L'obsessió per la qualitat, la innovació i el servei és "la formula" que ha triat la companyia Velamen per "ser un referent en el tèxtil del descans afrontant la competència asiàtica i de l'Europa de l'Est". Això i una gran especialització i ànsies de reinvenció: del teixit per a matalàs del segle XIX als a la protecció per al descans i el confort al llit, sempre amb la marca Velfont.

Aquest grup, actualment propietat de la família olotina Masías, ha estat un precursor de la innovació a Espanya en el sector del tèxtil del descans, adaptant-se als canvis culturals i socials i, ara mateix, buscant solucions per a les conseqüències del canvi climàtic i els nous hàbits de consum d'una població més preocupada pel benestar i un estil de vida saludable.

El 1994, Velamen va treure al mercat el primer protector transpirable per a matalassos. Quaranta anys més tard segueix liderant el sector a Espanya amb l'ús de la biotecnologia per actuar directament sobre els al·lèrgens més comuns en el dormitori: àcars, pol·len i mascotes. La gamma AlerProTECH de Velfont que incorpora un tractament probiòtic de darrera generació que actua directament sobre els al·lèrgens.

Entrevista Santi Ferret, CEO Velfont / Foto: Carlos Baglietto
El director general de Velamen, Santi Ferret, a les oficines de l'empresa a Barcelona. / Foto: Carlos Baglietto

Per arribar a aquest punt, Velamen treballa amb un proveïdor de probiòtics i l'equip intern d'R+D de la companyia, "molt multidisciplinar", que ha investigat durant més de dos anys i ha testejat el producte per poder-lo produir a la fàbrica que tenen a Sabadell, on centralitzen tots els articles de protecció per a matalassos. Mentrestant, a les instal·lacions de Castellar del Vallès es produeixen els nòrdics i els coixins de llit. Les gammes es fabriquen bàsicament amb polièster i cotó i amb teixits de color blanc. "només per a algun producte molt concret fem color perquè per a la roba del llit el blanc és sinònim d'higiene i seguretat", explica Santi Ferret, director general del grup des de fa gairebé 20 anys. Ferret concreta que no fabriquen roba de llit (llençols, coixineres...) i, de moment, no tenen cap intenció de fer-ho.

L'estructura fabril -amb una plantilla global de 240 persones- els converteix en un proveïdor flexible per respondre ràpidament a una demanda canviant i per arribar a diversos mercats a Europa. "El nostre sector té una peculiaritat, que alhora pot convertir-se en un entrebanc si no et pots adaptar: les dimensions dels llits no són estàndard; no podem fer tirades llargues de producte perquè a cada país es dorm d'una manera diferent", manifesta Ferret i admet que la seva flexibilitat és un avantatge competitiu perquè poden agafar comandes des de 50 unitats fins a 4.000 unitats.

El mateix succeeix a escala comercial. En els països del sud d'Europa encara queda molta botiga de proximitat especialitzada en roba per a la llar i el descans -tal vegada una evolució dels antics matalassers que el segle XIX recorrien les cases de pobles i ciutats per rentar els matalassos de llana-. En canvi, al centre i nord d'Europa les grans cadenes de distribució han acaparat el mercat.

Un projecte d'Ignacio Font

D'aquells matalassers que anaven de porta a porta i s'emportaven els matalassos per rentar hi ha la imatge d'un rècord d'uns matalassos a ratlles, amb flors... que Velamen recull en un mostrari emmarcat i penjat a les oficines del grup a Barcelona. És el mostrari que fabricava l'empresa Tejidos Ignacio Font i que es remunta al 1.800 i escaix. Aquell fabricant de teixits d'Igualada és l'origen de Velamen. La família Font van ser teixidors fins a la crisis dels 70 que els va obligar a vendre les fàbriques, però es van quedar amb la part comercial.

El mostrari de teixits del fabricant Ignacio Font, del segle XIX.
El mostrari de teixits del fabricant Ignacio Font, del segle XIX.

Amb aquesta divisió es va crear el 1971 Velamen i la marca Velfont. Van adonar-se que la irrupció dels matalassos de motlles havia arribat per quedar-se i van idear els protectors, perquè llavors, els matalassos ja no es podrien rentar i les llars volien seguir tenint cura de la higiene del llit. 

La família Font ha seguit amb el negoci tot just fins a l'any passat. La manca de relleu generacional va abocar la companyia a la venda. Una oportunitat que va aprofitar la família Masías, propietària de l'empresa fabricant de maquinària tèxtil Masías, d'Olot.