El començament de 2024 està sent agitat per a la indústria alimentària i tota la cadena de valor. Al sector de la distribució, les grans cadenes de supermercats afronten un any de dura competència, amb promocions i l'agressiu augment de les seves marques blanques, fins a situar-les en quotes de rècord. Tot això en un context de protestes al sector primari, on les principals veus denuncien, entre altres coses, la poca eficàcia de la Llei de la Cadena i els elevats costos de producció. No obstant això, malgrat que molts productes multipliquen el seu valor des del seu origen fins als lineals, els supermercats no han vist créixer els seus marges empresarials.
Les cadenes com Mercadona, Carrefour, Lidl, Dia, Eroski, Alcampo o Consum han augmentat les vendes productes de les seves pròpies marques al caliu de la inflació. Només en els últims dos anys, la quota total s'ha elevat més de cinc punts, amb alguns supermercats arribant a copar el 82% de les seves vendes en valor només amb productes propis. D'aquesta manera, les successives pujades de preus per la inflació han fet que la cistella de la compra sigui ja gairebé un 44% de marca blanca a tancament de 2023, segons dades de la consultora Kantar Worldpanel.
En aquesta situació inflacionària i d'elevada competència per atreure un client cada vegada menys fidel a la marca, algunes distribuïdores també han optat per estratègies agressives que van des de promocions en centenars de productes fins al vet d'algunes marques, que acusen d'"augments inacceptables de preus". En aquest últim cas, l'empresa protagonista ha estat Carrefour amb la retirada de productes de marques tan famosa com Lay's, Pepsi o 7Up.
Guerra de promocions
Respecte a les promocions, l'ensenya francesa també va prendre la davantera anunciant una baixada permanent de preus a 500 productes d'alimentació, drogueria, higiene o perfumeria. Si bé ha estat la companyia en avançar-se a la competència, la mesura no és nova, ja que Mercadona ja va fer una cosa similar l'any passat amb una baixada de preu també al mateix nombre de productes.
Abans de Carrefour, va ser Dia la que va iniciar la seva particular guerra de preus amb una mesura similar. La cadena va decidir el gener, de forma temporal, posar en els seus lineals prop de 200 productes de diferents categories, des de frescos, begudes o conserves, a preus fixos d'1 o 2 euros. Una promoció que va durar a penes sis dies, però que va obrir la veda per a un nou exercici marcat per l'extrema competència.
Li va seguir Ahorramas, amb l'inici de la seva campanya anual denominada 'El geni de l'estalvi i la fórmula de la ganga', a través de la qual, durant dues setmanes de cada mes, posaran a disposició del consumidor ofertes per a productes frescos i envasats a gairebé 300 botigues i online. Els experts preveuen que les distribuïdores continuaran donant prioritat a aquesta activitat promocional al llarg del present any, estratègia que ja van aplicar durant 2023.
Els preus es multipliquen en els lineals, però els marges empresarials cauen
Amb aquest context, els supermercats continuen augmentant les seves vendes en tot l'estat, aixecats en gran part per l'increment de preus en productes essencials com l'oli, la carn, la fruita o les verdures. Tanmateix, els marges empresarials de les companyies no estan creixent, sinó al contrari, almenys segons figura a l'últim informe de l'Observatori de Marges Empresarials que elabora el Banc d'Espanya juntament amb Ministeri d'Economia i l'Agència Tributària.
Aquest organisme es va crear l'any passat per part de la cartera que dirigia llavors Nadia Calviño per vigilar els beneficis de les companyies i buscar una transparència més gran. Segons l'últim informe publicat, corresponent al tercer trimestre de 2023 (fins al novembre), en el conjunt de la cadena agroalimentària els marges sobre vendes continuen recuperant-se, però per subsectors hi ha diferències. L'estudi reflecteix la ràtio entre el resultat brut d'explotació de les grans empreses i les seves vendes.
En aquest sentit, mentre que en l'agricultura estaria ja en nivells superiors als anteriors a la pandèmia i el de la indústria agroalimentària encara no els hauria recuperat. En ambdós casos, encadenen dos períodes d'augments, especialment l'agricultura. I què hi ha dels supermercats? La realitat és que "els marges sobre vendes al comerç d'aliments encadenen dos trimestres de descensos, sense haver pogut revertir les contraccions experimentades durant la crisi energètica", destaca l'última anàlisi.
Contrasta així amb la pujada de preus que es veuen reflectides per al consumidor final, amb augments que van des del 17% en alguns productes com l'oli fins al 880% en casos com el de la llimona, segons figura a l'Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments (IPOD) que elabora l'organització d'agricultors i ramaders COAG corresponent al mes de gener. En aquest sentit, es pot observar com aliments com la patata (+472%), la ceba (+395%) o la vedella (+286%) pateixen increments de preus inflats durant el recorregut de tota la cadena de valor fins a arribar al lineal.
Els agricultors i ramaders assumeixen costos de producció com carburants, energia, fertilitzants i matèries primeres, a més de costos laborals o de lloguer de terreny. Després passen a la baula industrial, on els productes passen per processos de rentat, pelat, triturat o altres com l'extracció de suc i greixos, depenent de l'aliment. Una cosa que també incrementa els costos dels aliments abans que arribin al consumidor final.
Tanmateix, és la distribució (grans supermercats, hipermercats i botigues) la que fixa els preus finals i també afronta els seus propis costos com el transport, l'emmagatzemament o manipulació per a la seva venda. En qualsevol cas, l'augment de preus fa que la competència per captar clients sigui cada vegada major i, per tant, les estratègies promocionals i l'augment de les marques blanques seguirà a l'alça al llarg d'aquest any.