"De gran, vull ser Youtuber". La frase es cola en tots els patis d'escola i a habitacions de nens i adolescents de tot Espanya. Però el camí cap a l'èxit via xarxes socials no és senzill i el més probable és no trobar-lo. Un estudi recent, publicat a Social Media + Society, en el qual ha participat el català Òscar Coromina, del departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (juntament amb investigadors de la Universitat d'Amsterdam i la de Tecnologia de Queensland), posa xifres a una realitat molt més complicada del que sembla. I la conclusió, apunta Coromina, és clara i pessimista: "Hi ha poquíssima gent que es guanyi la vida amb Youtube, i només una petitíssima elit que es faci rica. És més factible guanyar-se la vida com a jugador de futbol professional o actor de cinema i televisió". A Espanya, tan sols 1.187 persones aconsegueixen prou ingressos per viure del que ingressa a Youtube. I només 2.932 que tenen més de 100.000 subscriptors i, per tant, alguna opció de superar el salari mínim interprofessional. Els que es fan rics es compten per pocs centenars. 

"La vida dels youtubers és molt dura", apunta Coromina després d'un estudi que els ha portat quatre anys i amb el qual han analitzat l'activitat a la plataforma de vídeos digitals més important de més de 36 milions de canals de Youtube, 135.000 dels quals amb detalls econòmics. "Es tracta d'un sistema basat en l'esperança. Els youtubers es veuen obligats a fer un vídeo al dia perquè l'algoritme els posicioni, però molt pocs aconsegueixen prou ingressos", apunta Coromina, que insisteix en una cosa no tan òbvia per a molts joves com que "la universitat continua sent un camí molt més fiable que les xarxes". "Un sol canal com RTVE dona més feina a Espanya que tot Youtube", sentència Coromina. Són, de fet, 6.000 treballadors a la xarxa pública de ràdio i televisió, quatre vegades més que els que viuen dignament de Youtube. 

Les xifres mostren un horitzó difícil per a joves que volen guanyar-se la vida a les xarxes "i això que Youtube és pionera quant a monetització", recorda Coromina, i no és de les xarxes que pitjor paga per visualització, si bé cada vegada més creadors estan migrant a Twitch, que ofereix la possibilitat de subscripció directa. Youtube monetitza per cada mil visualitzacions (conegudes com a CPM) entre 0,23 euros i 3,70, aproximadament, en funció del creador i sobretot del país des del qual s'emeti. Els vídeos tenen publicitat i part d'aquesta publicitat va destinada al creador. Encara que no existeixen ingressos per quantitat de subscriptors (la subscripció és gratis i serveix per rebre avisos dels nous vídeos), Coromina i la resta d'investigadors han elaborat un barem amb la mitjana d'ingressos directes que té cada Youtuber en funció dels seus subscriptors. I la realitat no és precisament la de legions de joves guanyant diners a cabassos.

 

 

Els creadors es divideixen en diverses categories en funció dels subscriptors que tenen. En la primera, Diamond, s'hi troben aquells que tenen més de 10 milions de subscriptors, que facturen directament de Youtube. De mitjana, facturen 1,5 milions d'euros (1,7 milions de dòlars segons la moneda escollida pels investigadors). Tan sols hi ha 517 canals a tot el món amb aquests nivells de facturació. I a Espanya, 28. O sigui, que pràcticament tens les mateixes probabilitats de jugar a la plantilla del Barça o del Reial Madrid (que solen tenir entre 22 i 25 jugadors) que de guanyar més d'un milió d'euros amb Youtube.

Més probable ser un directiu

Les desigualtats per franges de subscriptors són enormes i, per tant, les possibilitats de guanyar-te la vida amb aquesta xarxa social disminueixen dràsticament quan tens menys de 10 milions de seguidors. Tot i això, els qui tenen entre un i deu milions de subscriptors facturen de mitjana 165.892 euros, pràcticament el doble que el salari mitjà dels directius a Espanya. Però si a Espanya hi ha uns 130.000 directius de mitjanes i grans empreses i 1,2 milions de directors de pimes, tan sols hi ha 614 youtubers amb aquest nivell de facturació (i 15.000 a tot el món). O sigui, que hi ha a Espanya unes 2.117 possibilitats més de ser director d'una empresa que de tenir un gran sou a partir de Youtube, perquè si ens n'anem a la posterior franja, les xifres cauen en picat.

Els creadors silver, d'entre 100.000 i un milió de subscriptors, facturen de mitjana 15.000 euros (16.346 dòlars), o sigui, que estan per sota del salari mínim. D'aquests, tan sols n'hi ha 2.270 a Espanya, amb la qual cosa, tenint en compte que hi ha 20 milions d'afiliats a Espanya, existeixen 10.000 possibilitats més de tenir un contracte que de guanyar-se la vida amb Youtube. A tot el món, hi ha 138.384 youtubers en aquesta franja, per la qual cosa, si sumem tots els Youtubers que s'apropen o superen el Salari Mínim Interprofessional espanyol, tan sols n'hi ha 147.770 al món, xifra una mica superior als 115.000 ocupats que hi ha actualment a l'Hospitalet de Llobregat. Sí, hi ha gairebé tants treballadors a l'Hospitalet com Youtubers vivint d'això a tot el món. I bastants menys que a Valladolid, on hi ha 200.000 d'ocupats.

 

 

Al mig d'aquesta franja, els investigadors calculen que és a partir de mig milió de seguidors que es guanyen la vida d'això. I a Espanya tan sols n'hi ha 1.187. Per sota, xifres en les quals l'estudi no ha aprofundit a nivell espanyol, tenim 769.000 aspirants que facturen uns 2.000 euros a l'any amb entre 10.000 i 100.000 seguidors, i 3 milions i mig de canals que, amb entre mil i 10.000 subscriptors, tan sols guanyen de mitjana 295 dòlars (271 euros) a l'any.

Ingressos alternatius

La situació porta que, irremeiablement, fins i tot Youtubers amb gran incidència busquin ingressos alternatius. De fet, la xifra de Youtubers que es guanyen la vida gràcies a la seva activitat a les xarxes segurament és molt més gran si comptem les seves altres activitats. Mostra d'això la dona Roc Massaguer o Outconsumer, youtuber català amb 783.000 subscriptors, que seria a la franja silver, però que assegura cobrar "tres vegades més" del que cobraria en una redacció (és llicenciat en periodisme) amb la seva activitat. Ara bé, les seves vies de monetització no són essencialment Youtube, i de fet cada vegada aposta més pels directes de Twitch.

Massaguer explica a ON ECONOMIA que existeixen bàsicament cinc vies de monetització per als creadors de contingut. La primera són les visites als vídeos, "no tens control de quants anuncis ni de quant es paga per anunci, però sí que saps que cobres més com més gent vegi el teu vídeo". La segona són els espònsors i 'product placement', "és on la gent fa més diners i on controles els diners que reps i pots negociar". El tercer, el marxandatge (llibres, samarretes...) que produeixes del teu contingut, el quart encàrrecs professionals com xerrades o, en el seu cas, tertúlies i programes de televisió i el cinquè, subscripcions d'altres plataformes de pagament com Twitch o Patreon.

"La immensa majoria de gent no pot guanyar-se la vida d'internet", alerta el mateix Massaguer, "són molt pocs però molt visibles, per això tenim la sensació que són molts", afegeix confirmant la tesi de l'estudi de la UAB. "Jo no puc viure tan sols del que genero d'internet. Per a molts és un sobresou, una plataforma que t'obre portes o un aparador per posar-te en contacte amb sectors", completa. Una cruesa que molts joves, d'entrada, no perceben.