El pròxim 2 de març entra en vigor l’obligatorietat de disposar d’un protocol LGTBI per a les empreses de més de 50 treballadors. Aquesta és una gran novetat i s'emmarca en el treball per a la prevenció de riscos laborals que el govern espanyol ja va començar a impulsar des de fa mesos amb altres novetats com la igualtat de gènere. En concret, fa referència a la Llei 4/2023 del 28 de febrer de 2023, però no és fins ara que serà vàlida. L'objectiu d'aquesta és desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, col·lectiu LGTBI, erradicant les situacions de discriminació, per assegurar que a Espanya es pugui viure l'orientació sexual, la identitat sexual, l'expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar amb plena llibertat.
Així doncs, aquesta llei defineix les polítiques públiques que garantiran els drets de les persones LGTBI i vol combatre obstacles que els impedeixen exercir plenament la ciutadania. A més, l'actual govern de Pedro Sánchez considera que aquesta Llei suposa un avenç important en el camí recorregut cap a la igualtat i la justícia social que permet consolidar el canvi de concepció social sobre les persones LGTBI. Això implica crear referents positius, entendre la diversitat com un valor, assegurar la cohesió social promovent els valors d'igualtat i respecte i per estendre la cultura de la no-discriminació davant de l'odi i el prejudici.
No confondre-ho amb el Pla d'Igualtat
Més enllà del marc teòric, hi ha la pràctica. Com es tradueix aquesta llei i el seu sistema? Tant el protocol com el pla LGTBI han de ser documents específics i independents del pla d'igualtat. La fase prèvia a l'elaboració del pla LGTBI és fer un diagnòstic de la situació, per identificar possibles situacions de discriminació del col·lectiu a l'organització. D'entrada, aquest se suma a molts altres anteriors, ja que, a banda del protocol i del pla LGTBI, entre les obligacions de les empreses a partir de 50 persones treballadores es troben el pla d'igualtat, l'auditoria retributiva, el canal de denúncies, la quota de reserva per la qual s'ha de comptar amb un mínim del 2% de persones amb discapacitat, i diversos protocols davant de l'assetjament, així com el protocol de desconnexió digital. D'altra banda, les empreses amb menys de 50 persones treballadores, a més de les mesures per a la prevenció i detecció de les situacions de discriminació, estan obligades a disposar de mesures per al foment de la igualtat, registre retributiu i protocols davant de l'assetjament així com el protocol de desconnexió digital.
50 o més treballadors
Per tant, centrant-se en el que arriba a partir del 2 de març, totes les empreses de 50 persones treballadores han de tenir elaborat i implementat el protocol d'actuació per a l'atenció de l'assetjament o la violència contra les persones LGTBI així com el pla LGTBI. A més, donant compliment a l'article 62, totes les empreses de menys de 50 persones treballadores hauran d'adoptar mesures per a la prevenció i detecció de les situacions de discriminació per raó de les causes previstes en aquesta llei, així com articular mesures adequades per al seu cessament immediat. Si no, s'exposen a una sanció greu o molt greu en funció de cada situació.
Multes de 200 a 150.000 euros
D'aquesta manera, la norma preveu sancions que oscil·len entre els 200 i els 150.000 euros. A més, la implantació d'aquestes mesures ha d'anar en paral·lel a la representació legal de les persones treballadores, a través de comitè d'empresa o delegats de personal, els quals han de contribuir a la prevenció de qualsevol situació d'assetjament a l'organització. També hi ha mesures accessòries, més enllà de la multa econòmica com la denegació de subvencions que hagués optat o s'hagués reconegut a les entitats, la prohibició d'accedir a qualsevol ajut públic durant un període de fins a tres anys, la prohibició de contractar amb l'Administració pública de fins a tres anys, el tancament de l'establiment en què s'hagi produït la discriminació per un termini màxim de tres anys i el cessament en l'activitat econòmica o professional desenvolupada per un termini màxim de tres anys. A més, les entitats que no compleixin aquestes obligacions poden incórrer en sancions tipificades en altres normatives d'aplicació com, per exemple, les establertes a la Llei d'Infraccions i Sancions a l'Ordre Social.
Segons dades del 2020 de l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA), a Espanya, el 42% de les persones LGTBI s'han sentit discriminades el darrer any. Sovint, la discriminació es converteix en agressió: el 8% de les persones LGTBI a Espanya han estat atacades en els darrers 5 anys. I, sovint, aquesta discriminació es trasllada a les aules, atès que més de la meitat de les persones menors LGTBI pateix assetjament escolar, segons dades aportades per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+). Les dades també són preocupants pel que fa a la situació al nostre país de les persones trans: El 63% de les persones trans enquestades a Espanya manifesta haver-se sentit discriminades en els darrers dotze mesos. En alguns àmbits, com el laboral, la discriminació és especialment elevada: el 34% asseguren haver estat discriminades en aquest àmbit. També preocupa la discriminació en àmbits com l'accés a la salut i els serveis socials (el 39% explica que han estat discriminades pel personal sanitari o dels serveis socials) o l'educatiu (el 37% afirma que ha patit discriminació a l'àmbit escolar).
Les persones trans també presenten més dificultats per accedir a l'ocupació (un 42% de les persones trans enquestades afirma haver patit discriminació estant en recerca activa d'ocupació) i majors taxes de desocupació: mancant dades oficials, la Universitat de Màlaga va publicar el 2012 un estudi que apuntava que la taxa d'atur de les persones trans era de més del 37% –enfront del 26 nacional aquest any–, encara que el mateix informe advertia que la situació podria ser més greu. Una de cada tres persones enquestades vivia amb menys de 600 euros al mes i gairebé la meitat (un 48%) havia exercit la prostitució. I, de vegades, la discriminació es manifesta de la manera més cruel: el 15% de les persones trans enquestades han patit atacs físics o sexuals els últims anys.