Els Plans d'Igualtat a Espanya, obligatoris des de març de 2022 per a les empreses de més de 50 treballadors, van donar una accelerada el 2023 amb 5.858 empreses més que el tenen actiu entre inicis de 2023 i febrer d'aquest any, però encara incompleixen la llei més de la meitat, el 66,3% de les empreses obligades.

A 29 de febrer, constaven 17.252 plans d'igualtat registrats, però la sociòloga i adjunta a la secretaria de dones de Comissions Obreres, Begoña Marugán, que ha treballat amb el seu equip les dades, assenyala que tan sols estan vigents 13.737 sobre un total de 31.435 empreses privades obligades, aquelles que tenen més de 50 treballadors. "Alguns ja han vençut i no estan vigents", apunta Marugán. Es tracta d'un compliment del 43,7%, o sigui que més de la meitat d'empreses encara no compleixen la llei.

Aquest nombre és fruit d'un accelerament el 2023, ja que el 2022 tan sols 7.889 empreses el tenien, tal com va publicar al seu dia ON ECONOMIA. El 2024, per tant, hi ha un 74% més d'empreses amb el Pla d'Igualtat que l'any passat. És en part fruit d'"un any intens quant a Planes d'Igualtat", segons la vicesecretària general de UGT, Cristina Antoñanzas, però també que fa anys que per molts plans es negocia i molts que estan en cua van resolent-se, segons Marugán".

L'incompliment d'aquesta llei reporta sancions de la Inspecció de Treball, que no té segmentades les multes que aplica per no tenir el pla, però sí les que posa en matèria d'Igualtat, que van ser en 2023 12.206 multes per valor de 3,5 milions d'euros, informen fonts del ministeri. L'abast de les multes és de 224.695 persones. Això suposa també un notable augment amb relació a 2022, quan tan sols va posar 1.058 multes, si bé les sancions van assolir els 2,8 milions d'euros. Per no registrar el pla d'igualtat, considerat infracció greu, les sancions van dels 751 als 7.500 euros.

Discriminació i bretxa salarial

La Inspecció de Treball, tanmateix, engloba entre les sancions un altre tipus d'incompliments. Fonts del ministeri expliquen a ON ECONOMIA que, recentment, van sancionar amb 20.000 euros a una empresa que tenia una treballadora cobrant fins al 20% menys que els seus companys, fins i tot alguns d'ells subordinats de la denunciant. Va ser sancionat com un cas de "discriminació salarial".

Un dels objectius, de fet, dels Plans d'Igualtat, és aturar la bretxa salarial existent a Espanya, que és encara del 18,6%. El salari mitjà anual és de 27.642 euros entre els homes i de 23.301 entre les dones, segons dades de l'EPA, i el salari per gèneres és una de les informacions indispensables que ha d'aflorar durant l'elaboració d'un Pla d'Igualtat, que s'elabora mitjançant la negociació col·lectiva entre sindicats i empresa.

"Cada vegada més empreses tenen plans d'Igualtat i és molt positiu, però encara hi ha grans empreses d'aquest país, per exemple algunes multiserveis, que no l'estan complint. I també importants oenagés", alerta Antoñanzas, que no vol donar el nom perquè són plans en negociació. Antoñanzas valora positivament el focus mediàtic de la lluita del futbol feminino contra abusos com el de Rubiales, "igual que els fets són lamentables". Fa uns dies, Inspecció va sancionar a la Reial Federació Espanyola de Futbol, al Barça i a l'Espanyol per no tenir pla d'igualtat. Antoñanzas alerta: "No val només amb els que són en el focus mediàtic". "Tots els dies les empreses estan incomplint i cal barallar-se'l molt dur perquè totes compleixin".

Transparència retributiva

Marugán apunta per la seva part la importància de "trencar la demagògia" amb xifres que aporta un Pla d'Igualtat. "El Pla aporta una transparència retributiva que va més enllà del gènere, però que sobretot demostra que les bretxes són en els llocs de treball i que existeix divisió sexual, categories on es cobra menys, complements masculinitzats, més jornades reduïdes i permisos no remunerats per a les dones...", explica.

Després del diagnòstic, el Pla d'Igualtat aplana el camí a llimar la bretxa salarial i a caminar cap a altres formes d'igualtat de gènere. "No eliminarem la bretxa, però tenim la primera pedra per eliminar-la quan tenim les dades", aporta Marugán, que destaca també la importància de la comissió de seguiment que ha de vetllar pel compliment del pla en cada empresa, que inclou plans de formació en gènere.

"Estem treballant mesures de corresponsabilitat, com que les cures no recaiguin tots sobre les dones, jornades més flexibles per evitar algunes reduccions de jornada que penalitzen al sou de les dones o que els homes demanin més permisos per equilibrar la càrrega", afegeix Marugán, que també creu que és important "la incorporació de dones a treballs masculinitzats", així com "la valoració als llocs de feines d'habilitats comunicatives, esforç emocional o altres aptituds que fins ara no estaven valorades".

"Molts plans d'Igualtat comencen a caducar, perquè poden durar a tot estirar 4 anys, i hi ha molt treball a fer", abunda Marugán, que destaca que "la proporció de negociació és molt més gran en empreses amb representació sindical". "Parlar amb plantilles sense representació és molt més complicat", remata. "La meva valoració és positiva, però cal continuar empenyent. Sense moviments socials, no s'assoleix la igualtat", conclou.