La presència femenina a càrrecs directius no avança a Espanya malgrat les lleis i plans d'igualtat. Encara més, la quota de les dones a llocs de poder ha caigut un punt, del 16,6% de 2023 al 15,6% de 2024 i tres punts des del 18,8% assolit el 2020, segons l'estudi presentat aquest dimarts per Eada Business School de la mà d'ICSA Group a partir de dades de 80.000 empreses espanyoles. L'any 2008, hi havia un 19% de dones entre els directius. L'estudi mostra, en canvi, que la bretxa salarial sí que s'ha millorat en reduir-se del 12,1% a l'11,2%, en part a causa de lleis d'Igualtat que se centren en la discriminació salarial, però no ataquen a la paritat en càrrecs directius, ara per ara només legislada per a empreses cotitzades.
La bretxa és més gran a les grans empreses, on tan sols el 17,6% dels directius són dones, mentre que en les petites la xifra augmenta al 52,9% i en les mitjanes se situa en el 19,4%.
Els directius homes són, així doncs, un 84,4% sobre el total, i un 66,1% dels càrrecs intermedis també ho són, per un 33,9% de dones. La presència femenina entre empleats, tanmateix, continua creixent amb un 46,3% per un 53,7% d'homes.
Quant a sous, els homes cobren de mitjana 93.030 euros anuals en càrrecs directius, un 11,2% que les dones, que perceben 83.663. En els comandaments intermedis la bretxa és més gran, d'un 12,2% entre els 40.588 euros que cobren elles i els 45.536 d'ells. En els empleats la diferència es redueix al 8,9%, entre els 27.529 de mitjana anual entre dones i els 29.975 euros dels homes.
Indry Canchila, sòcia-directora de l'àrea de consultoria d'ICSA grup i una de les autores de l'informe, ha destacat que "els plans d'igualtat funcionen", però que "estan enfocats a empreses de més de 50 empleats". "Hi ha prop de 3 milions de pimes a Espanya i només 32.000 estan obligades a tenir plans d'igualtat, un percentatge ínfim," ha afegit.
Aline Masuda, professora i investigadora d'Eada, ha assenyalat per la seva part que "amb les lleis per si soles no n'hi ha prou" i que a més d'anar acompanyades d'un règim de sancions i un pla de compliment clar, "s'ha de canviar la cultura de les empreses per millorar la presència femenina en càrrecs directius".
En aquest sentit, les autores defensen que la caiguda de dones en càrrecs directius pot haver de veure amb el retrocés del teletreball en les empreses i el foment d'un càrrec directiu "molt presencialista" i "amb poca flexibilitat", "un sistema organitzatiu que no està acceptant la presència femenina en càrrecs de poder". En aquest sentit, Masuda ha destacat la importància d'abordar "un canvi cultural" que afecti també als homes i les cures, que demanin més permisos de cures i que no se'ls penalitzi en les empreses per això, i també en càrrecs directius més flexibles i més "enfocats als objectius".
L'informe mostra una evolució que va portar a les dones a representar un 19,5% dels càrrecs directius el 2008, fita que mai no s'ha repetit però que gairebé es va assolir el 2020, durant la pandèmia, quan va arribar a ser del 18,8%. Des d'aleshores, tanmateix, s'han perdut tres punts percentuals de quota femenina en càrrecs de direcció, fenomen que les autores atribueixen a l'auge del teletreball que va venir amb la pandèmia.
Les dones aconsegueixen més quotes en càrrecs de direcció de comunicació, on assoleixen un 39%, o de recursos humans (33,2%) i màrqueting (30,5%), mentre que tan sols representen un 5,2% dels càrrecs directius al sector TIC i un 5,8% dels càrrecs de direcció de producció. En direcció comercial, hi ha un 7,3% de directives, un 9% en direcció general i un 19,1% en direcció d'Administració i Finances.
Per sectors, un 19,74% del total de dones directives es dediquen a la Sanitat i un percentatge idèntic als serveis. Un 14,4% van al tercer sector i un 7,89% es dediquen al transport i la logística, mateix percentatge que al turisme i lleure. La banca i assegurances tan sols compte amb un 1,32% de les directives espanyoles, mateixa quota que la construcció.
La baixa quota femenina en càrrecs de direcció contrasta amb la seva formació més elevada. De fet, en les formacions per a directius d'EADA les dones són majoria i superen el 54,5% de quota.
Canchila ha destacat també la que la majoria d'autònoms que es donen d'alta a Espanya són dones, ja que és una manera de "dissenyar el mateix lloc de treball" i dotar-lo de més flexibilitat, en contrast amb la rigidesa dels càrrecs directius i sistemes de treball en les empreses.
En aquest sentit, les autores de l'estudi han defensat el canvi de sistemes organitzatius. Per posar un exemple, Masuda ha explicat que "en càrrecs de CEOS que poden guanyar moltíssim i treballar tots els dies, potser es podrien crear dos càrrecs i repartir el sou per treballar alguna cosa menys", flexibilitat que podria donar més cabuda a les dones mentre continuïn fent-se càrrec d'una càrrega de cures més elevat.
Encara que gran part dels càrrecs directius l'assoleixen a edats que ja no s'han de cuidar dels fills, Masuda ha dit que "les dones interrompen la carrera i després és molt difícil de reprendre" després de fer-se càrrec de la cura dels fills. "Estàs un any fora del mercat laboral, desconnectes i et quedes a mig camí", ha reflexionat Canchila.