La caiguda de Silicon Valley Bank divendres i de Signature Bank diumenge va posar en alerta als mercats de tot el món, en tot just 48 hores es van produir les dues fallides bancàries més importants dels Estats Units des de la del Washington Mutual el 2008. Lluny del que es podria pensar, els problemes s'agreujaven aquest dimecres, quan es coneixia que Credit Suisse ja no comptava amb el suport financer del seu principal accionista, el Banc Nacional Saudita, el que li deixa també a punt de la insolvència.
La crisi bancària trepitja ara terra europeu, la qual cosa ha provocat un autèntic terratrèmol borsari. A Espanya, l'IBEX 35 es va deixar aquest dimecres un 4,3% en la seva pitjor sessió des de novembre de 2021 i el sector financer, com no podia ser de cap altra manera va ser el més castigat, amb Sabadell i BBVA al capdavant perdent un 10%. Després de quatre sessions d'infart, on la banca espanyola ha perdut més de 24.000 milions d'euros, les mirades estan ara posades en la reunió del Banc Central Europeu d'aquest dijous.
Fa una setmana es donava per fet que pujaria els tipus un 0,5% en la seva lluita per combatre la inflació, ara, hi ha dubtes. Si ho fa pot ser rebut com un missatge de fortalesa i si no, es podria pensar que la banca no està preparada o sanejada, anticipant una crisi financera. Mentrestant, Christine Lagarde ja ha demanat als bancs europeus dades per conèixer quin tipus de relació tenen amb Credit Suisse, que considera una entitat d'importància sistèmica, la qual cosa l'obliga a tenir un matalàs de capital més elevat.
Cap banc espanyol no té una posició rellevant en el seu accionariat, de fet, el 25% de la seva capital és en mans del Banc Nacional Saudita, l'Autoritat d'Inversió de Qatar, el grup Olayan i la gestora més important del món, Blackrock. Malgrat això, totes les entitats s'han vist molt afectades, entre altres coses per l'efecte contagi, ja que el suís es va deixar fins i tot un 30% en borsa.
Juntament amb la decisió del Banc Central Europeu, també serà clau la resposta del Banc Nacional Suís, a qui Credit Suisse ha demanat una "declaració pública de suport" i aquesta ha respost amb un missatge clar: "injectaran liquiditat si és necessari". La seva postura pot ser decisiva per calmar els mercats, com va passar als Estats Units després de la fallida de Silicon Valley Bank.
El president, Joe Biden, compareixia públicament dilluns per assegurar que farien el que fos ser "necessari" perquè la caiguda del banc "no afectés altres països". Així, tant el govern nord-americà com la Reserva Federal (FED) donaven accés als clients (principalment empreses tecnològiques) per recuperar els seus diners, el que va tornar la pau a les borses.
Els reguladors també han aplicat el mateix pla a Signature Bank perquè els seus clients puguin accedir als dipòsits, encara que els accionistes no han tingut la mateixa sort, doncs el propi Biden va indicar que quan van invertir "van assumir un risc i quan el risc no els va recompensar, van perdre els seus diners" perquè "així és com funciona el capitalisme", apuntava.
Silicon Valley Bank va viure el seu moment de glòria amb l'auge del sector tecnològic, sobretot durant la pandèmia. Això el va portar a invertir milers de milions de dòlars en bons a llarg termini aprofitant que els tipus d'interès eren molt baixos. Però la FED es va avançar i va apujar el preu dels diners de manera accelerada per frenar la inflació, el que el va obligar a l'entitat a vendre abans de temps i per menys del que va comprar per poder tenir liquiditat.
Segons els analistes, el banc va intentar ampliar capital en 2.250 milions de dòlars, sense sort, la por ja s'havia despertat entre els seus clients, que van acudir en massa a retirar els seus dipòsits. El dijous 9 de març, Silicon Valley Bank es va enfrontar a una retirada de 42.000 milions, el que li va deixar amb un saldo negatiu d'aproximadament 958 milions malgrat que estava en bones condicions financeres abans d'aquell dia, segons un document del regulador, on indica que "el retir precipitat dels dipòsits va fer que el banc fos incapaç de pagar les seves obligacions a venciment", i, per tant, ser insolvent.
A Signature Bank també hi va haver fuga de dipòsits, però aquesta entitat ja estava sota pressió des que el mercat cripto col·lapsés el 2022. No només va caure en picat el preu de les criptomonedes, també van trencar algunes empreses com FTX, BlockFi o Voyager Digital, la qual cosa li va reportar grans pèrdues.
A Credit Suisse la situació ha estat diferent, el grup encadena pèrdues i escàndols financers des de fa deu anys, però el pitjor li va arribar el 2021, amb la fallida de la financera britànica Greensill, en la qual havia injectat 10.000 milions de dòlars. El mes d'octubre passat va intentar redreçar la situació anunciant una reducció de cost mitjançant un ajustament de plantilla de 9.000 empleats fins a 2025 (per al qual ha reservat uns 530 milions d'euros) i la venda d'alguns negocis, per centrar-se en els que són rendibles.
Per finançar aquesta reestructuració, el banc suís, el segon més gran del país, va llançar una ampliació de capital d'aproximadament 4.000 milions d'euros mitjançant l'emissió de noves accions. El Banc Nacional Saudita va aportar un terç i es va convertir en el principal accionista del banc amb gairebé el 10% de la seva capital. Però des d'aleshores, la seva situació financera no ha fet més que empitjorar condicionat per la volatilitat del mercat des de la guerra a Ucraïna i els temors de recessió, segons explica en la seva memòria anual.
Credit Suisse també revela que els seus clients van retirar uns 126.000 milions d'euros en dipòsits l'any passat, principalment en el quart trimestre, el que li ha portat a declarar unes pèrdues de més de 7.300 milions, la més gran des de la crisi financera de 2008. En la seva memòria, l'auditor (PwC) destaca que l'administració "no va dissenyar, ni va mantenir un sistema de gestió de riscos eficaç". Amb tot, el president del Banc Nacional Saudita, assegurava aquest dimecres que no aportarà més diners per donar-li suport, en una entrevista amb Bloomberg TV, a més superaria el 10% de la seva capital i no pot a nivell regulatori.
Per la seva part, el president de l'entitat suïssa, Axel Lehmann, assegurava que no es plantegen ajuda financera per part del Govern i defensava que tenen "unes ràtios de capital forta i un balanç sòlid". Una cosa que recolzava l'Autoritat Suïssa Supervisora del Mercat Financer (Finma) i el Banc Nacional Suís a última hora de dimecres. "Els problemes de certs bancs dels Estats Units no representen un risc directe de contagi per als mercats financers suïssos" a més, "els estrictes requisits de capital i liquiditat aplicables a les institucions financeres suïsses garanteixen la seva estabilitat".
En concret, sobre Credit Suisse indicaven que "compleix els requisits de capital i liquiditat imposats als bancs d'importància sistèmica" i si és necessari, "proporcionarà liquiditat". La clatellada de Credit Suisse ha estat la cirereta per al sector bancari europeu, que estava en alerta des de divendres passat. Els inversors dubten de l'estabilitat del sistema financer, perola resposta dels reguladors helvètics i el moviment d'aquest dijous per part del BCE podria tranquil·litzar-los.