Les inversions dels països àrabs estan guanyant una gran rellevància al mercat espanyol. Després de l'entrada de del gegant de les telecomunicacions de l'Aràbia Saudita, STC Group, en Telefónica el mes de juliol passat amb intenció d'adquirir un 9,9% del capital, aquests dies s'ha anunciat la intenció del hòlding energètic Taqa, controlat pel govern dels Emirats Àrabs Units, que podria comprar fins al 40% de Naturgy, de la mà del braç industrial de La Caixa, Criteria. Aquesta última operació superaria els 9.000 milions d'euros, convertint-se en una de les apostes més grans d'aquests accionistes al mercat espanyol.

Aquests moviments d'inversió des de l'Orient Mitjà s'han materialitzat a través d'empreses o mitjançant els fons sobirans d'aquests països que busquen diversificar les seves fonts d'ingressos, sabent que el negoci del petroli haurà algun dia de decaure. En tot cas, es tracta de diners públics d'aquestes puixants economies regades per l'anomenat "or negre".

L'entrada d'aquests diners provoca suspicàcies en el Govern. En el cas de STC i Telefónica, el Govern espanyol, a través de la SEPI, ha decidit prendre un 10% en la firma de telecomunicacions a fi de balancejar la presència saudita. S'esgrimeixen raons estratègiques pel component de defensa de les telecomunicacions i les dades. En el cas de Taqa i Naturgy, l'Administració es mostra més complaent, malgrat que el subministrament de gas també té un component estratègic indubtable. La presència de Criteria en el capital i la possibilitat que després Taqa vengui un percentatge de la gasista al hòlding de La Caixa, redueix les suspicàcies de l'Executiu.

El Govern es mostra més complaent amb Taqa a Naturgy que amb STC en Telefónica malgrat que el gas també és estratègic

Com indiquen fonts del mercat consultades, el moment actual geopolític és especialment delicat, amb un corrent de proteccionisme que no s'hagués permès fa uns anys però que ara es considera normal. Sens dubte, les tensions econòmiques entre els Estats Units i la Xina, amb el suport indissimulat del Govern nord-americà a la seva indústria de semiconductors ha obert també el camí a Europa per posar més grans traves a l'entrada de capitals fora de la UE. També al Vell Continent s'acaba d'obrir el debat d'una defensa pròpia i conjunta per dependre menys del suport de l'OTAN en cas de conflicte armat.

La presència àrab a la Borsa espanyola es remunta al fiasco de la Kuwait Investment Office (KIO) i la seva entrada al mercat espanyol a finals dels vuitanta quan es va fer propietària de l'empresa catalana Torras Hostench, a la que es van anar sumant operacions d'en indústries químiques (Cros o Explosius Riu Negre) i la sucrera Ebre, entre altres aventures.

Però després d'aquest episodi de l'anomenada cultura de l'especulació, els inversors àrabs han mostrat més estabilitat en les seves inversions en el mercat espanyol. Un dels més actius és el fons sobirà Qatar Invesment Authority, propietari d'uns 9.000 milions en accions de l'Ibex 35. És accionista des de 2011 d'Iberdrola, amb una posició del 8,7% del capital, i que té un valor de 6.220 milions d'euros amb dades de divendres passat. Explica, a més amb un 19% d'immobiliària Colonial, posició valorada en 541 milions d'euros. Dins del sector turístic, els qatarians són propietaris del 25% del grup aeri IAG, participació que costa als preus actuals 2.397 milions d'euros.

Iberdrola, El Corte Inglés, IAG, Cepsa, Colonial, Enagás i Prisa són algunes de les grans empreses espanyoles amb capital àrab

El xeic qatarià Hamad Bin Jassim Bin Jaber al Thani va comprar el 2015 una participació del 10% en el capital d'El Corte Inglés que el juny de 2022 es va reduir a la meitat, ja els grans magatzems van recomprar aquestes accions. Per la seva part, el membre de la família reial de Qatar Khalid Thani Abdullah Al-Thani manté una participació del 4,91% del capital del grup de comunicació Prisa el valor del qual al mercat és d'uns 16,7 milions d'euros

Quant a la firma de telecomunicacions de l'Aràbia Saudita, STC, és propietària ja del 5% de Telefónica amb un valor de mercat de 1.121 milions d'euros, encara que aspira a doblar aquesta inversió per aconseguir el 9,9%, sempre penden de com es vagin reduint les exigències del govern de Pedro Sánchez.

Per part dels Emirats Àrabs Units, la seva operació més destacada va ser la compra de la petroliera espanyola Cepsa (ja no cotitza a la borsa) a través del grup inversor Mubadala que també és propietari del 3% de Enagás (106 milions d'euros). La seva participació en Cepsa s'estimava en uns 4.900 milions d'euros, després de la venda el 2019 al grup Carlyle d'un 37% de la companyia per 2.900 milions. Amb això, Mubadala és actualment propietària d'alguna cosa més del 60% del capital de Cepsa. Emiratos es col·locarà al capdavant d'inversions a la borsa espanyola quan es materialitzi l'adquisició del 40% de Naturgy, a través de Taqa, que costaria a preus actuals uns 9.048 milions d'euros.

Capital àrab per a Canalejas

Poques suspicàcies aixeca el capital de l'Orient Mitjà en companyies que busquen desfer-se dels seus actius per reduir els seus importants deutes. És el cas de la constructora OHLA que juntament amb seu soci israelià Mohari, és amo del complex hoteler i comercial situat a la plaça de Canalejas de Madrid (antigues seus del Banc Hispanoamericà i del Banesto).

Ronda una xifra de venda entre 800 i 1.000 milions d'euros i els bancs encarregats de materialitzar l'operació són Rothschild i Santander, una operació complicada en concentrar-se en un sol immoble. En les últimes setmanes, fonts del mercat han apuntat que aquests bancs estan buscant capitals en fons sobirans i inversors particulars de l'Orient Mitjà que compten amb recursos per abordar una operació d'aquest caire. Sens dubte, una venda molt esperada per la constructora OHLA (fundada per Villar Mir i ara en mans del grup mexicà Amodio) que va presentar guanys en la seva activitat durant 2023, però que continua suportant un elevat deute que enfosqueix la visibilitat de la companyia.