Les eleccions europees de diumenge passat han causat una víctima clara: les borses. La convocatòria d'eleccions després dels resultats a França, que donen majoria a la ultradreta, ha posat nerviosos els inversors de tot el món, que s'han dedicat a desfer posicions al Vell Continent. També el bon comportament dels partits populistes de dretes al conjunt d'Europa suposa una amenaça de l'actual statu quo del mercat, amb el temor de més intervencionisme públic, fre a la globalització i, en general, marxa enrere sobre la Unió Europea, en favor dels interessos de cada país.
L'euro ha resumit aquesta desconfiança dels diners amb una caiguda de l'1% davant el dòlar, però, sens dubte, són les borses les que han reflectit millor el càstig, amb un descens de l'índex europeu Stoxx 50 del 4,2%. L'Ibex-35 de la borsa espanyola ha perdut en aquestes cinc sessions el 3,62% del seu valor —el descens més important d'ençà del març del 2023— tot i que les pèrdues les lideren França, amb retrocés del CAC 40 del 6,2%, i Itàlia, l'indicador de la qual ha caigut un 5,7%.
Alemanya ha tornat a fer el seu paper de refugi. Malgrat que el seu índex DAX ha retrocedit un 2,89%, els diners han anat al refugi dels seus bons, amb una caiguda de les rendibilitats en la seva referència a deu anys fins al 2,36%, davant el 2,61% amb el qual tancava la tanda anterior. A la resta de mercat de bons, s'han viscut sessions de molta volatilitat, amb vendes que propiciaven la pujada de rendibilitats, però finalment la situació es va calmar, tret del cas dels bons francesos, que abans de les eleccions es movien en el 3,11% i ara voregen el 3,20%.
S'ha trencat la sincronització dels mercats europeus amb els Estats Units, ja que les borses nord-americanes han pujat malgrat la Fed
El dèficit públic francès, que assoleix el 5,5% del PIB, sembla difícil de reconduir fins a l'objectiu del 3% en un clima polític tan complicat. A més, aquesta inestabilitat es produeix deu dies després que la firma de qualificació financera abaixés el ràting a França des d'AA fins a AA-, argumentant el deteriorament de les finances públiques gal·les. Per això, actualment, la segona economia europea s'equipara en rendibilitat dels seus bons a Portugal i encara manté un diferencial a favor seu davant Espanya (0,15 punts menys), el més petit des del 2007.
A més, s'ha trencat l'habitual sincronització dels mercats europeus amb els Estats Units. Encara que la Fed (Reserva Federal) va repetir el preu dels diners en el 5,5%, com estava previst, el comportament de les borses nord-americanes ha estat alcista en la setmana. El Nasdaq es mou en els 19.600 punts, amb una pujada setmanal superior al 3%, mentre que el S&P 500 supera els 5.400 punts amb una revalorització de l'1,6%.
"A mitjà termini, els efectes indirectes de les eleccions del 2024 relacionats amb la governança fiscal i la possibilitat d'una integració més gran podrien afectar els mercats, especialment el deute públic. Les iniciatives d'equiparació en els deutes (mutualització) van beneficiar les economies més endeutades; en canvi, una fragmentació més gran i la falta d'avenços a les fites clau per completar l'UEM i restablir la competitivitat de la UE actuarien en sentit contrari", expliquen Martin Wolburg i Paolo Zanghieri, economistes sèniors de Generali AM. I afegeixen: "l'avenç dels euroescèptics podria alentir o fins i tot impedir la integració en àmbits importants com la unió bancària. També podria frenar les ambicions climàtiques. El debat sobre la composició de la nova Comissió i l'elecció del president pot prolongar-se més de l'habitual", conclouen.
Els bancs, entre els més afectats
Els bancs es troben entre els valors més afectats per la incertesa política que recorre Europa. Com grans posseïdors de deute públic, qualsevol moviment a la baixa d'aquests actius representa un deteriorament d'aquestes inversions i la necessitat de destinar recursos a cobrir les pèrdues latents que es generin. El gegant BNP Paribas s'ha deixat un 8% del seu valor, Crédit Agricole el 7,55%, encara que Société Générale lidera amb una caiguda del 10,58%. Al mercat espanyol, el BBVA ha retrocedit el 7,73%, Santander el 6,65%, Bankinter un 4,41%, Caixabank, el 6,68% i Banc Sabadell, el 8,32%, el descens més important.
Tanmateix, després d'aquest primer impacte als mercats, els analistes pensen que no hi ha motius per a l'alarma. Peter Goves, responsable d'anàlisi de deute sobirà de mercats desenvolupats de MFS Investment Management, apunta que "no està clar quin serà el càlcul polític precís a nivell de la UE i la campanya política interna a França encara no ha començat. Tanmateix, tot i que es tracta d'una sorpresa amb poques implicacions, França continua sent un país de crèdit d'alta qualificació, amb institucions sòlides i un cap d'Estat pro UE, i la manca de retòrica antieuro enmig del risc d'esdeveniments probablement contindrà els diferencials i la seva volatilitat en general", indica.
Finalment, l'expert de la gestora Mirabaud, John Plassard, encara deixa oberts alguns interrogants: "tothom esperava que els partits populistes guanyessin terreny a Europa, però ningú no va pensar que aquest sisme submarí tindria conseqüències tan profundes, obligant el president Macron, per exemple, a dissoldre l'Assemblea Nacional. Aquestes eleccions haurien de tenir repercussions polítiques i econòmiques encara desconegudes", conclou.