En el recent cicle de pujada del preu del diner iniciat el 2022, els Estats Units van posar fi als tipus zero el març d'aquell any, quatre mesos abans que el Banc Central Europeu (BCE). També el banc central nord-americà, la Fed, es va avançar dos mesos (juliol de 2023) en realitzar l'última alça del preu del diner fins al 5,25%, mentre a Europa va ser el setembre al 4,50%. El debat ara als mercats és si Europa pot o ha de baixar els tipus d'interès abans que Estats Units.
Mirant les dades macroeconòmiques, la resposta és un rotund sí. Les economies europees creixen molt poc i ofereixen una última dada d'inflació mitjana a l'eurozona del 2,4%, molt a prop ja de l'objectiu del 2%. Als Estats Units, l'última dada d'inflació corresponent a març la situa en el 3,5% -lluny de l'objectiu- amb un creixement del PIB el 2023 del 2,5%, sis vegades més de l'esperat, amb l'horitzó d'una possible recessió que mai no va arribar.
Encara que els analistes esperen que l'organisme presidit per Christine Lagarde comenci a baixar els tipus el proper juny, sens dubte hi ha elements d'incertesa que poden portar a replantejar-se aquesta situació. El principal que destaquen els experts és la fortalesa del dòlar davant l'euro. En aquesta setmana que es va conèixer la inflació als Estats Units l'euro ha passat de valer 1,086 dòlars a 1,0646, la qual cosa suposa una caiguda del 2% de la seva cotització.
S'espera que el BCE comenci a abaixar els tipus al juny, però encara hi ha elements que el poden fer canviar d'opinió
Així, la sola perspectiva de què Estats Units tard en baixar el preu dels diners ha provocat aquest descens de l'euro, sobretot quan els tipus a l'altre costat de l'Atlàntic són molt més atractius. Invertir en bons alemanys a 10 anys ofereix una rendibilitat del 2,37%, mentre que el nord-americà a igual termini rendeix el 4,53%. Si a aquest important diferències de 2,2 punts sumem el descens de l'euro, qualsevol inversor internacional preferirà comprar deute en dòlars i desinvertir en Europa, alimentant la depreciació de l'euro.
A més, un dòlar més fort li suposa a Europa importar inflació en aquells productes que es negocien en el bitllet verd, principalment el petroli i la resta de matèries primeres. Així, la debilitat de l'euro provocaria un efecte inflacionista en l'economia que ja s'està veient perjudicada per la pujada del preu del cru que cotitza per sobre dels 90 dòlars el barril. Lagarde ha de tenir en compte aquesta circumstància perquè la inflació no reboti i perdi aquest avantatge competitiu d'uns preus pràcticament controlats.
Lagarde fuig de les dates
Així, la presidenta del BCE en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de dijous passat en què va decidir mantenir el preu dels diners en el 4,5%, no es va pronunciar sobre aquesta relació o dependència amb les decisions de la Fed. L'organisme europeu va rebutjar establir una data concreta per al primer moviment i no va voler valorar el repunt d'inflació als Estats Units. "El Consell de Govern vol centrar-se exclusivament en la situació de la zona euro i no deixar-se condicionar per altres països. Tampoc no va voler valorar la possibilitat que el canvi entre l'euro i el dòlar pogués tornar a la paritat i els riscos que això podria suposar en la recuperació", explica Joaquín Robles, analista de XTB. I afegeix: "Des de XTB pensem que no s'ha produït cap canvi significatiu en aquesta reunió i que l'estratègia continua sent la mateixa. Les dades d'inflació d'abril i maig, així com el creixement dels salaris seran determinants per prendre la decisió final. El repunt de la inflació als EUA i la possibilitat que es torni a retardar les primeres retallades no influiran en la decisió del BCE".
Max Stainton, estrateg macro de la gestora Fidelity International aporta el seu punt de vista: sobre l'última reunió del BCE: "Creiem que el camí dels tipus del BCE continuarà depenent del de la Reserva Federal. Pot ser que la presidenta Lagarde hagi destacat una clara delimitació entre l'evolució de les dades dels EUA i la dels tipus d'interès, però les dades d'inflació dels EUA han continuat sorprenent a l'alça i sembla cada vegada més probable que això limiti a la Reserva Federal a una sola retallada o fins i tot a cap aquest any. Encara que continuem creient que el BCE serà el primer banc central que comenci a retallar els tipus aquest any, el camí a partir d'allà seguirà dictat per l'actuació de la Fed", explica.
Els experts de Fidelity creuen que "el camí dels tipus del BCE continuarà depenent de la Reserva Federal"
Per la seva part, Andrew Lake, responsable de renda fixa de Mirabaud Asset Management, considera que la diferent situació econòmica dels Estats Units pot limitar el nombre de vegades que el BCE baixi els tipus aquest any: "continuem pensant que és probable que el BCE acabi retallant els tipus abans que la Reserva Federal, encara que el nombre de retallades es veurà limitat en certa mesura per l'efecte divisa a través d'un dòlar fort. Es tracta d'una dinàmica interessant perquè un dòlar més fort té un impacte inflacionista sobre altres divises (especialment les dels mercats emergents) i inhibeix la quantitat de retallades que poden realitzar-se abans que es converteixi en inflacionista a causa de la debilitat de les divises", indica.
Aquest desacoblament en la baixa de tipus entre els Estats Units i Europa és per a Rubén Segura-Cayuela, economista en cap per a Europa de Bank of America, un argument que pot desestabilitzar els mercats: "Fa unes setmanes, vam afirmar que l'acostament del BCE a juny per a la primera retallada crea una asimetria de riscos que podria desencadenar també una reacció exagerada (temporal) del mercat a l'hora de fixar els preus. Aquest risc és potser encara més evident avui dia, encara que continuem tenint la ferma convicció que el BCE efectuarà tres retallades trimestrals aquest any." I afegeix: "mantenim la nostra previsió d'una retallada per reunió el 2025 per assolir el 2% al juliol. Però la balança de riscos s'ha inclinat cap a menys retallades a mitjans de 2025 i més a partir de llavors".
Finalment, el director d'anàlisi i mercats de Bankinter, Ramón Forcada, veu complicada la independència del BCE a l'hora de baixar tipus. "Lagarde va dir algunes coses, sent la més interessant una espècie d'autoafirmació en dir que és `data dependent, no Fed dependent´, insinuant que són capaços (esperem que no s'atreveixin) a baixar tipus abans que la Fed. I afegeix; "el seu distanciament de la Fed sembla més un acte de vanitat que de realitat perquè baixar tipus pel seu compte, abans que la Fed, depreciaria l'euro ara que el petroli està una mica car, de manera que importaria inflació per una doble via: energia i divisa. Però com el mercat va deduir que el BCE baixarà tipus tan aviat com en la seva reunió del 6 de juny abans que la Fed, probablement per això dijous els mercats europeus van retrocedir", conclou.