Joan Castells:
"Si tothom anés a la sanitat pública, tindríem un problema grandiós"

Joan Castells (Vilanova i la Geltrú, 1952), llicenciat en Ciències Econòmiques i actuari d'assegurances, porta 43 anys vinculat a la mútua d’assegurances FIATC, de la qual ara n’és president, un càrrec que també ostenta a Fundació FIATC. Foment del Treball ha reconegut recentment la seva trajectòria professional amb la medalla Empresari de l’Any, una dedicació al món assegurador que va començar de ben jove acompanyant al seu pare que era corredor d’assegurances. Més enllà de l’àmbit empresarial, també va ocupar el càrrec de vicepresident primer del Futbol Club Barcelona del 2000 al 2002.

Quin és el secret per convertir un petita entitat en la segona mútua de l'Estat i la primera de Catalunya?
El secret va ser l'entrega dels professionals a la companyia i a les persones assegurades. Haver acompanyat al meu pare, corredor d’assegurances, la meva formació com economista i també actuari d’assegurances em va ajudar a pensar el projecte no com una empresa teòrica sinó a tractar-la d'una manera pràctica i treballar molt bé el segment de la mediació, a través d'agents i corredors d'assegurances. Des de bon inici, vaig crear productes, vaig formar la gent per aquells productes, vam haver de refer tota la informàtica, vam incorporar talent... Els recursos no donaven per massa, però va manar la professionalitat. En el sector de les assegurances, si t'equivoques una mica en els productes o en el finançament, destrosses la companyia, no oblidem que estem venent risc. Si vols créixer molt de pressa, realment et pots arruïnar. Als anys 80, en el sector assegurador espanyol hi havia més de 600 entitats asseguradores. Amb els anys, s’han concentrat i n’han desaparegut més de 200. FIATC ha aconseguit estar dins de les 20 primeres.

Un recorregut que ha donat els seus fruits, com dèiem.
Hem passat d’un negoci que en aquells anys seria a l’equivalent ara d’uns 5 milions d’euros, fins als prop de 850 milions que facturarem aquest any. Hem creat un grup assegurador líder, que també és el propietari de la Clínica Diagonal, diversos centres mèdics i residències per a la tercera edat. Això també ha implicat passar de 130 a 1.500 professionals treballant per la mútua. I amb l'objectiu que siguin molts més.

Quin nivell de solvència té el grup?
FIATC és un grup molt solvent. Tots els beneficis es reinverteixen, i això reforça la solvència. Val a dir que l’increment dels tipus d'interès ens han afavorit una mica perquè fan que els passius es valorin més baix. La solvència asseguradora de FIATC està en un 260%, per sobre de la mitjana del sector. Ens ho reconeix el rating que ens atorga Standard & Poor's, amb amb una BBB estable, amb perspectiva positiva. Nosaltres esperem tenir  una Single A, no trigarem massa; hi arribarem en el mitjà termini. Per què ho fem? Perquè el mutualista sàpiga que hi ha unes garanties darrere i perquè és necessari per treballar amb els grans de la corredoria, els més importants del món.

Tenen un pla estratègic que s'allarga fins al 2025. En quin punt d'execució està?
En termes de volum de negoci, estem gairebé aconseguint els objectius previstos pel 2025. Ens queda pendent i hi estem treballant el desenvolupament d’alguns productes com les assegurances de caució, que vam incorporar fa un any. Hem d’aprofundir en la millora de la rendibilitat, però estem en un nivell d’executiu molt alt.

Quin és l'objectiu de rendibilitat?
L'objectiu de rendibilitat és aconseguir la single A d’Standard & Poors i no perdre diners en cap dels nostres productes.

Hi ha una fita per arribar als 1.000 milions d'ingressos?
No necessàriament.

En el sector de les assegurances, si t'equivoques una mica en els productes o en el finançament, destrosses la companyia; no oblidem que estem venent risc

L’artífex del pla estratègic ha estat el director general del grup, que és el seu fill Joan Manuel Castells.
És un pla que el director general ha coordinat i dissenyat amb totes les àrees de la mútua i tot un equip de professionals molt preparats. El meu fill ha assumit el càrrec després d’anys treballant a diferents àrees del grup i per tant el coneix a fons, dedicant-li moltes hores i molt esforç personal i professional.

Com a grup empresarial han pogut acollir-se als Next Generation?
No ho hem fet perquè entenem que no ens ho haguessin donat. Entenem que pels nostres recursos i pel nostre potencial i solvència no tenim per què rebre ajudes externes.

FIATC és un grup molt diversificat, però dues terceres parts del negoci provenen de les prestacions en salut. Com preveu que sigui aquesta activitat en el mitjà termini?
Entre un 25% i un 27% de la població a Catalunya té una assegurança privada de salut; un percentatge que també representa la mitjana espanyola. Això és molt tenint en compte que tothom té la cobertura de l’assistència sanitària pública. Un fet que, a vegades, no s’aprecia prou. Sento contínuament missatges dels polítics parlant a favor de la sanitat pública i en contra de la privada, oblidant que les persones que van a la privada és un estalvi que té la pública. Si tothom anés a la sanitat pública tindríem un problema grandiós a Espanya. Però dit això, a mi el que em preocupa és que s'està encarint el sistema a causa de la inflació, la manca de professionals, l’increment de salaris als professionals sanitaris per poder retenir el talent, l’increment de costos energètics als centres hospitalaris, l’augment dels preus dels materials... A més a més, d’un problema afegit: el panorama econòmic espanyol de la sanitat amb una gran concentració dels grups hospitalaris.

Expliqui’l.
Això encara preocupa més a tot el sector assegurador, perquè alguns d'aquests grups tenen una posició tan predominant que poden imposar preus a la baixa. Si les asseguradores independents hem d’acabar cedint per no perdre socis, les cobertures que acabaríem donant serien de menys qualitat. Si el preu de la sanitat privada, de les assegurances privades puja, no totes les famílies podran pagar i això redundarà en una demanda més alta dels serveis públics. L’assegurança privada de salut equilibrava la balança, era gairebé un pacte entre metges, hospitals, companyies i assegurats, amb l’interès de mantenir els preus perquè una gran part de la població pugui estar assegurat. Preocupa que es trenqui aquest pacte implícit i que l’equilibri es trenqui. Fins ara tothom més o menys estava satisfet amb el que guanyava o el que pagava.

Com afronta FIATC aquesta problemàtica, potser provocada per companyies internacionals controlades per fons d’inversió?
Buscant contínuament alternatives i aliances en el segment dels serveis amb les companyies més adequades i establint contractes comercials a més llarg termini. És evident que arribats a un extrem insostenible hauríem de traslladar-ho als preus i arribaríem a un menor nombre d’usuaris. L’avantatge de FIATC és que tenim l’hospital -la Clínica Diagonal-, els centres mèdics i les residències en propietat o en gestió i tenim un bon control dels costos. Companyies com la nostra busquem un equilibri financer; no perdre diners però tampoc fer un gran benefici. En canvi, hi ha grups que necessiten un excel·lent resultat operatiu.

FIATC reinverteix els guanys -sis milions el 2022-. Ara estan ampliant Clínica Diagonal.
En el solar de la Clínica teníem un terreny que, un cop establerts els límits edificables per la Generalitat i l’Ajuntament, els destinarem a nous consultoris externs i les àrees que quedin lliures a l’edifici actual les destinarem a nous quiròfans, noves uniats operatives de l’hospital oncològic, i més serveis per a endoscòpies i conoscòpies, i a l’espai de radiologia per augmentar la capacitat per fer ressonàncies magnètiques. L’objectiu: no tenir llistes d’espera.

També invertiran en nous centres mèdics.
Fora de Catalunya, allà on la mútua tingui una massa crítica suficient, el projecte és disposar d’un centre mèdic propi. Recentment hem comprat un centre a Sant Sebastià. Sovint és millor comprar o assumir la gestió de centres que ja funcionin perquè, com dèiem, hi ha manca de professionals sanitaris, metges, infermeres...

Estendran la xarxa de residències per a la gent gran?
Ara mateix tenim un parell de residències en projecte. Dues a Barcelona, a Gràcia i el Putxet. Però és cert que estem mirant de comprar centres que ja estiguin oberts. De tota manera, avui per avui, amb les que tenim sobre la taula ja resoldrem la demanda per uns quants anys.

Quina inversió faran en aquestes residències?
Una residència, de mitjana, costa poc més de 15 milions, segons la dimensió i la ubicació. En cinc anys haurem destinat entre 60 i 70 milions a aquesta activitat.

Quin es el pla global d’inversions?
L’ampliació de Clínica Diagonal té un pressupost previst d’uns 6 milions d’euros. Des del 2019, invertirem poc més de 80 milions en centres residencials i, la resta seran inversions financeres. Sobretot, en el mercat de renda fixa, més que en variable. També teníem un pla d'inversions en immobles que es va realitzar i ara, de moment, està aturada. Cal conjugar els dos vessants, la part immobilitzada i la part financera, sobretot perquè la financera té una liquiditat més immediata.

La manca de retribució de la banca als estalvis ha beneficiat el negoci de vida les asseguradores. Preveu un gir ara que la banca torna a retribuir l’estalvi?
Hem tingut una demanda creixent de productes asseguradors equivalents als plans de pensions, els PIAS, i sobretot el producte de vida estalvi a un any. Dona seguretat i garanties i és un producte que hem venut fins i tot durant la pandèmia; en una etapa de tipus d'interès baixos, el nostre producte donava rendibilitat. Ara potser s’incrementarà la competència, però el mantenim entre els productes més ben posicionats.

En automoció, com canviarà el sector per la transició al vehicle elèctric?
El procés assegurador no canviarà gaire, però el tipus de costos seran diferents i s’hauran d'estimar en funció de quines siguin les despeses reals d’una reparació, una substitució... S’haurà de treballar amb garanties diferents, com la reposició de bateries i coses d'aquest tipus. Però, a part d'això, hi ha molts dubtes sobre com calcular l’assegurança de la seguretat a tercers i dels costos reals de la sinistralitat d'aquest tipus de vehicles. No obstant això, diguem que els dubtes i reptes no els genera tant el cotxe elèctric com sí el cotxe autònom o el vehicle compartit -com ja passa ara amb el car sharing o motor sharing; llavors s’haurà de variar tot. Això sí que són experiències noves que s'han de calcular. El que és important és saber quin tipus de sinistralitat tenen aquests vehicles, perquè els fan servir moltes persones. Un vehicle que està usat per la mateixa persona, amb una manera de conduir, pots calcular el preu de la pòlissa en funció d'aquest històric, però si el cotxe passa per diverses mans, com ho calcules

Els dubtes i reptes no els genera tant el cotxe elèctric com sí el cotxe autònom o el vehicle compartit

Han entrat en el segment de la caució per a empreses. Amb quin objectiu?
Els corredors d’assegurances ens ho demanaven perquè els seus clients volien tenir aquestes cobertures. Hi ha assegurats que volen cobertures en matèria de temes administratius com els concursos públics, o altres com els riscos climatològics, com pluges torrencials, ventades, incendis... tot tipus de fenòmens. Aquest és un problema que també hauria de preocupar als governs d’arreu, i al conjunt de la Unió Europea. A Espanya, per exemple, s’estan destinant molt recursos dels fons Next Generation a temes de digitalització, i per al canvi climàtic? S’han fet poques inversions per evitar l’impacte del canvi climàtic, no s'hi pensa. A Espanya, com a país, falta planificar moltes coses, una d’elles és com afrontar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Al sector assegurador estem molt preocupats per aquest tema i el conjunt del sector a Europa. Les autoritats reguladores ens demanen molts informes sobre aquests aspectes, volen que mesurem l’impacte, que determinem quin efecte tindrà en el preu de les pòlisses, però en canvi els Estats, en general, no fan res al respecte.

Pels fenòmens extrems que provoca el canvi climàtic caldria una prima única per a totes les pòlisses

Què caldria fer?
Mentre, les asseguradores el que podem fer és, per una banda, mirar d'assegurar-los i, per altra banda, mirar d’aplicar el preu correcte a aquest tipus de pòlisses. Tenint en compte que els efectes poden produir-se arreu del territori espanyol, defenso que el millor seria un sistema solidari i determinar una prima asseguradora igual per a tothom i fer un pool d'assegurances per cobrir-ho entre tots. A instàncies de les reclamacions del sector, sembla que el Consorci de Compensació d’Assegurances, un organisme de l'Estat, també eixamplarà les tipologies de riscos extraordinaris que fins ara cobria i que es derivin del canvi climatològic. Això farà que no s’hagin d’encarir encara més el preu de les primes. Però tot això són mesures, són pagats, que estem fent per cobrir als possibles  perjudicats, però cal mesures de prevenció.

Respecte al talent i la mà d’obra existent, els professionals valoren treballar en empreses amb impacte social i mediambiental. Quines accions fa FIATC?
Complim amb escreix, amb percentatges d'inversions sostenibles i sobretot inversions de caràcter social. En les inversions immobiliàries, complint amb els criteris d’edificació sostenible i mediambientals, amb les certificacions que són necessàries. En les inversions financeres també perquè les fem amb criteris de sostenibilitat.

Creu que la Unió Europea hauria d’extremar la regulació en aquests aspectes?
La Unió Europea hauria de regular, hauria de recomanar i, si cal, exigir en alguns casos uns percentatges de compliment en aquests àmbits. Però d'aquí a la quantitat d'informes i més informes que ens fan fer, que a vegades són repetitius, hi ha molt a discutir. Brussel·les està ple de tecnòcrates. I després, quan aquests senyors ja ho han complicat bastant, acaben tots amb consultores, on cobren bons diners per dir-li a les empreses com ho han de fer. Aquesta és la realitat. Sóc molt crític. FIATC i la majoria d'empreses al conjunt d’Europa, estem molestos per la quantitat d'informes que ens reclamen. Caldria posar una mica d’ordre.

Parlant dels governs, com veu els últims canvis a l’executiu espanyol?
Tenim el govern que realment es podia formar d’acord amb les circumstàncies, perquè està clar que la dreta espanyola no era capaç d'arribar a un acord, sobretot amb Catalunya. Un cop configurat, seria bo que tinguessin present que l'economia ha de tirar endavant. L'únic que em preocupa d'aquest govern, que ja és el que teníem bàsicament a la legislatura anterior, és que no ha pensat massa en l'economia, en les empreses i en els llocs de treball, només els ha plantejat des del punt de vista del salari, però no ha actuat per millorar la productivitat, per fer que l'economia creixi i sigui competitiva.