El brusc enfonsament de Credit Suisse a la Borsa amb una caiguda del 24% del seu valor de mercat un sol dia i amb petició de sucors al Banc Nacional de Suïssa inclosa, no ha estat una qüestió de mala sort. La reputació del banc ja venia tocada des de fa mesos per diversos escàndols en què s'ha vist implicat. En la història recent del banc hi ha espionatge, estafes d'un directiu, blanqueig de narcotraficants a Bulgària sense control suficients i suborns en el finançament de vaixells pesquers estatals de tonyina a Moçambic. I, a la fi, el contagi després de dos dies indemne de la crisi desencadenada per la fallida del Silicon Valley Bank, que colpeja les Borses i sobretot els bancs amb pitjor reputació.
Amb el Banc Nacional Saudita, principal accionista de Credit Suisse, negant-se a aportar més capital i en espera d'un possible rescat estatal, el futur del banc suís i el seu eco en el sector bancari té ara mateix Europa en suspens. "La falta de controls necessaris per prevenir riscos i la seva falta d'anàlisi d'aquells que el banc estava assumint ha provocat un forat en els resultats d'aquests últims anys", apunta Rafael Sambola, professor d'Economia en EADA i expert en Finances.
La caiguda del banc ja era d'un 50% l'últim any i, sumada la jornada negra, ja és del 76%. L'ampliació de capital amb què l'any passat el Banc Nacional Saudita li va injectar 1.500 milions en aconseguir un 9,8% del seu accionariat, no va ser taula de salvació després dels seus múltiples escàndols. Abans d'aquesta ampliació de capital, el màxim accionista era el grup nord-americà Harris Associates. El banc està ara controlat en més d'un 20 % del seu accionariat per inversors de l'Orient Mitjà. L'Autoritat d'Inversió de Qatar (QIA), gestora del fons sobirà de l'emirat, en té un 5,03 % i el grup saudita Olayan, lligat a una rica família del país àrab, compta amb un 5 % de les accions.
Les pèrdues del banc, en els últims dos anys, són milionàries. El 2021, va perdre 1.572 milions de francs suïssos (1.600 milions d'euros), i el 2022 es van multiplicar per cinc, fins als 7.293 milions de francs (7.400 milions d'euros). Credit Suisse va patir a més l'any passat la retirada de liquiditat per valor de 123.200 milions de francs suïssos (126.000 milions d'euros).
Suborns a Moçambic
El primer escàndol de la seqüència va tenir lloc l'octubre de 2019, quan tres exempleats de Credit Suisse van ser arrestats per haver ajudat a organitzar suborns de 200 milions d'euros per facilitar millors interessos en préstecs de 1.750 milions a Moçambic. El banc no va ser acusat de mala conducta, però sí que parlava malament dels controls que tenia quan aquests empleats, dos directors i un vicepresident, ajudaven a facilitar milions d'euros en suborns a funcionaris del govern de Moçambic.
El banc va ser multat amb més de 450 milions d'euros i es va veure forçat a cancel·lar 200 milions de deute del país africà com a part d'una sèrie d'acords dels reguladors de diversos països. La trama va ser descoberta el 2019, però els suborns es remunten a 2013 i els préstecs anaven destinats a finançar una pesca estatal de tonyina, amb la qual cosa els 200 milions d'euros que es van embutxacar els funcionaris i els treballadors del banc, segurament, havien d'anar destinats a millorar la situació d'un país amb seriosos problemes.
Dos anys després, va tenir lloc el rocambolesc cas d'espionatge del conseller delegat de Credit Suisse, Tidjane Thiam, al seu exempleat Iqbal Khan, per la sospita que aquest volgués emportar-se treballadors a UBS després de la seva marxa del banc. Thiam i Khan, veïns, es van arribar a discutir fins a gairebé arribar a les mans poc abans que es conegués el cas d'espionatge, que va acabar propiciant la marxa del CEO Thiam.
Col·lapse de fons de risc
Després van venir encadenats les caigudes de Greensill Capital i Archegos Capital, fons d'inversió d'alt risc amb què va col·laborar Credit Suisse abans dels seus respectius col·lapses, el març i l'abril de 2021. L'exposició del banc suís a aquests fons va costar l'acomiadament a diversos directius i impactes negatius de milers de milions d'euros. La seva reputació anava a la baixa per les males companyies.
Però episodis més tèrbols estaven per venir. El juny de l'any passat, ja en mig de pèrdues i problemes de gestió, el banc va ser multat amb més de 20 milions d'euros pels laxos controls que van permetre que un empleat del banc ajudessin a una xarxa de narcotraficants búlgars a blanquejar diners.
L'empleat acusat, va concloure el Tribunal Penal Federal de Suïssa, va ajudar als contrabandistes "malgrat les indicacions concretes sobre els orígens criminals dels diners", va dictar la sentència, segons va recollir el The New York Times. Són només pinzellades dels últims escàndols d'un banc que des de l'any 2000 ha encadenat molts més casos de corrupció dels seus treballadors i falta de control per part de l'entitat.
El gener de l'any passat, a més, el llavors president de l'entitat, Antonio Horta-Osorio, va dimitir en descobrir-se que havia viatjat a un esdeveniment esportiu durant una quarantena de la pandèmia. El seu successor, Alex Lehman, va ser investigat pel regulador financer de Suïssa, la Finma, per afirmacions sobre la situació financera del banc que podrien haver induït a error a potencials inversors. Lehman va dir que el banc estava aconseguint un retorn de la seva liquiditat el desembre, quan en veritat patia una fugida de capitals.
A començaments d'any, el banc va ser objecte de la investigació periodística Suisse Secrets, en la qual un consorci de mitjans internacionals va denunciar que el banc havia acollit durant anys fortunes estretament vinculades a la corrupció.