Joaquín Andrés (Caracas, Veneçuela, 1971) va ser la principal cara visible de la vaga de riders Glovo Market que l'agost de l'any passat va denunciar la precarització a l'empresa, poc després que s'aprovés una llei rider que obligava les empreses de repartidors a contractar els falsos autònoms que tenien fent entregues. Només feia un any que havia arribat de Veneçuela quan es va posar a liderar manifestacions. De seguida,l'empresa va reaccionar i el va contractar a ell (va ser un dels primers) i a un grup més. El primer que va fer quan va complir sis mesos en plantill, va ser liderar la creació del primer sindicat d'aquest tipus de plataformes a Espanya, i ara presideix el comitè d'empresa de Glovo Market del bracet de Comissions Obreres.
Un any i mig després de la creació de la llei i tres mesos després que Yolanda Díaz anunciés una multa de 79 milions a Glovo per no complir la llei, assegura que al repartiment de restauració "la majoria de treballadors encara són autònoms i falsos autònoms", a diferència dels supermercats. I, més enllà que es compleixi la llei o no, "després de regular la situació del repartidor, cal treure'l de la precarietat", defensa. Andrés, de baixa perquè se li va sortir una vèrtebra en una caiguda mentre treballava, encara exerceix com a líder sindical. Està contractat també amb Getir —feia jornada partida— i també va participar en la creació del sindicat de la plataforma turca, que acaba de comprar Gorillas.
Un any i mig després de l'aprovació de la llei, encara existeix la figura del fals autònom a Glovo?
Sí, Glovo encara no compleix la llei rider. Només ho has de preguntar a la gent que hi treballa. Els que treballem a Glovo Market estem contractats, però els que treballen per a restaurants majoritàriament són autònoms, i alguns també falsos autònoms.
No s'ha dut a terme, llavors, la regularització de 10.000 treballadors que es va anunciar, 8.000 d'ells a Barcelona?
Aquesta era la intenció, però ara mateix no hi ha aquesta quantitat de treballadors contractats, ni molt menys. A Barcelona som 270 persones contractades, 210 treballadors, 52 pickers i sis administratius de recursos humans i fleet manager, això en supermercats. Els repartidors de restaurants encara són autònoms. Quants són? Això no ho sabem. Encara hi ha intermediaris que tenen comptes oberts i tenen treballant gent que no és autònoma, i es queden amb part del que guanyen. Són com una màfia. Alguns comptes els desactiven per aquesta pràctica, però no tots. Després hi ha repartidors que prefereixen ser autònoms perquè guanyen més, i és cert que a alguns treballadors que no estan regularitzats els ajuda el fet de poder treballar d'aquesta manera.
Encara hi ha intermediaris que cobren per tenir treballantpel seu compte repartidors sense papers, són com una màfia
Llavors, encara que es complís, la llei rider no és suficient per a aquests treballadors sense papers.
No, no ho és. El que cal, primer, és que tinguin documents i permís de treball per poder treballar de manera formal i pagar els seus impostos. I en això Glovo no s'ha implicat tampoc. Nosaltres hem pogut ajudar algunes persones des de Comissions Obreres, però no totes.
Com és la mediació sindical amb Glovo?
Bé, ells són nous en aquest procés, com jo. Sempre els dic que jo no vull colpejar-los, sinó que ajudin el personal a treballar amb eficiència. Si a un treballador el cuides més i li pagues millor, no se n'anirà a la mínima que li ofereixin 50 euros més en una altra feina. Falta que humanitzin el treballador, que moltes vegades el veuen només com un número. Més enllà d'assolir o no el contracte, és una empresa amb la qual costa comunicar-se. Els supervisors moltes vegades no hi són presencialment i manca molta transparència. Amb la llei, que malgrat tot és molt positiva, ens hem laboralitzat, però ara ens cal sortir de la precarietat.
I aconsegueixen avenços en aquest sentit?
Sí, ara hem aconseguit que ens posin motos, als que tenim carnet de conduir, i que ens paguin tots els festius i diumenges, amb el preu de l'hora extra que toca, que no se'ns van pagar l'any passat. Però què passa amb els que no tenen moto i van en bicicleta? Encara la posa el treballador. També ens van prometre que ens donarien un telèfon mòbil, i encara vaig amb el meu (l'ensenya amb una pantalla trencada), com la majoria de treballadors. La roba que ens estan donant per la pluja no funciona quan vas en bicicleta, és massa fina... I la pressió per fer les entregues a temps és molt estressant. Tenim un 18% de baixes mèdiques sobre el total de la plantilla, que cada dia puja més pels pesos excessius de les entregues, pels accidents i per l'estrès laboral.
El seu és un exemple, oi?
Sí, vaig caure carregant dues caixes amb sis ampolles d'aigua i la motxil·la. Em van dir que se m'havia sortit una vèrtebra, i ara estic esperant que m'operin.
El cas d'un repartidor que va ser acomiadat després de morir a Itàlia és una mostra d'aquesta deshumanització que denuncia?
Bé, una de les coses que reclamem és que hi hagi i es compleixi un protocol d'accidents. Fa dos mesos, vam tenir un treballador a Barcelona que va ser atropellat, i després vam saber que estava sent perseguit pel seu superior, que insistia a dir-li que no arribava a temps a les entregues; tenia amonestacions i tot. Després de l'accident, ningú se'n va assabentar. Va haver de ser la seva dona, que va recórrer tots els hospitals de la ciutat,qui el va trobar ingressat al Vall d'Hebron. Encara està de baixa.
Fa dos mesos, vam tenir un treballador a Barcelona que estava sent perseguit pel seu superior i va ser atropellat. Ningú ho va saber fins que la seva dona va recòrrer tots els hospitals i el va trobar ingressat al Vall d'Hebron
Glovo, com altres empreses del sector, han presentat pèrdues en els darrers mesos després del creixement irreal de la pandèmia. Com afecta això als treballadors?
Fa temps que demano la informació econòmica i no ens la donen. [En l'últim informe publicat per la matriu, Delivery Hero, que va comprar Glovo, va informar que la filial catalana havia perdut 478 milions l'any 2021, cinc vegades més que l'any anterior]. Sempre parlen de números vermells, però no són concrets. La precarietat hi era i segueix, hi hagi o no hi hagi caigudes a la borsa, i els acomiadaments són continus i amb poques justificacions, o que es donen després que el cap (infleet manager) els canvia constantment de torn o de botiga per reclamar coses naturals. En aquesta empresa, si reclames, te'n munten una de grossa. Hem perdut un 30% de la nostra plantilla de contractats per acomiadaments diversos.
I altres moviments com la compra de Getir de Gorillas?
Això ens va emprenyar, perquè sempre parlen de pèrdues, però després van i compren una altra empresa. Els companys de Getir, on també treballo, també estem al límit, ens falta manteniment de les eines laborals i treballem amb una pressió sobre el temps d'entrega que no podem complir. A més, Getir no està funcionant. Sempre que ho provo, no em deixa demanar compra perquè hi ha massa cua de comandes, i llavors no et deixa entrar a la web. Això a Glovo no passa, perquè acumula comandes encara que tots els repartidors estiguin ocupats.
Per això de vegades el menjar arriba fred? No hi ha un control d'on és el repartidor per enviar-lo a fer una altra entrega?
Sí, per això a vegades arriba fred. Hi ha un control, ho intenten automatitzar tot amb les eines d'intel·ligència artificial, però és habitual que t'avisin d'una propera entrega quan encara estàs a sis quilòmetres del lloc on has d'anar a fer-ne una altra.
I no els importa perdre els clients?
No, perquè en perden un i en guanyen tres més.
Abans parlava de qui prefereix seguir d'autònom i a la vegada que la llei rider és positiva. És perquè cal un model intermig?
No, la llei rider és positiva perquè ens reconeix laboralment, i això és positiu. Molts dels que prefereixen ser autònoms en realitat acaben guanyant menys perquè han de pagar molt a Hisenda, però no sempre en són conscients. La clau, en primer lloc, és que la gent pugui treballar amb documentació per sortir de la il·legalitat i pagar els impostos, en els casos de repartidors que tenen contractats els intermediaris. I, després, a més d'estar reconegut laboralment, cal sortir de la precarietat. Si deixo de ser autònom però guanyo el salari mínim interprofessional, en ciutats amb els costos que té Barcelona, per exemple, doncs tampoc et dona per viure. Hem de sortir de la precarietat. Ens agradaria entrar al conveni dels supermercats i cobrar sous decents, de com a mínim 1.500 o 1.600 euros.
És un sou al qual hi ha molta gent de molts sectors que no hi arriba.
Sí, aquest és el problema d'Espanya, que els empresaris no volen pagar als seus treballadors com cal. Si pagues bé a un treballador i està sa, està content, et defensarà. En canvi. Glovo ni tan sols coneix els seus treballadors. Hi ha repartidors que són metges, que són arquitectes, jo tinc un màster en finances... Cal que ens humanitzin i ens paguin millor. Si part del que guanyen ho paguen en impostos, no és millor pagar salaris que pagar impostos?
Fa unes setmanes, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va bloquejar la llei rider europea, que volia regularitzar 5 milions d'autònoms a tot Europa, perquè la considerava poc ambiciosa. Què n'opina?
Si no compleixen una llei vigent a Espanya, tu creus que faran cas a una normativa europea? No, aquí fan el que volen, i una de les coses que vaig reclamar a la ministra Yolanda Díaz quan em va convidar a les jornades Sumar a Sabadell va ser que reforcin la inspecció per tal que siguin més ràpids en dictaminar i fer complir les lleis. I que les empreses s'agafin al conveni que els correspon, no al que els ve de gust per enriquir-se.
Si no compleixen una llei vigent a Espanya, creus que aquestes empreses faran cas a una llei europea?
Vostè se'n va anar de Veneçuela i és opositor de Maduro. Li retreuen alguns compatriotes que s'aliniï amb l'esquerra aquí?
Jo no soc cap xai que segueix un pastor. Qui m'ajudi a mi i als meus companys és qui marca el camí. Em diuen que Comissions Obreres és d'esquerres, i els dic, i què passa? No m'han dit què he de fer, ni com pensar. Em donen suport per millorar les condicions i la vida de la gent. Tinc molts amics independentistes; el meu avi, espanyol, era d'esquerres... I no passa res.
Com va sorgir la possibilitat de presidir el primer comitè de Glovo?
Vam fer les vagues de l'any passat, que van tenir molt d'èxit, vam aconseguir que tanquessin vuit botigues i que tots els treballadors dels supermercats ens uníssim a una botiga del carrer Girona. Va venir Carmen Juares, activista de Comissions Obreres, i ens va ajudar a organitzar les mobilitzacions per tal que no ens comiadessin a tots. Vam intentar parlar amb Glovo, no ens van voler escoltar, i poc a poc, d'aquelles converses amb els sindicats va sorgir la idea que jo presidís el primer comitè d'empresa que vam aconseguir tirar endavant.