A la seu de Casa 47, la nova entitat d'habitatge públic del Ministeri d'Habitatge, continuen penjant els cartells del SEPES, l'entitat pública empresarial de sòl a la qual substitueix ampliant les seves funcions amb el repte de construir centenars de milers d'habitatges assequibles de lloguer en els pròxims anys. L'objectiu és que qualsevol família amb una renda per sota dels 60.000 euros anuals hi pugui accedir. "Què hauria passat si en aquest país decidíssim que la sanitat pública era només per a persones vulnerables?", llança a tall de pregunta la presidenta de Casa 47, Leire Iglesias Santiago (Hondarribia, 1978). Activa en política amb el PSOE des dels 21 anys, ha estat consellera de Cultura i Igualtat i també de Mobilitat, Transport i Habitatge a la Junta d'Extremadura, experiències que li serveixen per preferir un discurs de gestora basat en els fets que un de política evasiu o d'idees abstractes. L'entrevista serveix com a presentació d'aquesta entitat que just llança les seves primeres convocatòries a Vigo després d'absorbir el parc d'habitatge de la Sareb.
¿Què és casa 47?
Ja és l'instrument, l'entitat pública del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, d'alguna manera, el braç executor per crear, protegir i posar a la disposició de la ciutadania un parc estatal d'habitatge assequible.
¿Però significa això que tots els habitatges públics de l'Estat els gestionarà Casa 47?
Tot el parc estatal d'habitatge assequible el va a gestionar casa casa 47 i procurarem que no hi hagi cap bé immobiliari de l'Administració General de l'Estat que es pugui destinar a aquest parc que es destini a una altra cosa.
¿Teniu alguna xifra de quats habitatges entregareu el 2026, el 2027 fins al 2030?
Més que que xifres de quantes gestionarem en cada moment, és millor parlar d'objectius. Hem de mirar de convergir amb la mitjana europea d'habitatge públic i social i que el 9% de l'habitatge sigui públic i protegit. Ara està en un 3,4 o un 3,8%, hem de començar a convergir primer cap a aquesta mitjana i després cap als països amb més habitatge públic, que estan al voltant del 20%.
Però quina és la data per a aquest primer objectiu del 8% o del 9%?
Doncs tractarem de convergir al llarg d'aquesta d'aquesta legislatura a la qual ja li queda molt poquet.
Però arribar al 9% és impossible en aquesta legislatura.
Probablement sigui impossible, però hem de mirar de procurar convergir cap a això. I això què significa? Doncs que de tota la demanda de noves llars que hi pugui haver a Espanya i atenent a la creació de noves llars que ens va donant l'Institut Nacional d'Estadística, doncs procurem que més del 9% de la creació de noves llars, que són uns 200.000 a l'any, es dediqui a habitatge assequible i protegit i això sí que és possible. Crec que ho anirem assolint en aquest any i mig.
"El primer objectiu és que el 9% de nous habitatges, que són uns 200.000 a l'any, siguin habitatge assequible i protegit"
Les primeres xifres que va donar el Govern no s'han complert i no és clar quanta vivenda pública s'ha entregat. No tem generar falses expectatives?
Per això no t'he donat una xifra. Però primer hem de crear aquesta maquinària i assolir la velocitat de creuer. I hi ha molt a aclarir sobre xifres del passat. En aquest moment, el 25% de l'habitatge que s'està construint en aquest país és protegit i això no passava des de feia molt de temps, uns 25.000 habitatges a l'any tenen algun tipus de protecció. No són els objectius marcats, però estem creant els instruments per superar-los.
Per a quan estaran els primers lots a Catalunya, quantes i on concretament?
Anirem llançant trimestralment ofertes d'habitatge ja a gairebé tot el territori, a mesura que anem posant els habitatges en condicions d'habitabilitat. I aquí hi entrarà Catalunya també. Aquest any ja es van a fer les primeres ofertes d'habitatges de Casa 47 a Catalunya. Entre el primer i el segon trimestre arribaran les primeres ofertes. Posarem a disposició tantes com puguem fins a arribar a les 13.000 que tindrem allà.
"Abans que acabi el segon trimestre, han de sortir els primers habitatges de Catalunya"
Què passa amb les que no estan en condicions d'habitabilitat? D'on anirà a sortir la inversió per reformar-la? Qui se n'anirà a encarregar, si es van a reformar?
Sí, es reformaran i de moment les que venen de Sareb, que no estan en condicions d'habitabilitat, les transformarà Sareb perquè estigui en condicions d'habitabilitat. I dels sòls que han de desenvolupar-se perquè siguin nous projectes d'habitatge, ens encarregarem nosaltres de la seva promoció directament. O sigui, el que existeix ara mateix, que abans no existia, existia una entitat pública de l'Estat, que era SEPES, que es dedicava a desenvolupar sòls. Ara existeix una entitat pública de l'Estat que desenvolupa sòl, que construeix habitatge, que habilita habitatge i que gestiona habitatge.
Però SEPES es converteix en casa 47 o casa 47, forma part de SEPES?
No, SEPES es converteix en casa 47 i casa 47 és molt més que SEPES. SEPES desapareix perquè casa 47 absorbeix les funcions de SEPES i moltes més funcions.
Quin és el pressupost de Casa 47?
La inversió que pretén fer en la pròxima dècada és una aproximadament de 13.000 milions d'euros. No té per què ser lineal, no tenen per què ser 1.300 milions l'any. I podem demostrar que gestionar habitatge assequible és rendible socialment però també viable econòmicament, sense dependre dels pressupostos generals de l'estat. Sense demanar que els ciutadans facin un esforç superior al 30% dels seus ingressos en el pagament de la seva renda, podem mantenir una empresa pública i probablement es podria mantenir també una empresa privada. Anem a demostrar la viabilitat del model de gestió de l'habitatge assequible. Això no és el total del Ministeri, que hi posarà molts més recursos, a més del que sumaran les Comunitats Autònomes. Fa uns anys s'invertien 400 milions l'any i ara estarem en inversions milmilionàries.
"En la pròxima dècada hem d'invertir 13.000 milions d'euros en habitatge públic"
Com s'executa el traspàs d'habitatges de Sareb a Casa 47?
Això és un acord del Consell de Ministres que posa a disposició dels ciutadans els actius de Sareb. Però Casa 47 no és hereva de Sareb. Aprofitem el seu patrimoni existent per recuperar habitatge públic. Sareb tenia habitatges per vendre i nosaltres tenim habitatge per viure en condicions d'assequibilitat. Sareb tenia una única intenció, que era recuperar el deute. I nosaltres volem tenir habitatge assequible. Som bàsicament el contrari.
¿I què passa amb el deute? ¿Assumeix una part Casa 47?
En cap cas Casa 47 es queda amb el deute de la Sareb. Caldrà preguntar-los a ells què passa amb el seu deute. Cal preguntar també a Sareb per què va prometre que si els immobles estaven en disposició d'un banc dolent els ciutadans no hauríem de pagar ni un cèntim si sabem que no és així. El deute el vam contraure tots amb el rescat financer. És de justícia que part d'aquest deute es dediqui a habitatge social.
En quantes de les 40.000 habitatges i 13.000 a Catalunya hi ha gent vivint?
En molt poques. Potser més a Catalunya, on hi ha hagut un major volum de gestió social de l'habitatge. Però la major part estaven posats a disposició de servicers per a la seva venda o buides, per això tampoc s'havien adequat.
"No som hereus de la Sareb i en cap cas ens quedarem amb el seu deute"
Què passarà amb aquesta gent que ja viu allà?
A la gent que té cotracte vigent no la farem fora per tornar a licitar l'habitatge. Qui tingui contracte vigent, hi seguirà amb contracte renovat.
Ha utilitzat la paraula servicers i fa uns dies el CEO d'una d'aquestes empreses em comentava que per a l'administració és incòmode fer-se càrrec de la gestió de l'habitatge públic. ¿Entén queque hi hagi una certa incomoditat amb què es liciti a empreses privades per a la gestió?
Bé, és que no és exactament així. Nosaltres no farem una gestió privada de les de les de les habitatges. Busquem empreses prestadores i els contractem un servei de la gestió d'un habitatge que no deixarà de ser nostre. És una gestió privada, no és una subcontractació. Les regles del joc les posem nosaltres i l'habitatge continua sent de l'estat. L'empresa no fixa els preus ni les condicions d'adjudicació, no és responsable dels contractes i no rep els ingressos dels lloguers. Tot això són gestions que fa Casa 47. No tenim infraestructura ara mateix per afrontar tota aquesta gestió. Qui s'encarrega d'arreglar-li la rentadora o la persiana a un inquilí que se li ha trencat? Qui s'encarrega de pintar l'habitatge quan surt una família i entra i entra una altra família? Qui s'encarrega de comprovar la condició d'adequació d'aquest habitatge? Això és el que estem contractant. No estem cedint els habitatges a un gestor privat, paguem per un servei. I el que fem a les empreses no és donar-los un benefici per habitatge. Paguem la prestació d'aquest d'aquest servei, però els contractes els tenen els ciutadans amb Casa 47.
No preferirien, o tenen la intenció a mitjà termini, crear un cos públic de gestió per a un control més gran de les condicions?
En principi no ho creiem necessari. Igual que quan fem el procés de construcció d'un habitatge, no són funcionaris, no són empleats públics els que aixequen l'habitatge. Els encarreguem a una empresa especialitzada en construcció que té un contracte amb nosaltres, construir aquest habitatge i quan està acabat l'habitatge ens l'encarreguen. Això és una cosa tremendament habitual en el sector públic.
Hi ha un risc de corrupció en aquestes licitacions.
No conec cap cas a SEPES i crec que existeixen mecanismes de control a Casa 47. Aquests dies estem veient polèmiques amb processos d'adjudicació d'habitatges que són públics perquè participen només empleats públics. Es donen casos de corrupció amb o sense licitació. Els processos d'adjudicació d'habitatge de Casa 47 es fan davant de notari, es fa mitjançant un portal d'accés en igualtat de condicions i de concurrència. I les persones que treballen a Casa 47 no poden participar dels processos d'adjudicació d'habitatge. El que cal fer és evitar que la corrupció, sigui per delegació, o sigui per gestió directa, es produeixi.
¿I com seran els criteris per seleccionar els nous inquilins?
Aniran dirigides a un sector ampli de la població: persones que cobren a partir del SMI fins a les persones que cobren 6 vegades i mitja el SMI, que és on s'ubica el 60% de les rendes, la majoria de la població. El 20% de la població amb rendes més baixes ha de continuar acudint a l'habitatge social amb unes garanties i uns preus. I probablement el 20% de les rendes més altes tampoc necessiten aquesta assistència de l'estat. Es tracta que ningú hagi de destinar més del 30% al pagament del lloguer.
"El nostre habitatge està destinat a totes aquelles famílies amb rendes inferiors als 60.000 euros"
Però no hi haurà prioritats per major vulnerabilitat. Serà un concurs.
Serà un concurs. Cada habitatge, segons la mida i les característiques, pot ser més adequat per a una persona sola o una família de determinada mida o característiques, però una vegada determinat això, l'accés a l'habitatge serà per concurs.
¿I aquest 20% de rendes baixes no tindrà habitatges socials a Casa 47?
No, són habitatges que s'han de continuar desenvolupant, ho fan les comunitats autònomes amb els seus parcs d'habitatge social i aacompañament social i s'està invertint més que mai amb transferències del Ministeri, però va per separat. De tota manera, estem en un moment en què la vulnerabilitat en l'habitatge ens afecta a tots i si no controlem els preus, els preus ens controlaran a nosaltres.
Les primeres habitatges que es treuen a concurs són les que s'adquireixen de la Sareb. Les següents seran les que es construeixin als solars de la Sareb?
Abans d'arribar al desenvolupament dels solars de Sareb i als solars que ja teníem de casa 47, que abans SEPES cedia o venia i ara gestionarem nosaltres, farem compra d'habitatge. Intentarem aprofitar tot el parc construït, propi, d'altres administracions i del sector privat. Avui hi ha fons que han espremut ja tant l'habitatge que deixen de voler utilitzar aquests habitatges que nosaltres necessitem. I hi ha ciutadans amb habitatges buits que no en treuen profit per la falsa por que hi ha a l'ocupació. Ens la pot vendre.
¿I ja s'han fet les primeres compres?.
Ho aprovarem en el pròxim consell rector amb una inversió de 100 milions d'euros, amb habitatge de tota mena. Traurem una oferta pública de compra, li donarem publicitat i veurem quins immobles comprem, també a Catalunya. La Generalitat també ho està fent, com més administracions contribuïm al mateix objectiu, millor. És millor comprar habitatge per destinar-lo als ciutadans que vendre habitatge públic a fons voltor, com va fer en el passat la comunitat de Madrid.
Els solars que ja tenen de Sareb i de Sepes quin potencial de construcció tenen?
Unes 50.000 els que venen de Sareb i sòl per a uns 20.000 de Sepes. Tot i així continuarem incorporant sòl públic.
Quanta gent treballa a Casa 47? Tenen previst ampliar aquesta plantilla enguany o l'any que ve?
Som uns 170 i escaig treballadors, tenim ofertes públiques d'ocupació publicades i altres en tràmits d'aprovació. Quan acabi l'any, hem de ser 250 treballadors. El que ens diu el pla estratègic per gestionar el volum de 13.000 milions d'inversió que hem de fer en la pròxima dècada és que hem de tenir una plantilla de 400 treballadors.
"Som més de 170 treballadors, hem d'ampliar a 250 a finals d'any i en la pròxima dècada hauríem d'arribar als 400"
Abans parlava de la importància de la rendibilitat econòmica. En no haver d'afrontar despesa amb els primers habitatges de Sareb, aquesta rendibilitat arribarà ja el primer any?
Procurem que tot el nostre balanç sigui positiu i ho reinvertim tot en habitatge assequible al 100 %. Aquí no hi ha cap mena de repartiment de beneficis, ni societat mixta, no hi ha empreses interessades ni és una coparticipada. Tot el benefici que pugui tenir Casa 47 es dirigeix automàticament a més habitatge assequible. I si algun any donem números vermells, no hi haurà problema perquè tenim autosuficiència financera i estalvis d'altres inversions del passat suficients com per poder mantenir el model. Hem fet molt bé els números, hem fet molt bé els comptes per parlar no tant de la rendibilitat econòmica, sinó de la viabilitat econòmica d'aquesta inversió.
Com ha de respondre Casa 47 o els gestors a l'impagament de lloguers?
Doncs s'activen protocols per veure quines són les causes d'impagament. Si és una causa involuntària d'impagament, s'inicia un procés de reclamació del deute i en el cas que sigui continuada, doncs la denúncia i execució procedent si és necessari. I en el cas que sigui un pagament per una causa sobrevinguda o per una situació de vulnerabilitat, doncs activar un protocol que serveixi perquè la gent pugui fer front fins que torni a recuperar la seva capacitat de pagament de l'habitatge. Si no succeeix, se'l derivarà a un altre tipus de polítiques d'acompanyament social o a ajudes perquè pugui pagar les rendes. No volem que la gent visqui a l'habitatge sense pagar, però tampoc els ciutadans volen viure sense pagar a l'habitatge.
Però creu que es pot arribar a donar el cas d'un desnonament d'una persona vulnerable a Casa 47?
No es donarà el cas d'un desnonament vulnerable sense una alternativa habitacional en cap en cap cas. El que sí que es poden donar és desnonament de persones que no són vulnerables i que no els pugui donar la gana de pagar, és a dir, el públic també s'ha de pagar. Com si puges a un tren, has de pagar el bitllet.
"No es donarà un desnonament vulnerable sense alternativa residencial. Però sí que es pot donar un desnonament de persones no vulnerables a qui potser no els vingui de gust pagar. El que és públic també s'ha de pagar"
Com s'oferirà l'habitatge?
Som una empresa pública, però una empresa, i hem d'utilitzar les mateixes eines que el que el sector privat per fer assequible l'habitatge. Hi haurà una plataforma amb un enllaç perquè es pugui veure l'habitatge i sigui el més fàcil possible. Tenim claríssim que cal treure burocràcia de l'accés a l'habitatge protegit i evitar la indignitat que hem vist en algunes cues. A diferència d'Idealista, que si arribes el primer et quedes amb l'habitatge, garantirem l'accés sense que calgui negociar.
Hi haurà variables socials per a mares solteres o algun tipus de famílies?
No, no es valoraran criteris socials. Valorarem criteris de renda i d'assequibilitat perquè ningú hagi de gastar més del 30% del sou a l'habitatge. Hi haurà un sorteig i si ets el guanyador es comprovarà que compleixes els requisits, a posteriori. La idea és crear un servei públic. Què hauria passat en aquest país si haguéssim decidit que la sanitat pública és només per a persones vulnerables? O en l'educació? Tindríem un sistema a dues velocitats. Doncs el mateix ha de valer per a l'habitatge públic, ha de ser accessible per a tots els ciutadans, com la sanitat o l'educació. La nostra missió és crear un servei públic.