El Tribunal Regional d'Hamburg ha dictat dues sentències d’un considerable pes jurídic i simbòlic contra Ryanair. En la primera d’elles, la justícia alemanya ha imposat a l’aerolínia irlandesa una multa coercitiva de 10.000 euros per haver desobeït deliberadament les ordres judicials prèvies. Aquest càstig no es limita a una simple penalització econòmica; constitueix una condemna explícita al menyspreu de Ryanair cap a l’estat de dret i l’autoritat dels tribunals.
El magistrat va rebutjar de pla els arguments de la companyia, que al·legava problemes tècnics externs per justificar el seu incompliment. En la seva resolució, el tribunal va remarcar amb duresa que Ryanair, com a gegant de la connectivitat europea, disposa de tots els recursos necessaris per executar les resolucions judicials de manera immediata, però va optar, de forma conscient i premeditada, per ignorar-les. Segons va constatar el jutge, l’actuació de l’aerolínia va ser, sens dubte, "culpable".
Aquest precedent s’emmarca dins d’un patró de conducta que, segons denúncia la plataforma de viatges eDreams Odigeo, es repeteix de manera sistemàtica en múltiples jurisdiccions europees. La companyia, part del procés, ha emfatitzat que aquesta nova sanció evidencia una actitud persistent de desafiar l’imperi de la llei. L’esmentat desafiament judicial no és un fet aïllat, sinó la punta de l’iceberg d’una estratègia corporativa que ha provocat que l’aerolínia s’enfronti a sancions astronòmiques en altres estats membres. Com a exemple, eDreams recorda la multa històrica de 256 milions d’euros imposada per les autoritats italianes per abús de posició dominant, així com la sanció de 108 milions dictada a Espanya per violacions greus de la normativa de protecció dels consumidors.
La il·legalització de les pràctiques
Més enllà de la sanció per desacatament, la segona sentència del Tribunal d'Hamburg adquireix una dimensió encara més transcendental, atès que ataca directament i declara il·legals diverses pràctiques comercials estructurals per a Ryanair. El tribunal ha dut a terme una anàlisi minuciosa d’aquests mecanismes i els ha invalidat per considerar-los enganyosos, abusius i contraris a la llei. Entre les pràctiques il·legalitzades destaca el sistema de "consentiment enganyós".
Aquest mecanisme, dissenyat per la companyia, consisteix a presentar als usuaris un botó prominent de "cercar vols" que, en ser premut, marca automàticament i sense cap advertència clara una casella d’acceptació dels termes i condicions generals. La sentència argumenta que aquest disseny d'interfície és intrínsecament fraudulent, ja que indueix l’usuari a creure que ha pres una decisió activa i informada quan, en realitat, el seu consentiment ha estat obtingut per defecte i mitjançant una argúcia de disseny. En conseqüència, el tribunal declara que aquesta manipulació invalida la mateixa base contractual que Ryanair pretenia imposar.
Una altra peça clau del model de Ryanair anul·lada per la justícia alemanya és la seva política de "no reemborsaments". El tribunal ha determinat que aquesta política contradiu de manera flagrant la normativa europea i nacional aplicable, enganyant els passatgers sobre els seus drets legals a recuperar els diners en determinats supòsits previstos per la llei.
Finalment, la sentència també ha abolit la denominada "taxa administrativa" que Ryanair cobrava als clients per gestionar la devolució d’impostos governamentals, com les taxes d’aeroport. El magistrat va qualificar aquesta pràctica de "desproporcionadament desavantatjosa" i abusiva, ja que sovint l’import de la "taxa" superava la quantitat a retornar a l’usuari. Aquest mecanisme, segons el tribunal, permetia a l’aerolínia apropiar-se indegudament de diners que, en realitat, pertanyien legítimament al client.
Davant la contundència de les resolucions, eDreams Odigeo ha llançat una crida urgent a les autoritats de tota la Unió Europea. La companyia sosté que el dictamen alemany, que parla de "mala fe" i "obstrucció", confirma un patró de conducta il·lícita i sistemàtica per part de Ryanair que es repeteix de forma idèntica en diferents països. Aquesta recidiva, argumenten, exigeix una resposta coordinada i enèrgica per part dels reguladors nacionals i comunitaris.
La petició és clara: les autoritats han d’exercir, sense més dilació, el seu deure inexcusable de fer complir la llei i de protegir de manera efectiva els milions de consumidors europeus que poden ser víctimes d’aquestes pràctiques comercials ara declarades il·legals. Les sentències d'Hamburg no només resolen casos concrets, sinó que estableixen un precedent jurídic potent que qüestiona els fonaments del model de negoci de Ryanair a Europa, obrint la porta a nous recursos legals i a un escrutini regulatori encara més intens.