Les condicions de treball tenen un clar impacte en la salut dels treballadors, però també en la seva motivació per anar cada dia als seus llocs de treball. Així, aspectes relacionats amb la "intensitat en la jornada laborals" condicionen la motivació dels treballadors cap a la seva feina i altres sentiments relacionats amb el desenvolupament professional, segons acaba l'Enquesta de Qualitat i Condicions del Treball (avenç de resultats de 2024), que acaba de fer públic el Departament d'Empresa i Treball.

Una conclusió a la qual posa xifres, perquè prop del 70% dels treballadors a Catalunya se sent motivat "sovint" o "sempre" (33,8% sovint i 34,6% sempre), un 21,3% diu que "de vegades", i un 10,3% "excepcionalment o mai", i això suposa que un terç estan poc o gens motivats amb el seu treball.

D'altra banda, els treballadors espanyols són els menys motivats d'Europa. L'informe de Gallup determina que el 13% dels europeus té una forta vinculació i compromís amb el seu treball, percentatge que descendeix al 9% a Espanya.

Per determinar la relació entre les condicions laborals i, més concretament la "intensitat" amb què es treballa, i la motivació, el Departament d'Empresa i Treball ha indagat en tres aspectes que poden determinar unes males condicions en el lloc de treball i un factor de risc en la salut:

  • Treballar molt de pressa: Per exemple, per respondre a una gran afluència de públic, per assolir certs nivells de producció. L'estudi entén que l'esforç per donar una resposta adequada és més gran que si la resposta es pot fer amb més deteniment.
  • Treballar amb terminis molt estrictes i curts: La pressió sobre els terminis augmenta la tensió i, per tant, és convenient evitar-los. A més, pot perjudicar la realització de les tasques i generar errors.
  • Estar en situacions que poden desestabilitzar emocionalment: Com a exemple, l'informe apunta un tracte difícil amb clients, pacients, alumnes; una inseguretat laboral, mala comunicació o cooperació dins de l'empresa. Aspectes que valoren com un risc per a la salut mental.

L'enquesta quantifica primer si un treballador està en cap, en una, en dos o en les tres situacions. En concret, el 40% dels treballadors catalans es queixen de treballar molt de pressa, sovint o sempre; el 36,5%, treballar amb terminis molt estrictes i curts i un 21,2% de treballar en condicions que "poden desestabilitzar emocionalment".

Comptabilitzant les tres de forma conjunta, alguna cosa menys de la meitat (45,7%) no es troba afectada per cap de les tres condicions d'"intensitat en el treball", mentre que el 54,3% almenys pateix una d'aquestes condicions estressants. En concret, el 22,1%, almenys, en pateix en el seu lloc de treball una de les tres; el 21,3% es queixa de dos i el 10,9% d'estar sota la pressió de les tres alhora.

'Intensitat' i motivació

La resposta, previsible, és que aquelles persones que viuen alguna o algunes d'aquestes situacions estressants estan més desmotivades en la seva ocupació. Si s'analitza a la inversa, la motivació puja quan les condicions milloren, segons l'enquesta de qualitat i condicions de treball feta des de l'Observatori de l'Ocupació realitzada pel Departament d'Empresa i Treball.

Així, si el 34,6% dels treballadors catalans estan "sempre" motivats, el percentatge s'eleva 57,9% en el cas d'aquells que declaren no patir cap de les tres condicions d'estrès analitzat. Un percentatge que va descendint a mesura que se'n pateix alguna de les tres: si se'n pateix almenys una, aquells que "sempre" estan satisfets disminueix al 20,3%; si n'aguanten dos, cau al 17% i tan sols el 5% dels que estan afligits de les tres condicions està "sempre" satisfet en el seu treball.

L'enquesta analitza també la relació entre aquestes tres situacions d'"intensitat" en el treball i la sensació d'estar fent un treball "ben fet" i les respostes són mimètiques. Així, el 51% dels treballadors catalans que no estan pressionats per alguna de les tres condicions analitzades consideren que fan un "bon treball", que disminueix al 20,8% del grup que declaren patir almenys una d'aquestes tres situacions; al 20%, si són dos i al 8,2%, si han de suportar les tres.

Igualment, l'anàlisi correlaciona aquestes condicions laborals adverses amb la sensació d'estar fent un "treball important". Aquí baixa el nombre de persones que creuen que la seva feina és realment rellevant. En el col·lectiu que no pateix cap de les tres pressions, el 45,7% creu que el seu treball és "important"; si està sota una d'elles, cau al 22,1%; amb dos, al 21,3% i si són tres, a l'11%.

Comparativa

L'Enquesta de Qualitat i Condicions del Treball de 2024, de la qual només s'ha conegut l'avanç, és la segona que es realitza després de la de 2021. Tanmateix, en aquella ocasió no s'analitza la motivació en la feina. Tanmateix, entre 2005 i 2010, el Govern va fer una anàlisi similar amb una Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball, encara que la comparació tampoc no és gaire exacta.

El 2010, es va concloure que la motivació era "baixa" en el 3,9% dels treballadors catalans; el 40,3% tenien una motivació "mitjana" i el 55,8% era "alta". Uns percentatges molt distants als quals dona el treball de 2024. Però llavors es donava una altra dada, potser més en línia. Sobre una valoració de 0 (res) a 10 (màxim) es demanava als treballadors catalans que valoraran el seu "nivell motivacional" i de mitjana es va puntuar en un 7,35. Xifra similar en els treballs dels anys anteriors.

Un treball que es desagregava per edats amb una conclusió, igualment previsible: a més edat, menys motivació. Així, els treballadors més joves, de 16 a 24 anys, valoraven la seva motivació en una mitjana de 7,47; els de 25 a 44, en 7,37; de 45 a 54 anys, en el 7,35% i els treballadors de més de 55 anys, baixen el 7,24.