En una decisió de gran transcendència per al futur del mercat digital, un jutge federal dels Estats Units va decidir aquest dimarts rebutjar la petició més dràstica del govern contra Google, que sol·licitava l'escissió del seu navegador Chrome, mentre va imposar una sèrie de correctius substancials destinats a fomentar la competència lleial al sector de les recerques a internet. El magistrat Amit Mehta, d'un tribunal de Washington D.C, va dictaminar que el gegant tecnològic, subsidiari d'Alphabet, haurà de compartir informació crucial amb els seus competidors i abstenir-se de firmar pactes d'exclusivitat per a la distribució del seu motor de cerca.

La resolució judicial estableix que Google està obligat a facilitar a rivals qualificats l'accés al seu vast índex de recerques i a dades agregades i anònims sobre el comportament dels usuaris. Aquesta informació, acumulada durant anys a partir de bilions de consultes, ha estat un pilar fonamental perquè la companyia refini i perfeccioni contínuament la qualitat i precisió dels seus resultats.

Durant el procés, Sundar Pichai, conseller delegat de Google, va manifestar la seva preocupació al tribunal, argumentant que l'esmentat intercanvi de dades podria aplanar el camí perquè els seus competidors revisin i repliquin els seus algoritmes i secrets comercials. Davant de la decisió, Google ha anunciat la seva intenció de presentar un recurs d'apel·lació, un moviment legal que amb tota probabilitat prolongarà la batalla judicial i retardarà la implementació pràctica d'aquestes mesures durant diversos anys.

Paral·lelament, la sentència prohibeix expressament a Google celebrar o mantenir qualsevol tipus de contracte exclusiu que impedeixi la preinstal·lació de productes de la competència en dispositius nous. Aquesta mesura afecta directament els lucratius acords de distribució que l'empresa manté amb fabricants com Samsung Electronics i Motorola, i amb operadores de telecomunicacions com AT&T i Verizon.

Segons la sentència, Google desemborsava anualment sumes multimilionàries per garantir que el seu cercador fos l'opció predeterminada i inamovible en telèfons intel·ligents i ordinadors. L'objectiu explícit del tribunal és evitar que la companyia utilitzi el seu poder financer i aquestes aliances estratègiques per bloquejar o dificultar l'accés dels consumidors a alternatives en motors de cerca, assistents de veu i, significativament, en l'emergent camp de les aplicacions d'intel·ligència artificial generativa.

La resolució representa una derrota parcial per al Departament de Justícia dels Estats Units, que en la seva demanda inicial havien argumentat que la integració de Chrome i del sistema operatiu Android constituïa un obstacle insalvable per a la competència i havien demanat la desinversió forçosa d'aquests actius clau.

El jutge Mehta va desestimar aquesta petició en considerar-la una mesura excessivament radical i potencialment perjudicial per a l'estabilitat de l'ecosistema, els usuaris finals i els nombrosos socis comercials de la companyia. És important destacar que la decisió no prohibeix a Google continuar realitzant pagaments als seus socis per la preinstal·lació de les seves aplicacions; simplement li veda assegurar l'exclusivitat, la qual cosa a la pràctica significa que els usuaris podran trobar als seus dispositius nous productes de Google al costat d'ofertes rivals.

El cas, culminació d'una investigació de gairebé cinc anys, va posar un especial focus en el multimilionari acord entre Google i Apple. Documents judicials van revelar que l'empresa de la poma rep aproximadament 20.000 milions de dòlars anuals per designar Google com el motor de cerca predeterminat als seus dispositius Safari. El veredicte va ser rebut amb optimisme pels mercats; les accions d'Alphabet van experimentar una alça del 6% en les operacions extraborsàries, mentre que les d'Apple van pujar més d'un 3%.

En un reconeixement al canviant panorama tecnològic, el jutge Mehta va fer especial recalcament en l'impacte disruptiu que la intel·ligència artificial generativa està tenint al sector, assenyalant que eines com ChatGPT, Perplexity i Claude ja han començat a diversificar substancialment la manera en què milions d'usuaris al voltant del món accedeixen i consumeixen informació. Les noves regles de competència entraran en vigor 60 dies després que es registri la versió final de la decisió i estaran subjectes a la supervisió constant d'un comitè tècnic independent designat pel tribunal.