Les ciberestafes estan disparades. Encara que s'estan aplicant mesures i les companyies estan invertint xifres estratosfèriques en ciberseguretat, encara milers de ciutadans reben trucades telefòniques de delinqüents que es fan passar per un operador de telefonia, o SMS fraudulents en els quals s'alerta d'un moviment bancari que no existeix. De manera que les empreses més afectades i el Govern d'Espanya han decidit fer un pas més i crear la 'Brigada Antifrau' per frenar aquestes estafes.

En concret, el Ministeri d'Economia i el Ministeri per a la Transformació Digital, juntament amb la banca i les companyies de telecomunicacions han acordat aquest dimecres la creació de la 'Brigada Antifrau' destinada a protegir la ciutadania. L'objectiu, explicava el ministre Carlos Cuerpo, "és tenir un mecanisme d'alerta primerenca per poder donar una resposta contundent". Des d'aquí faran seguiment de les mesures que ja s'estan implementant, però també es proposaran altres de noves. I a més, un element important consistirà en la difusió entre els més vulnerables: gent gran i persones amb discapacitat.

Així mateix, Cuerpo comentava que seria rellevant que aquest dijous el Congrés donés llum verda a l'Autoritat del Client Financer, que fa anys que roda. I és que, a través d'aquesta Autoritat els afectats podran sol·licitar el reemborsament de les quantitats defraudades.

El Ministre assegurava que amb el bloqueig de trucades i SMS que ja estan duent a terme les operadores des del passat mes de febrer (després de l'aprovació d'una Ordre Ministerial que l'hi permet) s'han evitat més de 50 milions d'estafes per via telefònica fins a l'agost i 2 milions d'SMS que no han arribat a les possibles víctimes. I ara, s'està treballant per ampliar el perímetre amb els telèfons fixos. 

Per la seva banda, les associacions bancàries (AEB, CECA i Unacc) han comentat que podrien ser necessari que s'uneixin a aquesta 'Brigada Antifrau' les grans plataformes tecnològiques (com la matriu de Facebook, Instagram o Whatssap, on també hi ha moltes estafes), l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i, arribat el cas, si fos necessari, l'INCIBE o l'Associació Espanyola per a la Digitalització (DigitalEs) per dissenyar accions concretes que frenin els ciberatacs.

"Hi ha dades que demostren que Espanya és dels països més digitalitzats de la Unió Europea. El 94% fa servir missatgeria instantània, el 84% xarxes socials, el 83% compra en línia i el 82% és usuari de banca digital. A més, tenim 30 milions d'usuaris a Bizum i la més alta valoració de seguretat per part dels seus usuaris. Però aquesta elevada digitalització ens obliga a tots a treballar per la seguretat de les persones", apuntava la presidenta de l'AEB, Alejandra Kindelán, qui considera la creació d'aquesta Brigada una via "fonamental" de col·laboració públicoprivada "perquè la qüestió ens incumbeix a tots. I s'ha d'actuar amb urgència i determinació".

Des de CECA, Antonio Romero ha recordat que les entitats financeres han fet una important inversió en ciberseguretat. I només el 2024, van invertir més de 7.000 milions en reforçar la lluita contra el frau financer. A més de tasques de conscienciació, "perquè els ciberdelinqüents estan sempre detectant bretxes de seguretat". I de cooperar amb autoritats públiques com la CNMV, l'INCIBE, el Banc d'Espanya, el Tresor o el Ministeri de Transformació Digital. 

Tanmateix, des d'Asufin (Associació d'Usuaris Financers) han demanat que s'estableixi un marc legislatiu molt més protector, que delimiti de forma suficient el grau de responsabilitat en els casos de ciberfrau, i que tingui en compte el context en què es produeix. Perquè els consumidors suporten actualment el 86% de les pèrdues per frau bancari, ja que una de les principals raons que al·leguen les entitats bancàries a l'hora de denegar les reclamacions i el reemborsament, és la “negligència greu”. "És urgent, per això, avançar en una definició que tingui en compte tots els aspectes en què té lloc l'estafa", apuntava la presidenta Patricia Suárez.