La irrupció "amistosa" de l'Aràbia Saudita en el capital de Telefónica ha posat en alerta al mercat, el Govern d'Espanya i la mateixa companyia, els màxims dirigents de la qual van viatjar aquest dimecres al país de l'Orient Mitjà per reunir-se amb la cúpula de l'empresa compradora, STC Group. Si bé l'adquisició del 9,9% del capital de Telefónica per part de la teleco saudita, controlada pel fons sobirà del país, és un moviment que serà examinat en els mesos vinents abans d'aprovar-se definitivament, reflecteix bé la situació de les empreses estratègiques espanyoles.

Aquesta és l'última mostra de l'aposta de capital estranger en aquest tipus de companyies rellevants per al país, des del sector energètic fins a la banca o la indústria. Grans firmes que, o compten amb una posició important de fons d'inversió i multinacionals o directament, els tenen com els seus màxims accionistes. Un cas recent és el de la siderúrgica catalana Celsa, que passarà en mans dels fons creditors després d'una sentència judicial.

Encara que des dels últims anys fins a l'actualitat bona part del capital prové de l'Orient Mitjà (Qatar, Emirats Àrabs, Aràbia Saudita), gegants de la inversió com BlackRock o Norges Bank porten movent-se en l'accionariat de l'elit empresarial nacional. En qualsevol cas, algunes de les companyies més conegudes estan a mans estrangeres, procés que va arrencar en la dècada dels 90 amb la liberalització de sectors que va conduir a privatitzacions, fusions i integracions.

De les privatitzacions al control estranger

L'exemple més clar és el de l'elèctrica Endesa, que l'Executiu de Felipe González va treure a Borsa el 1988. Inicialment, l'Estat continuava sent el seu accionista més gran i no va ser fins al govern de José María Aznar quan es va culminar la seva privatització, llançant una Oferta Pública de Venda (OPV) deu anys després del seu debut en el parquet.

En 2005, la catalana Gas Natural va llançar una Oferta Pública d'Adquisició (OPA) per a fer-se amb Endesa, però aquella operació va derivar en un conflicte polític. Des de Madrid es va denunciar el moviment com un intent de Catalunya si s'apoderés del control del gas espanyol i finalment l'operació va ser frustrada. Dos anys després, la italiana Enel, propietat del Govern italià, va entrar en l'accionariat de l'energètica juntament amb Acciona.

El 2009 va passar a controlar la major part de les seves accions. En l'actualitat és propietària del 70% de la seva capital. En aquella dècada es van produir altres privatitzacions d menja empreses estratègiques com la de Repsol amb un procés similar. Els accionistes més grans de la petroliera actualment són el fons nord-americà BlackRock (5,475%) i el fons sobirà de noruega, Norges Bank, amb una participació del 5,031%.

En el cas de Telefónica, primer va ser nacionalitzada quan per llavors estava participada principalment per la nord-americana ITT. No seria fins a l'any 1999 quan es va privatitzar per complet, en paral·lel al procés de liberalització del sector de les telecomunicacions a Espanya. A més de STC Group, BlackRock compta amb la participació més gran (4,983%) per davant dels bancs CaixBank (4,879%) i BBVA (4,839%).

Contres amb la situació d'alguns dels seus competidors en altres països, ja que tant Orange i Deutsche Telekom mantenen com a primer accionista el Govern de França i el Govern d'Alemanya, respectivament. No ocorre el mateix amb Vodafone. La teleco Emirates Telecommunications (Etisalat) va entrar en el seu accionariat l'any passat i ha anat elevant el seu control fins a fregar el 15%, encara que pot elevar-se pròximament fins al 25%.

BlackRock fa caixa amb la banca

Així mateix, Iberdrola, una de les elèctriques més importants del país i la segona companyia de l'IBEX 35 amb major capitalització de mercat, tampoc es deslliura del control estranger. El seu major accionista és el fons Qatar Investment Authority (QIA) amb un 8,694% del capital de l'energètica. En segona i tercera posició es troben BlackRock (5,395%) i Norges Bank (3,116%).

La llista de companyies estratègiques del país que ja no compten amb la presència de l'Estat també la integra una aerolínia, Iberia. D'igual manera que va ocórrer amb les firmes abans esmentades, Iberia va ser una altra de les empreses públiques privatitzades en els 90. En aquell temps va ser adquirida pel grup British Airways i altres emblemàtiques firmes espanyoles com El Corte Inglés, BBVA, Caja Madrid o Logista. Actualment, pertany al hòlding IAG, integrat per British Airways, Iberia, Vueling, Aer Lingus i Level. No obstant això, es pot destacar que el grup aeri està participat en més d'un 25% per Qatar Airways, aerolínia propietat del Govern de Qatar.

Per la seva part, la situació de la banca espanyola no dista gaire de la del sector energètic, les telecomunicacions o les aerolínies. D'aquesta manera, l'accionariat de grans entitats com Santander i BBVA compta amb noms coneguts. BlackRock (5,4%) és accionista de referència tant al banc d'Ana Patricia Botín com en el qual presideix Carlos Torres Vila (5,9%), on també Norges Bank ostenta una posició important (3%).

D'aquesta manera, la gestora de fons nord-americana, la més gran del món, s'ha convertit en el màxim accionista d'ambdós bancs amb el que això suposa. Una posició que li està sortint especialment rendible l'últim any, ja que la banca ha registrat beneficis rècord al caliu de les pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) en la seva estratègia per frenar la inflació.