Pocs haurien imaginat el calat i l'afecció que ha tingut la guerra d'Ucraïna sobre el Bitcoin, igual com sobre la resta de les criptomonedes del mercat. El conflicte armat de l'est d'Europa és a escassos tres dies de complir un any. 365 dies han passat des que les tropes russes decidissin envair el seu país veí, generant un carrusel de problemes tant econòmics com geopolítics, que, com no podia ser de cap altra forma, també han afectat el mercat de les criptomonedes.

De fet, des de l'inici del conflicte armat, el Bitcoin, l'Ethereum, i la resta d'actius electrònics, anaven a tenir un paper protagonista en el transcurs de la guerra i, sobretot, en l'esdevenir de les posteriors sancions econòmiques que Occident imposaria a Rússia. I és que, pocs haurien pensat que les criptomonedes també tindrien un paper elemental en el finançament d'un país durant el transcurs d'un conflicte bèl·lic.

El Bitcoin, una potencial via de fuita i de finançament de Rússia

Uns quants dies després del 24 de febrer de 2022, data en la qual Rússia va començar la invasió a Ucraïna, els experts van alertar que el país liderat per Putin podria eludir les sancions econòmiques provinents dels Estats Units i de la Unió Europea a través de les criptomonedes. Alhora, i tenint en compte que la primera sanció d'Occident va ser bloquejar el sistema SWIFT, les principals plataformes de criptomonedes van començar a veure un repunt de transaccions de rubles a Bitcoin, Ethereum...

És per això per la qual cosa, des de Brussel·les, però sobretot des de Washington, van començar a demanar a les principals plataformes d'exchange (Binance, Kraken, FTX...) que interrompessin les transaccions amb la moneda local de Rússia. Occident va veure com els criptoactivos podrien ser no només una via de fuita per a la nació presidida per Putin, sinó una manera de costejar la guerra i la millor alternativa per eludir les sancions d'Europa i els Estats Units, tal com ho han fet altres països, com Corea del Nord.

La població russa i ucraïnesa va veure en el Bit un valor refugi

Un altre dels apartats en els quals el Bitcoin va tenir més protagonisme arran de l'esclat de la guerra va ser que diversos inversors, tant russos com ucraïnesos, van veure en la criptomoneda reina la millor forma de posar a bo recapto els seus diners. Davant d'un panorama com aquest, en el qual les transaccions tradicionals amb rubles estaven bloquejades, i el sistema SWIFT no funcionava, la ciutadania russa va veure una oportunitat de preservar el valor dels seus diners.

Les criptos es van erigir en un valor refugi preferit, una cosa que va elevar el seu valor dies més tard de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Paradoxalment, l'inici de la invasió russa i les primeres sancions econòmica per al país presidit per Putin es van convertir en dos catalitzadors del Bitcoin. La cripto creada per Satoshi Nakamoto cotitzava el 24 de febrer de 2022 sobre els 34.267 euros, per ascendir fins als prop de 40.000 euros l'1 de març de 2022. És a dir, en una setmana, el BTC va créixer més d'un 16%.

Chainalysis, el líder mundial de peritatge de criptoactivos, va apreciar un exponencial creixement de transaccions de rubles a criptomonedes. De fet, en la primera setmana de la guerra, el nombre de conversions de la moneda local de Rússia a criptomonedes es van duplicar. Bé per voler eludir les sancions d'Occident o per buscar un valor refugi, el Bitcoin va passar a un primer pla en els primers compassos de la guerra.

Els bancs centrals van alçar la veu per lluitar contra la inflació

Malgrat això, l'efecte negatiu de la guerra d'Ucraïna i, sobretot, de la posició de Rússia com un dels agents clau al mercat de les matèries primeres, no va tardar a notar-se en la indústria de les criptomonedes. Davant de l'estira-i-arronsa que van mantenir (i que mantenen) Rússia i els països occidentals, el preu del petroli, gas i altres matèries primeres va començar a emergir fins a nivells rècord a causa que l'oferta no s'ajustava a l'elevada demanda que hi havia. Al seu torn, la revalorització de totes les commodities es van extrapolar al negociat de les empreses i, per descomptat, al preu d'elements bàsics com l'electricitat, afectant la butxaca dels ciutadans.

Això va obligar els principals bancs centrals a endurir la política monetària davant d'una situació que ja en aquell moment pintava malament. La Reserva Federal dels Estats Units va ser la primera a alçar la veu contra la incessant inflació. A mitjans de març, un mes després de l'inici de la guerra, la Fed va elevar les taxes d'interès en 25 punts bàsics després de dos anys immòbils. Aquesta seria la primera de les vuit que ha realitzat la Reserva Federal fins a l'actualitat.

El Banc Central Europeu, malgrat que va tardar a actuar més que el seu homòleg americà per por de tensar encara més els preus dels productes energètics i de les matèries primeres, també va endurir la política monetària després de sis anys de 'tranquil·litat'. Al juliol, el BCE va elevar els tipus un 0,50%, obrint la llauna de la rastellera de pujades que ha anat fent fins a l'actualitat.

La conjuntura econòmica va portar a la fallida a companyies i projectes

Davant d'un escenari com aquest, els desajustos en la indústria de les criptomonedes no tardarien a arribar. Malgrat que, a començaments d'abril, el Bitcoin va marcar el seu màxim anual en 42.782 euros, tot el que vindria després seria una caiguda estrepitosa motivada pel daltabaix d'alguns i importants projectes del sector.

Primer va ser Terra, la stablecoin de LLUNA, que, a mitjans de maig de 2022, va caure a causa que els inversors van perdre la confiança en el projecte. En aquell moment, LLUNA era una de les principals xarxes i la seva cripto era una de les més assegudes de la indústria. El que menys s'esperava el sector era una caiguda d'aquest calat, la qual cosa va generar fortes depreciacions en el BTC. Entre el 4 de maig i l'11 de maig, el Bit va cedir més d'un 26%.

Entre maig i juny, la Fed va elevar els tipus un 2%, asseient-los sobre el 2,25%. Això va perpetrar de ple sobre la butxaca dels inversors, els qui van liquidar les seves posicions en el Bitcoin davant de l'enduriment monetari. Alguns d'ells es van fixar en el dòlar, el qual va firmar un 2022 positiu gràcies a les successives pujades de tipus. El juny va ser el mes més baixista del Bitcoin dels últims 11 anys. La critpo va caure a prop d'un 40% en tot just 12 dies. Un mes després es produiria la fallida de Celsius, un dels principals operadors del mercat cripto que va sucumbir davant de la conjuntura econòmica del moment.

FTX va tancar a un any agònic

Després d'això, el BTC es va mantenir en la forquilla dels 20.000 i els 21.000 euros fins a principis de novembre, moment en què es va produir el que és el fiasco financer més gran del sector de les criptomonedes, i un dels més abruptes del sector de les finances. FTX es va declarar en fallida després que diversos inversors decidissin retirar les seves posicions del mercat de les criptomonedes. La que en aquell moment era una empresa valorada en 32.000 milions de dòlars, es va esfondrar a causa d'un conjunt de males pràctiques dutes a terme pels seus fundadors. Més de 8.000 milions de dòlars dels clients de FTX es van quedar en els llimbs, i gran part d'ells continuen esperant a ser indemnitzats avui dia. La fallida de la plataforma cripto ha estat un abans i un després en la indústria cripto.

Aquesta va acabar de llastar al Bitcoin, que des de principis de novembre fins a finals de l'exercici va decréixer més d'un 27%, fins als 15.409 euros, el nivell més baix des de desembre de 2020.

La guerra també ha germinat la inestabilitat i el descontrol al mercat de les criptomonedes. Malgrat que, avui dia, sembla que els inversors han recuperat part de l'optimisme, l'any de guerra ha mostrat que els vaivens macroeconòmics també tenen una influència directa sobre la cotització dels actius i, sobretot, sobre el negoci de les empreses del sector.