Les baixes laborals per incapacitat temporal s'han duplicat en els darrers 12 anys, costen 33.000 milions d'euros a empreses i administracions catalanes (comptant el que es deixa de produir, un 10,5% del PIB) i surten a 8 hores al mes que cada un dels treballadors de Catalunya deixa de treballar per algun problema de salut, segons un informe presentat per Pimec aquest dimarts a Barcelona. Un dels motius és l'increment de baixes per salut mental, que representen ja un 23,6% dels dies de baixa i s'han triplicat en els darrers 10 anys. 

Des del 2015, l'augment de baixes per salut mental ha estat del 192,3%, en passar dels 62.523 casos el 2015 als 182.753 el 2024, un increment que és encara més elevat si ho comptem en dies: són un 228% més en passar de 4,5 milions a 14,8 milions d'hores. Aquest creixement exponencial, que s'ha donat en paral·lel a un augment més moderat de les baixes en general, ha fet que el pes dels dies per baixes per salut mental sobre el total de baixes remunerades per problemes de salut pugi del 14,9% del 2015 al 23,6% del 2024. En quantitat de baixes la taxa és inferior, perquè són menys incapacitats i menys llargues, però també han crescut del 6,9% de 2015 al 8,7% del 2024. 

Així, els dies de baixa han crescut un 121% més que els dies de baixa generals (228% per 107,4%) i les baixes totals un 70% més (de l'augment del 192% en salut mental al 132,5% en les baixes generals). 

El president de Pimec, Antoni Cañete, va demanar en la compareixença que hi hagués més "professionals qualificats" per abordar aquest tipus de malalties, mentre que el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, va assegurar que hi ha "cada cop més consciència" a les empreses i va posar èmfasi en el fet que es treballi conjuntament amb el departament de salut en la reincorporació després de les baixes, ja que les de salut mental són més llargues i tenen difícil retorn. 

Més enllà de la salut mental, qui lidera les baixes en percentatge d'hores i de dies són les malalties del sistema osteomuscular, amb un 32,4% de les hores i un 18,6% de les baixes. Traumes i altres causes externes acumulen un 10,3% dels dies de baixa i un 8,7% de les baixes diagnosticades el 2024, mentre que símptomes i signes diversos tenen un 15,7% del total de baixes però només un 4,5% dels dies, les malalties del sistema respiratori un 18,4% de les baixes i un 3,5% dels dies i les malalties infeccioses. La resta de malalties, tals com del sistema circulatori, digestió o nerviós, tenen incidències inferiors al 5% tant pel que fa als dies com a les baixes totals. 

Les baixes per incapacitat temporal no afecten igual a tothom i els autònoms se n'agafen cinc vegades menys, tot i que quan ho fan és per indisposicions més llargues. Ara bé, més de la meitat de les baixes duren menys de tres dies, la típica per refredat comú. Per sectors, serveis socials i salut és el més afectat. 

Mentre que la incidència general de les baixes per incapacitat temporal és de 52,3 processos per cada 1.000 treballadors a Catalunya, segona més elevada de l'estat i entre els territoris amb més incidència d'Europa per darrere només de Noruega, la xifra cau a 11,6 per cada 1.000 autònoms, tot i que quan s'agafen baixes són de més llarga durada. 

Per edat, la incidència mitjana mensual de les baixes és més elevada entre els joves de 16 a 24 anys, amb 76 baixes per cada 1.000 treballadors, que no pas a la resta, amb la població de més de 55 com la menys afectada, amb la meitat de baixes, 35 per cada 1.000 habitants. Ara bé, la durada de les baixes dels més joves és la més baixa de totes, amb 12 dies per cada baixa, i la dels que tenen més de 55 anys és la més elevada, amb 58 dies de mitjana. 

També varien molt les taxes d’absentisme per incapacitat laboral per sectors. La salut i els serveis socials són els qui tenen una incidència més alta, amb un 7,7% d’hores per treballador, per davant del transport i emmagatzematge (7,7%) i de les activitats administratives i serveis auxiliars (7%). La resta estan per sota del 7% i tanca la llista informació i comunicacions, amb una taxa del 2%. 

Pimec ha denunciat també la mida i la durada de les llistes d’espera de la salut a Catalunya. Als processos quirúrgics, hi ha 193.192 persones, moltes més que les 140.000 que hi havia ara fa 10 anys, el 2016. La mitjana de pacients per cada 1.000 habitants en llista d’espera és de 24,6 persones a Catalunya, per les 17,9 de mitjana a Espanya. 

Pimec ha elaborat també un mapa on s’estudia la correlació entre l’atur i la incidència de les baixes amb una sorprenent conclusió: tots els països segueixen una certa proporcionalitat amb més incapacitats temporals allà on hi ha menys atur. Excepte Espanya, que està entre els països europeus amb més atur i també amb més incidència de les baixes. “És una anomalia”, ha dit Ginesta. 

Entre les peticions de Pimec per abordar el problema estan la possibilitat que les mútues també donin les baixes no relacionades amb la feina, que les farmàcies puguin tramitar al sistema de salut les baixes detectables amb positius o negatius (com la covid o la grip) i un augment de la despesa en sanitat, que a Catalunya.