El director general del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), el mexicà Agustín Carstens, reconeix que el desenvolupament de les criptomonedes ha anat per davant de la capacitat de regulació del sistema financer i insisteix a restringir-les per protegir el consumidor i preservar l'estabilitat financera.

"Cal reconèixer que aquesta innovació no ha esperat al marc regulatori i de supervisió. Estem aprenent molt del que s'està desenvolupant per allà, hi ha molt utilitzable, però també hi ha altres coses que, davant de l'absència de regulació i supervisió, són pràctiques que haurien de cancel·lar-se", assenyala en entrevista amb EFE Carstens, que fa anys que adverteix del risc de les criptodivises sense suport oficial.

Aquesta és una de les raons per les quals dins del BPI s'ha creat un centre d'innovació "amb els ulls posats en els desenvolupaments tecnològics que poden tenir una incidència sobre el sistema financer i identificar aquells que podrien ser molt útils per incorporar-los abans".

"A la banca i en el BPI teníem economistes i advocats, però ens vam adonar que necessitem una mescla diferent de capacitats per assimilar i anticipar els desenvolupaments tecnològics", diu amb referència a la presència cada vegada major d'informàtics en l'àmbit financer.

Respecte a les criptomonedes estables -aquelles recolzades suport per un o diversos actius segurs-, Carstens opina que a futur, quan els bancs centrals emetin les seves pròpies monedes digitals, no tindrà molt sentit operar amb una moneda que necessita estar garantida per una altra.

"Els stablecoins (criptomonedes estables) faciliten la programabilitat que els diners de la banca central i la banca comercial no permeten. Això ara té un cert lloc, però no fa cap sentit dependre en el futur d'uns diners que necessita suport de cap altre", assevera. En aquest sentit, Carstens és partidari que els bancs centrals emetin moneda digital (CDBC, les seves sigles en anglès), perquè permetrà les transaccions instantànies.

"La societat demanda immediatesa, tot ha de ser immediat, però encara hi ha moltes transaccions financeres que porten molt temps", diu el director general del BPI, que posa com a exemple les transferències internacionals que es demoren diversos dies o els tràmits per constituir una hipoteca que poden durar mesos.

La tecnologia, clau per a la inclusió financera en Amèrica Llatina

Carstens assegura que per tancar la bretxa d'inclusió financera que pateix Amèrica Llatina cal dotar a la regió d'una nova base tecnològica que abarateixi els serveis bancaris i agiliti les transaccions. Per a això ha sumat forces amb el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), amb el qual ha firmat recentment a Santiago de Compostel·la un primer acord per impulsar tecnologia en codi font obert que farà possible sistemes de pagament més ràpids i inclusius, i per donar resposta a les necessitats tècniques dels bancs centrals d'Amèrica Llatina i el Carib.

"Es tracta que tots els països arribin a estar interconnectats d'una manera més àgil, de moure informació de forma segura. Tot això beneficia directament la població", destaca Carstens, que explica que el paper del BPI és el de "facilitador d'innovació". Aquesta nova arquitectura del sistema financer permetrà baixar el cost de l'enviament de remeses o facilitar l'accés al crèdit, entre altres coses.

"Tot està dissenyat perquè siguin transaccions immediates i això donarà molta més certesa", afirma. La innovació tecnològica també serà crucial en l'àmbit de les finances sostenibles, a l'hora de certificar amb més agilitat les inversions en projectes verds o de sistematitzar la viabilitat del crèdit lligat a determinats projectes amb riscos associats al canvi climàtic.