WeWork prometia revolucionar el mercat d'oficines amb espais compartits, tanmateix, el seu creixement desenfrenat, les excentricitats del seu fundador, anys de problemes financers, els dubtes que despertava al mercat i l'impacte de la pandèmia l'han abocat a la fallida.
La companyia nord-americana, explica l'agència EFE, es va declarar aquest dilluns en fallida arrossegada per un deute que, segons els documents presentats davant del tribunal, es mou entre els 10.000 i 50.000 milions de dòlars, i després d'haver estat suspesa de cotització i anotar-se una pèrdua borsària que supera el 99 %.
Auge i caiguda d'una companyia que va arribar a valer 47.000 milions
Creada el 2010 per l'israelià Adam Neumann i el nord-americà Miguel McKelvey com una empresa de lloguer d'espais de treball o "coworking" dirigida a emprenedors i empreses emergents, fonamentalment tecnològiques, va arribar a estar valorada en 47.000 milions de dòlars.
Va obrir el seu primer espai el 2011 en el SoHo de Nova York, ciutat en la qual va establir la seva seu, i ràpidament va emprendre un camí d'obertures sense parar que la va portar a tenir prop de 800 centres en gairebé una quarantena de països. A Espanya, suma 4 centres a Madrid i 6 a Barcelona.
Aquest creixement fulgurant va fer que el 2019 posés fil a l'agulla per protagonitzar la seva sortida a borsa. Tanmateix, els seus nombres no van convèncer al mercat, alguns analistes ja la titllaven de bombolla i fruit dels dubtes generats va haver de cancel·lar-se en l'últim minut.
Després d'aquest estrepitós fracàs, el banc japonès Softbank va apostar per rescatar el 2019 WeWork convertint-se en el seu principal accionista rere una milionària inversió que va resultar bastant ruïnosa.
La gestió de Neumann havia arribat a la seva fi i va ser apartat de l'empresa que va fundar amb McKelvey. Una idea que va anar desenvolupant després de diversos experiments empresarials al llarg de la seva joventut.
De fet, l'excèntrica personalitat de Neumann, que va néixer a Tel-Aviv el 1979 i es va mudar el 2001 als Estats Units a la recerca del cobejat somni americà, va ser determinant en els primers anys de la companyia.
Els dubtes sobre la seva capacitat de gestió i la sospita sobre operacions deslleials cap a l'empresa van acabar de posar el punt final a la seva trajectòria en WeWork, de la que va sortir amb una indemnització multimilionària.
Neumann ha estat un cas d'estudi. A més del llibre Million Dollar Loser en el qual Reeves Wiedeman repassa el culte a la seva personalitat i el seu pas per l'empresa, es va llançar el podcast WeCrashed narrant aquesta caiguda anunciada i el 2021 es va estrenar el documental WeWork: Or the Making and Breaking of a $47 Billion Unicorn en el que es mostra la trajectòria de l'empresa fins a la sortida de Neumann.
El teletreball va impactar de ple en una companyia ja ressentida
L'esclat de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de coronavirus a començaments de 2020 va acabar de rematar el negoci de WeWork, que ja arrossegava uns elevats costos operatius en fer-se càrrec dels serveis o el material d'oficina.
El teletreball va impactar de ple en els plans de negoci de la companyia, que després d'aquests anys seguia amb molts centres pràcticament buits i, fins i tot, tancats.
L'octubre de 2021 WeWork va aconseguir sortir discretament a Borsa. Ho va fer després de fusionar-se amb la Spac BowX Acquisition, la qual cosa va ser interpretat com un debut borsari "per la porta d'enrere".
Durant aquest temps va tractar de desprendre's d'actius, de renegociar els contractes de lloguer i de sanejar el seu balanç, però després de perdre més del 99 % del seu valor borsari (vàlua poc més de 60 milions de dòlars i les seves accions s'intercanviaven a 0,8 dòlars) i no poder fer front a les seves obligacions financeres ha hagut de sol·licitar la fallida.
Aquest procés afecta de moment les seves operacions als Estats Units i el Canadà, no a la resta de països, i des de la companyia ja han subratllat que segueixen centrats en la continuïtat del seu negoci a escala global.