En matèria fiscal, aquest any 2026 conflueixen a Espanya dos marcs principals que estan transformant els processos de facturació: d'una banda, la Llei Antifrau (Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal); i, d'altra banda, la Llei Crea i Creix (Llei 18/2022, de 28 de setembre, de Creació i Creixement d' Empreses). La Llei Antifrau està desenvolupada a través del Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació (RD 1007/2023, de 5 de desembre), que fixa una sèrie de requisits que han de complir els programes de facturació per garantir la inalterabilitat de les factures amb l'objectiu que no es puguin manipular i, amb això, evitar el frau fiscal.
A partir d'aquí, hi ha detalls a conèixer. El desembre del 2025, el Govern va ajornar un any la implantació obligatòria del Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació; d'aquesta manera, les persones jurídiques tenen de termini fins a l'1 de gener de 2027 i les persones físiques fins a l'1 de juliol del mateix any per complir aquesta normativa. Èlia Urgell, Tax & Invoicing Product Manager a Wolters Kluwer Tax & Accounting Espanya, matisa per ON ECONOMIA que aquest canvi comporta un "avantatge competitiu i millora dels processos d'aquelles empreses i despatxos que s'havien preparat per complir els terminis inicialment previstos (2026) i recomanem a la resta que aprofiti aquests mesos vinents per adaptar-se a la normativa d'una forma planificada i amb temps". Així doncs, l'ajornament suposa un marge addicional per a l'adaptació, però no redueix la urgència ni la importància de planificar la transició; al contrari: és una oportunitat per optimitzar recursos i preparar una implantació ordenada.
D'altra banda, respecte a la Llei Crea i Creix (Llei 18/2022), que introdueix l'obligatorietat de la factura electrònica en operacions B2B, "encara resten pendents que s'aprovi el Reglament de Facturació Electrònica i de la concreció definitiva de terminis. Es preveu per al primer semestre d'aquest any", subratlla Urgell.
Canvis segons la comunitat autònoma
Un altre aspecte que està damunt la taula, però cal concretar, fa referència a l'àmbit laboral. "Des de fa mesos s'està parlant de registre horari digital: l'obligatorietat d'implantar un sistema digital de registre horari que sigui verificable, accessible en remot i actualitzat en temps real. En realitat, el registre de la jornada laboral és obligatori des de 2019, subjecte a la regulació establerta pel Reial Decret Llei 8/2019, de 12 de març. Tanmateix, en molts casos, el control horari encara es realitza de forma manual o amb sistemes poc adaptats a les exigències actuals". Per aquest motiu, el Ministeri de Treball ve proposant ajustos en la regulació del registre horari per tal d'evolucionar cap a models completament digitals, més eficients i transparents.
Cal tenir en compte que el projecte de llei per a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores (que incloïa la regulació del registre horari, entre altres coses) no va ser aprovat. Victoria Miravall, Product Strategy Director a Wolters Kluwer Tax & Accounting Europe South Region, subratlla la situació provisional actual: "Estem a l'espera que el govern aprovi un Reial decret que regula el registre diari de la jornada laboral -en el qual establirà l'obligatorietat de les empreses de realitzar-lo per mitjans digitals per garantir que sigui objectiu, fiable i accessible-. Des de Wolters Kluwer considerem que el registre horari digital és una oportunitat per modernitzar els processos i millorar la gestió del temps de les organitzacions".
Més enllà del compliment legal del registre de la jornada laboral, dotar-se d'eines digitals permet avançar cap a una òptima gestió del temps: gestionar horaris amb més flexibilitat, optimitzar la planificació de torns, etc., per poder donar resposta de forma àgil a les demandes d'un mercat laboral cada vegada més complex. I tot això pot repercutir en una millora de l'eficiència, productivitat i competitivitat de les empreses.
Més normatius que la resta d'Europa?
En darrer terme, si parlem de normatives, els tràmits són el més important. "Tant la Llei Antifrau com la Llei Crea i Creix han estat aprovades pel Congrés dels Diputats. No obstant això, el Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació, derivat de la Llei Antifrau, no aplica al País Basc i Navarra, per tenir la seva pròpia competència fiscal", conclou Urgell. I també cal tenir en compte els matisos per comunitats autònomes: "Al País Basc hi ha sistemes propis (per exemple, TicketBAI i Batuz) de filosofia similar (control i traçabilitat). Per aquest motiu, els contribuents subjectes a normativa foral no estan dins l' àmbit subjectiu del Reglament de Sistemes Informàtics estatal en els termes previstos".
A grans trets, les normes anteriorment citades són els que considerem que seran més rellevants per al teixit empresarial aquest 2026, ja que suposen un canvi en els processos i circuits de facturació de les empreses i autònoms i una evolució cap a un model digital més eficient. La implantació del Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació s'emmarca en un model més ampli de digitalització dels processos de facturació que pròximament es veurà reforçat amb el Reglament de Facturació Electrònica, pendent d'aprovació, i, més endavant, amb el projecte europeu ViDA. És per això que des de Wolters Kluwer animen a anticipar-se i no esperar a l'últim moment, perquè podria ser que totes les lleis sobre facturació comencessin a coincidir en el temps, produint una "tempesta perfecta" davant la qual convé estar preparat com més aviat millor.
En temes de facturació, aquest any, després de l'ajornament, ha estat considerat pel govern com un "període de prova". Aquest 2026 serà un any de transició clau en què conviuran l'ajornament amb la necessitat real de preparar-se. La digitalització no és només una exigència normativa, sinó una oportunitat per guanyar eficiència, control i competitivitat.
Així doncs, a diferència d'altres països, hi ha una excessiva normativa a Espanya? El teixit empresarial espanyol viu en un entorn normatiu complex i canviant. Segons les dades del Baròmetre de l'Assessoria 2025, informe de referència elaborat per Wolters Kluwer, el 80,2% dels despatxos professionals afirma que els canvis normatius incrementen de forma constant la seva càrrega de treball. Però, d'altra banda, el 71,5% dels assessors assenyala també que els canvis normatius són un dels principals impulsors de la seva digitalització, per la qual cosa l'excés de normativa provoca que els negocis es modernitzin per donar resposta a les necessitats dels seus clients.
El Baròmetre de l'Assessoria 2025 assenyala també que els assessors consideren la pressió normativa com un dels grans reptes del sector, juntament amb la falta de recursos i el dèficit de formació tecnològica. Per tant, el sector dels despatxos professionals, que atén gran part del teixit empresarial del país, percep una pressió regulatòria elevada i constant, que impacta directament en la seva càrrega de treball, en l'organització interna dels despatxos i en la necessitat d'invertir en tecnologia.