Els proxy advisor donen per tancada la crisi de governança que Unicaja ha viscut en els dos últims anys, des de la fusió amb Liberbank, i donen suport als canvis a la Fundació iniciats el 2023 i els recents nomenaments al consell, el d'Isidro Rubiales com a conseller delegat i el de José Sevilla com a president.

Així, els assessors de vot recomanen als accionistes més influents de l'entitat —com Indumentària Pueri, el hòlding empresarial de la família Mayoral, que té un 8,5% del capital. Norges Bank (7,4%), Santalucía (5,1%), The Vanguard Group (2,1%) o Fidelity (1,2%)— votar a favor del nou govern corporatiu.

Es tracta d'una postura molt diferent que van adoptar de cara a les juntes de 2022 i 2023, on els proxy van recomanar votar en contra de la gestió del consell i la composició d'aquest, per tenir un nivell inadequat d'independència, de representació femenina i per no aclarir com durien a terme el pla de successió.

Cal recordar que als últims dos exercicis, el banc malagueny ha hagut de renovar la gran majoria de membres del consell d'administració que va formar el 2021, quan va tancar la fusió amb el banc asturià. I alguns dels consellers proposats per substituir-los no van tirar endavant en la junta de 2023.

Tanmateix, Unicaja ha dut a terme una profunda transformació interna durant l'últim any. De manera que els assessors creuen que el banc ha passat pàgina i la crisi de governança ha quedat enrere. Així, des d'ISS (Institutional Shareholder Services), el proxy més important del món, creuen que ara sí, el consell i el comitè d'auditoria "compleixen els requisits legals de majoria independent".

Recorden que amb els nomenaments proposats (a més del nou president, es proposa nomenar Víctor Covián com a conseller dominical i reelegir María Luisa Arjonilla com a independent) el consell de Unicaja "assolirà més del 50% de consellers independents", complint les recomanacions de codi de bon govern de les societats cotitzades de la CNMV.

Sobre diversitat, ISS també destaca que les dones al consell de Unicaja representen ja el 43% al banc, per tant, compleix també amb l'objectiu del 40% de dones en el consell que es va establir per a 2022".

Així mateix, recorden que l'esmentat consell estarà format per 14 membres, per la qual cosa encara es pot cobrir el buit lliure que ha deixat Oceanwood, després de vendre la seva participació i deixar de ser accionista de referència.

El proxy Glass Lewis recorda al seu informe que Unicaja va rebre un nombre significatiu de vots en contra per la gestió del consell el 2023 (aproximadament el 40%), però, després de renovar la majoria dels membres del consell i designar un nou president, no troben "cap motiu" per recomanar els accionistes que en aquesta ocasió retirin el seu suport.

"S'han realitzat canvis en el consell d'administració, entre ells la substitució dels membres més representatius de l'accionista més gran, la Fundació Bancària Unicaja, que controla beneficiosament el 30,24% de les accions de la companyia", destaquen.

Els esmentats canvis s'haurien realitzat a fi de tenir representants en el consell més "alineats amb la nova fase" en la qual es troba el banc i que han provocat la sortida de Braulio Medel i el nomenament de José Manuel Domínguez, recorden. "Com a resultat, gairebé tot el consell ha estat renovat", les últimes renúncies van ser la del CEO, Manuel Menéndez, i la del president, Manual Azuaga.

Amb tot, assenyalen que el descontentament dels accionistes del banc "va quedar patent" a la junta de 2023 amb la "important oposició" a determinats nomenaments. Tanmateix, ara, no veuen preocupacions respecte al procés de nomenament dels nous consellers proposats per a aquesta junta.

A més, creuen que els consellers proposats "tenen les habilitats necessàries i l'experiència" per complir les seves funcions en el consell d'administració de Unicaja. "No hem identificat cap conflicte d'interès en els consellers independents per ser nomenats membres del consell", conclouen.