perícia del gestor els que poden crear diferències de rendibilitat entre la compra directa de lletres al Banc d'Espanya o la subscripció d'un fons monetari.

Per la seva part, encara els dipòsits bancaris no arriben a aquests nivells de rendibilitat en el termini d'un any, com el que aquesta mateixa setmana va oferir el Tresor en subhastar lletres al 2,83%. La pugna queda, doncs, entre les lletres i els fons monetaris o de diners que amb baixes comissions i ben gestionats es poden apropar –fins i tot superar- el rendiment dels actius que financen a l'Estat espanyol.

Els fons ofereixen un clar avantatge fiscal davant les lletres. L'estalviador, doncs, hauria de prendre nota no només de la rendibilitat nominal obtinguda amb la seva inversió, sinó també de la rendibilitat financer-fiscal que seran finalment els diners que realment hagi guanyat. A Espanya, el tractament fiscal dels guanys d'un fons o d'una lletra és, aparentment, igual però hi ha una diferència substancial en favor dels fons. Tant lletres (emeses al descompte) com|com a fons no tenen retenció fiscal i el rendiment qualssevol que sigui el seu termini, es gravarà als tipus corresponents a la base de l'estalvi de l'IRPF (19% fins als 6.000 euros, el tram de la base liquidable entre 6.000 euros i els 50.000 euros tributa al 21% i el tram entre 50.000 euros i els 200.000 euros tributa al 23%, entre 200.000 euros i els 300.000 euros tributa al 27% i, finalment, el que excedeixi dels 300.000 euros tributa el 28%, segons explica Marta Nimo, directora del departament jurídic d'atl Capital.

Fins aquí resultaria indiferent a efectes fiscals adquirir una lletra o un fons d'inversió. Però el fons ofereix dos avantatges clars. La primera és que només pagarà imposats quan vengui les seves participacions en el fons, davant l'estalviador en lletres que haurà d'incloure en la seva declaració anual d'IRPF aquest guany percebut. Per tant, el "fondista" decideix el quin any treu a la superfície aquesta plusvàlua.

Però a més, el mateix càlcul del guany és diferent. Posem un exemple. Un dels presumptes estalviadors col·loca 10.000 euros directament en lletres i l'altre la mateixa quantitat en un fons d'inversió. Tots dos obtenen un 3% de rendibilitat. El guany, doncs, és de 300 euros. L'inversor en lletres haurà de pagar per aquest rendiment el 19% d'aquests 300 euros, és a dir, 57 euros a Hisenda.

Per la seva part, l'inversor en fons pot vendre o no participacions. Si no ven, no paga res... però i si vol gaudir d'aquests 300 euros obtinguts amb una inversió, deixant la resta dels 10.000 euros en el fons perquè continuïn generant diners? El "fondista" per fer aquesta inversió va adquirir 100 participacions d'un fons a 100 euros cada una (els mateixos 10.000 euros). Ara aquestes participacions (rendibilitat del 3%) ja valen 103 euros. Necessita vendre 3 participacions per cobrar 309 euros. El càlcul del seu guany s'obté de restar el preu de compra (100) al de venda (103 euros) per les tres participacions que ven: la seva plusvàlua és, doncs, de 9 euros. El 19% d'aquests 9 euros de guany és 1,71 euros, que és l'import que haurà d'abonar a Hisenda. Això sí, ell només disposa de 309 euros, mentre que l'inversor en lletres compta amb els 10.300 euros.

Aquest gran avantatge del fondista (1,71 euros d'impostos) davant els 57 pagats pel de les lletres del Tresor té sentit sempre que l'estalviador no vulgui disposar de tots els diners i prefereixi continuar estalviant. Aquest mateix càlcul seria aplicable a un fons d'inversió davant un dipòsit bancari.

Altres diferències

Tal com explica l'experta d'atl Capital, a més els fons d'inversió podran acollir-se al règim de traspassos, si l'import obtingut per la venda d'un fons d'inversió es destina a la compra d'un altre fons d'inversió, les esmentades rendes no estaran subjectes a tributació en l'IRPF, mantenint-se la seva data i import d'adquisició originaris, és a dir, es podrà "passar" d'un fons a l'altre sense tributar. "Només es tributarà quan el contribuent disposi dels esmentats imports, pots planificar quan tributaràs, el que et permetrà esperar al moment en què els tipus siguin més favorables, disposar dels diners en diferents exercicis perquè la càrrega fiscal sigui menor o aflorar guanys i pèrdues per compensar-ne unes amb d'altres i rebaixar també l'impacte tributari," afegeix Marta Nimo.

A més, el règim de traspassos permet beneficiar-se dels efectes de l'interès compost, en tenir la possibilitat de disposar de més quantitat invertida durant més anys, i que aquesta quantitat, al seu torn, generi més beneficis.

En canvi, les lletres i dipòsits no podran acollir-se a l'esmentat règim i no podrem controlar el moment en què es generin les esmentades rendes, no hi ha diferimiento fiscal.

Finalment, referent a l'impost de patrimoni i l'impost de solidaritat de les grans fortunes, Nimo explica que "les rendes derivades de la venda de fons d'inversió amb una antiguitat superior a un any no es tindran en compte per a l'aplicació del límit renda-patrimoni, mentre que, les rendes derivades de les lletres del tresor i dipòsits, sigui quina sigui la seva antiguitat, si es tindran en compte per a l'aplicació de l'esmentat límit i, per tant, faran més difícil que el mateix s'apliqui", acaba.